La crisi estava circumscrita, primer, a l'àmbit de l'educació. Després, la prova pilot de posar agents de paisà a les escoles posava el focus, també, als Mossos. I, finalment, el problema s'ha escampat al Departament d'Interior per les infiltracions de policies en assemblees de docents. La situació, criticada de fa temps per l'oposició, ha fet un salt d'escala i tensa seriosament la relació entre Salvador Illa i els socis de la investidura. ERC i els Comuns, i també la CUP, demanen el cessament de Josep Lluís Trapero i ningú descarta que el malestar vagi més enllà si el Govern no es mou.
La principal derivada de la crisi és que cohesiona els sindicats de l'educació amb l'oposició al Parlament. Ja hi ha hagut converses per pressionar l'executiu perquè es mogui. Les declaracions d'aquest divendres han estat mesurades i amb la mirada posada reclamar la destitució de Trapero, amb qui el Govern tanca files. No s'han fet referències, en canvi, als pressupostos, que es negocien discretament amb l'horitzó de presentar-los a finals de maig i tenir-los aprovats abans de l'estiu. La crisi no ajuda a les converses i, de fet, pot encarir l'acord. Els sindicats han traslladat a ERC i Comuns que incloguin en les converses més recursos per a l'educació per facilitar un acord.
El cert és que tot s'ha anat complicant en les darreres setmanes i les infiltracions denunciades pels sindicats i confirmades de manera implícita per Interior i els Mossos han estat la gota que ha fet vessar el got. El Govern espera que les explicacions que s'han compromès a donar Parlon i Trapero ajudin a calmar les aigües, però fonts consultades per Nació contemplen que la situació pugui "escalar" si no es prenen mesures. Mentre Illa defensa la "professionalitat" dels Mossos, Interior es remet al comunicat que va fer dijous a la nit, que emmarca l'actuació policial en "la legislació vigent i les competències assignades". El cos també ha dit que les infiltracions són per "valorar amenaces i riscos" i "en compliment d'una obligació normativa".
Tensió en plena negociació pressupostària
Les poques explicacions són, en bona part, el que ha acabat d'encendre els socis de la investidura. ERC, que ja fa temps que té la mosca al nas pel poder que té Trapero a la conselleria, ha acusat el director general de la Policia d'amagar-se rere el logotip dels Mossos i han avisat que no pot continuar en el càrrec. No són poques les veus que critiquen el rol del major, amb ascendència sobre sectors importants del cos, que ja van presentar batalla durant l'etapa republicana a Interior. Situar-lo com a director dels Mossos va ser un dels grans anuncis d'Illa durant la campanya electoral d'ara fa dos anys.
També els Comuns s'han sumat a la petició de cessament, un cop constatat que no arribaven "ni explicacions ni disculpes". El partit de Jéssica Albiach, també clau en l'equació pressupostària, preveuen fer més pressió en els pròxims dies. Més enllà de la demanda de controls externs al Mossos -petició que fa anys que s'arrossega i que la passada legislatura va punxar en la comissió sobre el model policial-, ja han demanat al Govern que sigui "implacable" davant dels fets. La crisi enrareix la relació d'Illa amb els seus socis, que són els que li hauran d'acabar aprovant els pressupostos abans que acabi el periode de sessions.
Parlon i Niubó, assenyalades
Més enllà de Trapero, hi ha dos noms que queden assenyalats: les conselleres Núria Parlon i Esther Niubó. L'acord del Govern amb CCOO i UGT al marge de la majoria sindical, liderada per USTEC, va posar els mestres en peu de guerra, tot i que el malestar ja venia de lluny. Des d'aleshores hi ha hagut vagues i n'hi haurà més fins a final de curs si no es recondueix la relació, mentre el Govern continua enrocat i confia que el desplegament de les millores laborals previstes calmi la mala maror amb els docents. Ara, els sindicats pressionen per reobrir converses abans de la vaga del 12 de maig, amb un missatge dirigit directament a Illa.
La setmana passada, la crisi fa un pas més amb el pla pilot dels Mossos als instituts. De nou, el Govern manté la posició i descarta fer marxa enrere malgrat el malestar expressat per la majoria de la comunitat educativa. Dels 14 centres que s'hi van adherir -la prova és voluntària-, la meitat ja se n'han desdit, un cop els claustres han començat a criticar la decisió de les direccions. A primers de setmana, la consellera Parlon admetia que potser no era el millor moment per posar en marxa una iniciativa d'aquestes característiques, que ja va provocar crítiques dels socis d'investidura al darrer ple del Parlament
Contactes amb advocats per les infiltracions
El canvi d'escenari del conflicte ha obert un nou front per als sindicats impulsors de la vaga. En la reunió que han mantingut amb els grups parlamentaris de l'oposició -on també hi estava convocat el PP, que ha excusat la seva absència-, els mestres han esgarrapat l'elaboració d'una proposta de resolució conjunta, validada per la majoria sindical, que preveuen presentar dimarts vinent durant la comissió parlamentària d'Educació. Els diferents representants educatius presents en la trobada d'aquest divendres afirmen a Nació que els grups de l’oposició s’han mostrat "sorpresos" per la “inacció” del PSC per desencallar el conflicte: "No veiem voluntat de diàleg per part del Govern", relata Laura Gené, secretaria general d'ensenyament de la CGT. Una postura compartida per la resta de sindicats.
Fins i tot, tal com detalla el coordinador d'acció sindical de la USTEC, Andreu Mumbrú, durant la trobada s'ha sobrevolat la possibilitat que els grups parlamentaris adoptin un rol de "medicació" entre ambdues parts, però de moment es limiten a una "comunicació constant". Ignasi Fernández, d'Aspepc, per la seva banda, no concreta com es materialitzarà aquest contacte més directe. Sí que insisteix, però, que les sensacions després de la reunió són "positives" per buscar solucions polítiques a un conflicte que ja no és només social. I més, després de les infiltracions policials: "Si realment volen saber de què parlem a les assemblees, que s'asseguin a negociar", exclama amb contundència Laia Fonts, de la Intersindical. Els sindicats, de fet, ja han començat a parlar amb el grup d'advocats Irídia per avaluar quina estratègia legal poden adoptar contra aquesta "vulneració de drets fonamentals".
Les famílies demanen al Govern que negociï
Des d'aquesta mateixa setmana, l'escola catalana s'endinsa en tot un mes de vagues. Les aturades territorialitzades es complementen amb vagues generals, com la del 12 de maig, i l'objectiu dels docents és no afluixar fins aconseguir trencar el bloqueig del Govern. Aquestes protestes compten amb el suport de la major part dels mestres, però també amb les famílies: "El Govern té la responsabilitat de seure a negociar per acabar amb la convocatòria de vaga i resoldre el conflicte", assevera la directora de l'aFFaC, Lidón Gasull, que es mostra al costat del professorat i del dret de protesta. A més, consideren "irresponsable" el posicionament de l'executiu de defensa de l'acord amb els sindicats minoritaris de l'ensenyament.
El malestar de la comunitat educativa és palpable i va en augment. I, en ple horitzó de vagues, l'escalada del conflicte involucrant els Mossos trasllada l'escenari també a l'esfera política, enrarint la relació d'Illa amb els seus socis preferents. Des del prisma dels sindicats, la resposta a la crisi rau en l'executiu, que s'aferra al pacte ja signat. Mentre no hi hagi un canvi de postures a Palau, els mestres avisen que continuaran persistint. De moment, amb vagues, tot i que ja es treballen amb nous escenaris de protesta si no s'aconsegueix tancar un acord abans que acabi el curs. La crisi, en clau política, ja afecta dues conselleries.
