La setena reunió entre el Departament d'Educació, Esther Niubó -que no ha participat en la trobada-, i els sindicats de la vaga ha tornat a naufragar i manté les posicions allunyades per un possible acord. Una manca d'entesa després de més de cinc hores que deixa una mica en paper mullat l'ultimàtum llançat aquest matí per la consellera, que ha afirmat que la seva proposta d'aquesta tarda era la "definitiva". Davant la falta d'acord, els sindicats convocants de la vaga han anunciat que es tancaran dins el Departament d'Educació fins que la consellera Niubó vingui, i tenen intenció de passar tota la nit dins l'edifici de Via Augusta. Atesa la demanda, la consellera s'ha presentat a les 21.42 hores al Departament, escassos minuts després que els sindicats anunciessin la tancada.
Després de reunir-se breument amb els sindicats, en una trobada que ha durat set minuts, des de la conselleria han anunciat que es tornaran a reunir demà a les deu del matí per reprendre les negociacions. És previsible que la consellera sigui a la reunió de demà. Els sindicats mantenen la tancada fins a nou avís, i confien poder resoldre el conflicte. Es mostren ferms i asseguren que no afluixaran amb les seves demandes.
🔴 #Últimahora La consellera Niubó es reuneix amb els sindicats per evitar la tancada a Educació
— NacióDigital (@naciodigital) May 28, 2026
Ho explica @mira_gerard https://t.co/Pexv2zrkDO pic.twitter.com/5wcl9pG2B9
Els sindicats, en sortir de la mesa, s'han mostrat molt contundents. "Ahir era un dia clau i no vam negociar. Avui també, i tampoc hem negociat. Ens han portat la mateixa proposta d'ahir i no hem pogut anar més enllà dels marges", ha asseverat la portaveu nacional d'USTEC, Iolanda Segura, minuts després d'acabar la reunió. Els sindicats es mantenen ferms i asseguren que les vagues continuen: "Ahir vam bloquejar el país, què esperen, que anem a més? Fins a on volen resistir? És el que necessita el país?", es pregunten els sindicats, que consideren que els missatges sindicals no han quedat clars a Educació: "No ens conformarem amb molles", assevera Laura Gené, secretaria general d'ensenyament de la CGT.
Dins l'edifici de Via Augusta hi ha moviments a contrarellotge per evitar la tancada. Segons apunten des de la conselleria, Niubó acudirà pròximament per posar solució al conflicte reunint-se amb els sindicats de la vaga. Es respira una calma tensa. El secretari de millora educativa de la conselleria, Ignasi Giménez, per la seva banda, ha defensat la proposta de la conselleria, ja que remarca que és "una molt bona" oferta que millora els plantejaments fets fins ara. Considera que el document que han posat sobre la taula millora significativament tant les demandes per a la inclusiva com la qüestió retributiva. A més, defensa que la Generalitat està fent esforços majors que els seus homòlegs al País Valencià, que també estan en peu de guerra.
Els esculls de les negociacions
Les desavinences entre parts són multifactorials, però un dels esculls que encalla, de nou, les converses és el ball de xifres de la millora salarial que busquen els docents. Educació ha posat sobre la taula un increment de 400 euros mensuals, aproximadament, a quatre anys vista. Els 400 euros de la nova oferta d'Educació arriben desgranats en diferents partides. Per una banda, l'augment seria de 267,33 euros per a mestres i 273,36 per a professors de secundària, tal com estableix, parcialment -perquè planteja dues xifres diferents-, l'acord signat pels sindicats minoritaris. A això cal sumar-hi el nou complement salarial que seria de 46,90 euros mensuals aquest any i uns 125 el 2029. D'aquesta manera, l'increment mensual en quatre anys va dels 392 euros per als mestres als 398 per als professors, segons els càlculs d'Educació. Els sindicats, però discrepen d'aquesta quantitat.
Les discrepàncies provenen del fet de si es té en compte o no la pujada estatal de l'11% als funcionaris a l'hora de calcular els augments del complement específic. Així, algunes organitzacions sostenen que l'increment que els planteja l'administració no és de gairebé 400 euros, ja que consideren que l'administració està obligada a pagar aquesta pujada. Fonts de la conselleria, però, sostenen que no tenen l'obligació de fer-ho, motiu pel qual és voluntat política per resoldre el conflicte. Mentre uns ho consideren voluntat, els altres ho consideren obligació legal. De facto, doncs, es tracta d'un pols per controlar el relat. I, mentre el conflicte no es resol, les vagues -i les meses de negociació- continuen.
Divisions sindicals en les negociacions
Les negociacions per resoldre la crisi educativa s'han embolicat encara més pels enfrontaments entre els sindicats signants i els crítics. Per exemple, l'avançament del cobrament del complement específic, que passa de quatre a tres anys, és una de les qüestions que totes les organitzacions s'atribueixen. Per una banda, els crítics afirmen que és fruit de la mobilització docent, i els signants asseguren que és fruit de la feina feta en les comissions de desplegament de l'acord del març: "La reunió també permet encarrilar definitivament el reconeixement del deute derivat dels estadis de promoció docent [és a dir, els triennis i sexennis]", defensen els signants. Els crítics, però, també aposten que és fruit de la seva tasca en les meses de negociació. Una divisió de versions que contribueix a l'enfrontament sindical.
Més enllà dels punts salarials de la negociació, el mateix passa amb les dotacions per a l'escola inclusiva. L'oferta d'Educació situa l'increment en 1.631 més cada curs el 2027-2028 i el 2028-2029 -per al vinent ja s'han aprovat 1.787- i unes 1.983 el 2029-2030. Això es traduiria en 7.032 noves dotacions en quatre anys. La proposta que els han fet arribar, però, alerta que són previsions orientatives i que cada curs s'actualitzarien abans de l'inici de curs. En aquest sentit, els sindicats signants defensen que en el seu acord ja es contemplava incrementar més de 6.000 dotacions -la xifra exigida pels crítics-, ja que és una tasca que s'havia de desplegar en les comissions del pacte. El document, però, establia una xifra més baixa.
