La iniciativa d'incorporar agents de paisà dels Mossos d'Esquadra a les escoles i instituts impulsada pel Govern ha topat frontalment amb la comunitat educativa. I més en un moment especialment convuls al sector educatiu, amb els docents revoltats contra la conselleria per les condicions laborals i l'anunci d'un mes de vagues arreu del país. En aquesta tempesta perfecta, la proposta d'enviar policies a les escoles, defensada pel propi president Salvador Illa, aprofundeix encara més en les discrepàncies entre el sector social de l'educació i el polític. De moment, quatre dels catorze centres que formaven part d'aquest programa pilot se n'han acabat desdient després de debatre-ho amb els claustres, els quals han expressat el seu rebuig frontal a la presència policial als centres.
"Em sembla sorprenent implementar una política com aquesta quan l'evidència ens diu que és poc efectiva", argumenta la directora de recerca d'Equitat.org -antiga Fundació Bofill-, Mònica Nadal, en conversa amb Nació. L'experta assegura que posar policies a les escoles no funciona perquè alimenta un clima "d'inseguretat": "Posa els alumnes en estat d'alarma. Els diu, implícitament, que hi ha un problema dins el centre, i els joves poden sentir que els miren com a potencials delinqüents", assevera Nadal, que considera que aquest programa "estigmatitza" l'alumnat més vulnerable i un cert segment de la població "reproduint prejudicis".
En aquesta mateixa línia s'expressa el psicòleg, professor i expert en adolescència Jaume Funes, que titlla el programa pilot del Govern de "perniciós": "Portar la policia a l'escola no crec ni que sigui una hipòtesi que calgui considerar", reflexiona l'expert, que assegura que, malgrat els arguments esgrimits per la conselleria en què afirmen que no hi ha un conflicte de seguretat als centres, aquest programa pilot posa la idea al cap de la societat que "l'escola és ingovernable". "La policia ha d'estar fora de l'escola i mediar amb les situacions externes. Posar-la dins els centres va en contra de les polítiques de convivència, mediació i prevenció", argumenta Funes.
Més "absentisme" estudiantil
El Govern, tal com ha deixat clar la consellera Niubó aquesta setmana, ha impulsat aquest programa després d'analitzar alguns programes de benestar dels països de l'OCDE -la referència de les darreres polítiques educatives de l'executiu d'Illa. En concret, tal com han explicat fonts de la conselleria, 15 dels 22 països enquestats per aquest organisme constaten que és positiva alguna mena de col·laboració entre els centres educatius i les forces de l'ordre. "L'OCDE reconeix que creixen les situacions alienes a l'àmbit acadèmic que incideixen en el dia a dia dels centres", apunten. Ara bé, d'aquests països, només quatre afirmen tenir presència policial constant als centres.
Davant aquesta premissa, doncs, l'administració ha apostat per fer un pas "més enllà" de la figura de "l'agent tutor", ja instaurada al sistema, per crear els "agents de convivència", els quals desenvoluparan més tasques de les que feia fins ara la policia en els centres educatius. Els experts, però, asseguren que aquesta política, lluny de millorar el clima als centres, afavoreix "l'absentisme" estudiantil. "Al Regne Unit, quan van abordar el problema de les navalles als centres amb més presència policial i detectors de metalls, els alumnes van deixar d'anar a classe. En canvi, a Escòcia, que van abordar el conflicte des d'un prisma educatiu, amb més educadors socials, el problema es va resoldre de millor manera", exemplifica Nadal.
Els experts consultats, doncs, consideren que les mesures de prevenció que el Govern busca aplicar a partir de la policia haurien de recaure en els professionals educatius del centre, bé siguin mestres o educadors socials, entre d'altres. De fet, el mateix Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) ha expressat el seu malestar per la configuració d'aquest programa pilot. “Als espais educatius no s'hi hauria de contemplar la incorporació de cossos policials i els professionals de l'educació social són els que veritablement tenen atorgades funcions de prevenció de conflictes, mediació i acompanyament a l'alumnat en situació de vulnerabilitat”, apunta el col·legi en un comunicat, en el qual lamenten que no els hagin tingut en compte a l'hora d'elaborar el pla.
Sindicats i entitats també s'oposen al pla pilot
El programa de l'executiu català no només ha topat amb les crítiques dels experts, que dubten de la seva eficàcia, sinó que també ha s'ha trobat amb el rebuig frontal dels sindicats i les diverses plataformes de la comunitat educativa. "Hem viscut l'anunci d'aquest pla pilot amb molta indignació. Mentre ens han anat retallant el nombre de vetlladors i treballadors socials, ara volen posar policies als centres. És indignant", lamenta Xavi Vilanova, delegat sindical d'USTEC a l'Hospitalet de Llobregat. El representant sindical critica que la conselleria impulsi aquest projecte, però després al·legui que "falten recursos" per tirar endavant les millores que reclamen els docents.
En aquesta línia, davant l'afirmació que el pla pilot respon a la petició d'uns serveis territorials, la qual han fet extensiva arreu del país, Marc Planas, professor de l'Institut Margarida Xirgu de l'Hospitalet de Llobregat, un dels afectats pel programa que s'ha acabat fent enrere, lamenta també els arguments de manca de recursos que esgrimeix la conselleri. "Els serveis territorials haurien d'estar al dia de les reclamacions, i part d'aquestes reclamacions són la baixada de ràtios i l'augment dels recursos dels equips socials als instituts", afirma Planas.
Des del Govern, però, defensen que la creació de la figura dels "agents de convivència" no repercuteix en el pressupost de la cartera d'Educació: "Són recursos d'altres departaments diferents dels d'Educació que també tenen presència als centres", afirmen fonts de la conselleria. És a dir, Educació assegura que aquest programa pilot està finançat de la mateixa manera que la presència d'infermeres a les escoles, que depèn dels recursos de Salut, o de la presència d'integradors socials, els quals depenen de Drets Socials. Sigui com sigui, els recursos no provenen de la cartera que pilota Esther Niubó.
Un programa pilot cuinat a foc lent
El polèmic pla pilot, malgrat que sembla haver aparegut com un bolet enmig de la crisi educativa, és un pla cuinat a foc lent, segons afirmen des del Govern. Fonts de la conselleria apunten que el projecte s'està treballant des del setembre de 2025, moment en què van començar a definir-lo i a seleccionar els centres i els agents que hi participarien -en aquell moment la crisi a les escoles ja estava latent, però encara no havia acabat d'escalar del tot. Ara bé, l'adhesió al pla pilot és "voluntària", tal com ha deixat clar el president Illa en seu parlamentària. A partir d'aquest febrer, la conselleria d'Educació va començar a coordinar-se amb el Departament d'Interior per perfilar els últims detalls, i ja aquest mes d'abril han posat en marxa el pla pilot.
Des del departament afirmen que la coordinació amb els centres educatius s'ha fet a través de les direccions, cosa que explica el rebuig total que han expressat alguns claustres dels centres afectats, que ha acabat desembocant amb la seva retirada del pla pilot. En poc menys d'una setmana de programa, ja són quatre dels catorze centres que s'han tirat enrere, i el degoteig d'escoles i instituts sembla no aturar-se. De fet, segons asseguren des del sindicat majoritari, a l'institut escola Pepa Colomer del Prat de Llobregat ja s'ha començat un debat intern per demanar que no es posi en marxa el pla. L'Institut Alfons Costafreda de Tàrrega també ha sotmès a consulta del claustre la seva participació en el programa, i ha avalat per majoria deixar-ne de formar part. El que és clar és que el pla del Govern ha topat frontalment amb la comunitat educativa. Ara, doncs, caldrà veure la seva evolució.
