No és clar que fos ell el primer de dir-ho, però la majoria de fonts atribueixen la frase a Winston Churchill: la democràcia és aquell sistema que, si truquen a la porta de casa teva de matinada, pots estar tranquil i segur que és el senyor que porta la llet. La cita ha fet fortuna fins a convertir-se en un tòpic, perquè descriu perfectament el mecanisme de garanties i confiança en què es basa la vida democràtica. Hi ha llibertat, i sobretot hi ha normes per garantir-la. I l’estat és el primer a respectar-les.

L’episodi de la infiltració de dues mosses d’esquadra en una assemblea preparatòria de la vaga de mestres és gravíssim, precisament perquè atempta contra les garanties, la confiança i la llibertat que fan possible la democràcia. Adaptarem la màxima amb què hem obert l’article al cas que ens ocupa, a veure si així el president Illa, la consellera Parlon i el director Trapero ho entenen: la democràcia és aquell sistema en què, si estàs reunit amb companys de feina preparant l’exercici d’un dret constitucional com el de vaga, pots estar tranquil i segur que la persona que tens asseguda al costat no és un policia infiltrat.

Les explicacions del departament d’Interior fan l’escàndol encara més gros. Diu la consellera Parlon que la infiltració és correcta, perquè –cito directament de la notícia de Nació– els serveis d’informació del cos de mossos tenen atribuïdes per llei “funcions específiques de recollida i tractament d’informació de caràcter operatiu referida a la conflictivitat laboral i social”, i que, per tant, el que ha passat no és una decisió “discrecional del cos policial”, sinó que és el “compliment d’una obligació normativa”. Què ens diuen, que els mossos no poden no infiltrar-se en una assemblea de docents perquè la llei els obliga a fer-ho? Estan reconeixent, per tant, que s’han infiltrat a totes les assemblees de les vagues anteriors?

Les preguntes es fan soles i s’acumulen: també es van infiltrar a les reunions i assemblees de la recent vaga de metges? Es van infiltrar a les assemblees prèvies a les vagues de pagesos del 7 de febrer passat? Si “no és una decisió discrecional” i és el “compliment d’una obligació normativa”, hem d’entendre que la resposta és que sí. I si és que sí, quants anys fa que es fan servir aquestes pràctiques, sota quins presidents, consellers i comandaments policials?

És possible que siguem davant de l’escàndol democràtic més gran protagonitzat per un govern català des de la restauració de la Generalitat de Catalunya. De 1977 ençà, hem vist episodis greus de corrupció política, situacions d’incompetència i mala gestió governamental, i també vulneracions policials puntuals dels drets dels ciutadans, però això és una altra cosa. És la justificació oberta i desacomplexada, per part del Govern, d’una pràctica policial que es reconeix sistèmica tot i ser pròpia de règims autoritaris. Per salut democràtica, el Parlament i els mitjans de comunicació han d’arribar fins al fons d’aquesta qüestió. És necessari que rodin caps, i, sobretot, que hi hagi un compromís de rectificació radical: infiltrar-se en una assemblea de docents no és cap obligació policial, és una vulneració greu de la confiança democràtica.