Fa uns dies set economistes estrella catalans presentaven l'informe Fènix. El treball alertava de les debilitats del nostre model econòmic i de com el creixement del PIB no era equivalent en el PIB per càpita. Som més "rics" perquè som més, però en tenim menys per cap perquè els sous no són prou alts i l'Aragó és, per exemple, a punt d'atrapar-nos. L'informe denunciava l'existència de sectors altament subvencionats que paguen poc, atreuen personal poc qualificat (bàsicament immigrants) i que expliquen uns serveis socials saturats i una economia poc competitiva. Posava al punt de mira el turisme, la indústria càrnia o els repartidors. Ahir mateix el Cercle d'Economia avisava de la baixa productivitat i els salaris estancats. El Consell de Treball Econòmic i Social constatava al seu torn que el salari dels immigrants és un 22% més baix que el dels nascuts a l'Estat.
L'informe Fènix feia afirmacions incòmodes i combinava receptes liberals (rebaixes fiscals, copagaments dels serveis públics o suprimir l'impost de patrimoni) amb altres més progressistes (més IBI a les segones residències, impost a les grans fortunes o pujada del salari mínim). Evitava, en qualsevol cas, culpabilitzar els immigrants tot i que ho reduïa tot a la lògica economicista i obviava algunes aportacions positives a l'economia que han assenyalat altres informes.
En qualsevol cas, qui ha decidit l'actual model econòmic són els empresaris i les administracions. Catalunya té competències econòmiques limitades, però en té a l'hora de concedir llicències, regular horaris d'obertura, fixar taxes turístiques o ordenar el territori. I és evident que ho han posat més fàcil a uns sectors que a altres, que la indústria tradicional ha perdut pes els darrers anys, i que els partits catalans no han aprofitat prou el seu pes parlamentari al Congrés o als governs d'Espanya per corregir les desviacions.
El document, com deia, ha provocat alguns articles (us aconsello el que n'han escrit Eduard Voltas, Ferran Mascarell i Aleix Sarri a Nació) i un cert debat a les xarxes. Però no ha anat massa més enllà. Ahir una opinió a El País el considerava un "pamflet" i la prova d'un suposat "etnonacionalisme" a més de negar l'espoli fiscal català (més de 21.000 milions d'euros anuals segons el govern Illa). Arribava a la conclusió que tot plegat era una maniobra de promoció de la xenofòbia fruit d'una nova deriva d'un procés que sembla que encara cou: "La conclusió és que els migrants posen en perill l'estat del benestar, i la llengua i el país, sigui el que sigui això", etzivava Claudi Pérez.
També ahir es feia pública una altra aportació, en aquest cas enriquidora, de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA). Compartia el diagnòstic, però aconsellava referir-se a "subsidis al capital de baixa productivitat" més que no pas a "salaris subvencionats" per posar el focus en l'empresari més que no pas en el treballador i afirmava que les feines mal pagades no són noves malgrat que ara són més habituals pel creixement dels sectors que les acullen. En la línia de l'informe Fènix deien que la immigració és un símptoma i no pas una causa i carregaven contra el subsidi social i ambiental a l'oligopoli carni mentre cridaven a posar fi a l'especulació en l'habitatge.
Però la qüestió és, més enllà de l'opinió, què en pensen els polítics i els empresaris i si volen fer-hi alguna cosa i presentar propostes coherents i transitables que corregeixin un rumb que no és bo i del que tots en són, en un grau o un altre, responsables. Aquests dies, arran de l'acord de pressupostos, hem entrevistat a Oriol Junqueras, líder d'ERC i que va ser conseller d'Economia, i a Alícia Romero, que actualment dirigeix el departament. Els vam preguntar pel tema i el primer sintonitza més que la segona amb les idees de l'informe, però és prudent i ambigu sobre el decreixement turístic més enllà de la crida a la necessària reindustrialització i a apostar per sectors de valor afegit.
Romero directament nega el decreixement, no estalvia algun dard a alguns dels economistes tot i que admet les "febleses" de la nostra economia i defensa que alguns d'aquests sectors n'empenyen altres amb sous més alts. Tots dos assenyalen, això sí, la importància d'un salari mínim català. Sembla lògic que es convertís en cavall de batalla del Govern i els partits que li fan costat. L'informe Fènix va ser més ben rebut a les files de Junts. Però necessiten una mica més de coherència: han defensat amb vehemència el Hard Rock o l'ampliació de l'aeroport del Prat, que ja és el de baix cost més important d'Europa.
També aquest cap de setmana La Vanguardia publicava una entrevista a Josep Sánchez Llibre, cofoi per haver estat reelegit president de Foment del Treball. Despatxa l'informe acusant els autors de "no trepitjar l'empresa" i focalitza el problema de la productivitat en l'absentisme laboral, un assumpte sobre el qual els economistes demanaven més control per "evitar abusos". Benvingut sigui el debat, si convé amb notes polèmiques per animar-lo. Però algú s'hi hauria de posar si volem que el Fènix renaixi més fort de les seves cendres.
Avui no et perdis
- L'aroma de final de cicle polític remou el mapa mediàtic espanyol; per Víctor Rodrigo.
- El candidat d'Aliança a Barcelona s'encamina cap a l'aposta interna a l'espera d'un perfil mediàtic; per Lluís Girona.
- Educació refà ponts amb els sindicats i aplana el camí per un possible acord; per Gerard Mira.
- Primícia: El Govern crea una oficina per atendre denúncies per discriminació lingüística; per Lluís Girona.
- Gols contra el racisme: l'equip que juga a favor de la integració; per Paula Rovira.
El passadís
La bomba Zapatero té, lògicament, onada expansiva. La policia sospita que l'expresident cobrava algunes comissions a través de What the fav, l'agència de marca i continguts digitals de les seves filles Laura i Alba. Pràcticament la presenta com una companyia pantalla per fer cobraments. Però sí que tenia alguns clients. A més d'Análisis Relevante, empresa clau en el cas, l'agència treballava per Huawei, El Español, La Razón, Público o El Plural. El director del Plural, diari fundat per Enric Sopena, que havia dirigit l'excap de comunicació de Zapatero, Angélica Rubio, i que es presenta com a "mitjà progressista", explicava aquests dies a xarxes que els dirigeixen la secció Scrolling, dedicada a l'elaboració de continguts virals per a la generació Z.
Vist i llegit
Just aquests dies es pot veure al 3Cat Pubertat, la sèrie de Letícia Dolera que us aconsello vivament i que us sacsejarà. És una coproducció entre la cadena pública catalana i HBO, que la va estrenar. Amb aquesta fórmula la CCMA, que té recursos limitats, es pot implicar en produccions de molta qualitat i que fins i tot són presentades a la Berlinale. Just ara HBO ha estrenat Ravalejar (Ravalear en la versió en castellà) i ja es pot veure en la nostra llengua. Explica una trista quotidianitat barcelonina i de moltes altres grans ciutats: la d'una família que té un restaurant centenari de cuina catalana en règim de lloguer al centre de la ciutat i que és assetjada per un fons immobiliari. Està inspirada en la història de Can Lluís, el restaurant de la família de Pol Rodríguez, director i creador de la sèrie. Enric Auquer és el protagonista de la sèrie, que té un ritme trepidant i no us deixarà indiferent. Aquí en podeu veure el tràiler.
La perla del DOGC
Fa uns anys que el Govern de la Generalitat es va implicar en la retirada de cobertes d'amiant (uralita) dels edificis pel risc que aquest material de la construcció, molt usat a la segona meitat del segle XX, implicava per a la salut. Els propietaris tenen una línia d'ajuts per sufragar-ne la retirada a càrrec d'empreses acreditades. Els ajuts, amb una regulació clara quant a extensió i condicions, poden ser de fins a 30.000 euros. Aquí podeu consultar-ne les bases i el procediment per sol·licitar-lo.
