En un viatge papal com el que farà Lleó XIV a Catalunya el 9 i 10 de juny hi intervenen un munt de factors. Alguns molt obvis, d’altres més discrets. També són bàsiques les complicitats personals que es van teixint entre tots els protagonistes que s’han de coordinar. Una de les claus d’aquest viatge és mediterrània i té noms i cognoms, els dels arquebisbes de Barcelona, Juan José Omella, i Marsella, Jean-Marc Aveline.
Aquesta vinculació ha estat determinant per explicar que sigui Barcelona la ciutat que aculli la trobada de MED 26, la reunió dels prop de 60 bisbes de la Mediterrània. Els mitjans han parlat d’una coincidència amb l’estada del Papa, però en realitat és molt més que això. Quan la Generalitat va saber que els bisbes de la Mediterrània es reunirien a Barcelona del 9 al 12 de juny encara no estava tancada la visita pontifícia. Però va ser aleshores quan al Govern -molt implicat en el viatge pontifici- van tenir la seguretat que el Papa vindria a Catalunya.
La visita del Papa ha tingut com a gran reclam l’Any Gaudí i la inauguració de la Torre de Jesús. Però té una dimensió mediterrània sense la qual el viatge no s’entén, segons expliquen a Nació fonts coneixedores dels detalls que han envoltat l’organització de l’estada de Lleó XIV. Com el seu predecessor, el Papa està molt preocupat per la realitat internacional i la crisi de les institucions multilaterals, com també pel drama de les migracions i les morts a la Mediterrània, escenari dels greus problemes de governança mundial.
Govern, Barcelona i Marsella: una coalició triangular
Aveline va idear un projecte que ha fet fortuna: el MED 25-Bel Espoir. Es tractava de surar a la mar un veler històric, el Bel Espoir que viatgés per la Mediterrània reunint prop d’una trentena de joves (d’entre 19 i 35 anys) que fessin del trajecte entre ports un taller de convivència entorn de temes com el repte climàtic, la trobada entre confessions o la immigració. Joves de les cinc riberes de la Mediterrània (els Balcans, l’Àfrica del Nord, l’Europa llatina, l’Orient Mitjà i el Mar Negre).
El Bel Espoir va sortir de Barcelona l’1 de març del 2025 i va aturar-se en diversos ports fins arribar a Marsella el 25 d’octubre passat, aplegant prop de 200 joves de totes les confessions i també no creients. Jueus i palestins han conviscut al costat de serbis i croates. A Barcelona, el Govern va donar suport a la travessia, amb presència de diversos consellers. A Marsella, en el moment de l’arribada del Bel Espoir, es va convidar el president Salvador Illa, que va delegar en el conseller de Justícia, Ramon Espadaler.
Aquella trobada a Marsella entre Espadaler, Omella i Aveline va ser important, pensant ja en la cimera de bisbes mediterranis, però també amb el viatge papal de rerefons. Durant l'estada de Lleó XIV, un grup nodrit dels joves que va participar en la travessia serà a Barcelona.
Un papable francès
El cardenal Aveline ha teixit una bona amistat amb Omella, amb qui ha coincidit en el Dicasteri dels Bisbes, a Roma. Nascut a Algèria quan encara era colònia francesa, però arrelat a Marsella de nen, fill d'un ferroviari, Aveline és un home molt angoixat per la problemàtica dels migrants. La seva sensibilitat social el va acostar a Francesc, que va impulsar el seu ascens a arquebisbe de Marsella. A l’escalf de l’anterior Papa, el cardenal de Barcelona i el purpurat francès van covar una amistat i una aliança estratègica que amb Lleó XIV s’ha preservat.
Durant els dies previs al conclave, Aveline va ser un papable citat. Fins i tot algú va forçar alguna semblança física amb Joan XXIII. El president Emmanuel Macron va convocar els cardenals francesos i a ningú se li van escapar les simpaties dels cercles oficials de la República per la candidatura de l’arquebisbe de Marsella. Potser de manera excessiva, que pot ser un error en un ecosistema que exigeix discreció i savoir faire. En tot cas, no serà l’únic papable a Barcelona aquests dies. L’espanyol Cristóbal Romero, arquebisbe de Rabat, també està previst que hi sigui. Coneix molt Catalunya perquè ha viscut a Barcelona.
Un Papa francès no va poder ser, malgrat que França ha estat considerada “la filla predilecta de l’Església”, però el cardenal Aveline conserva una posició immillorable a prop de la cambra pontifícia. Als seus 68 anys, carismàtic i jovial, ha estat per Catalunya un eficaç company de viatge, mai millor dit, d’aquesta visita papal.
