No devem tenir organismes públics i parapúblics, cercles d’economia, foments del treball, think tanks, fundacions, observatoris i gabinets d’estudis de grans bancs, que han hagut de ser set economistes els que, a títol personal i entenem que moguts únicament només pel sentit cívic, s’han aplegat per signar el diagnòstic més realista, honest i dur –i, per tant, útil– que s’ha fet de l’economia catalana del segle XXI. L’informe Fènix, presentat divendres 15 de maig de 2026 al Col·legi de Periodistes, té aires de document històric, i tant de bo fundacional. El signen Xavier Cuadras, Jordi Galí, Modest Guinjoan, Guillem López Casasnovas, Miquel Puig, Xavier Roig i Jaume Ventura.

L’informe es pot descarregar al web creat expressament per a l’ocasió, i, tot i tenir el rigor acadèmic que s’espera d’aquests autors, es nota que han fet un esforç perquè el pugui entendre un lector mitjanament format i informat. Del llenguatge usat, i del format triat per presentar-lo (convocatòria de premsa), se’n dedueix que els signants pretenen provocar un impacte i, sobretot, una reacció. Ells no ho diran així, però l’informe Fènix és una pedra de dues tones llançada a pes sobre les elits polítiques i econòmiques dels darrers 25 anys. El retrat d’un país sense classe dirigent, o amb una classe dirigent mediocre i irresponsable que ens ha empobrit a base de decisions errònies i inaccions imperdonables.

Des de l’any 2000, empresaris i polítics s’han aliat per fomentar activitats amb poc valor afegit, salaris baixos i externalitats negatives per al conjunt del sistema. Els primers, per maximitzar els beneficis, i els segons, per ganduleria mental i manca de criteri propi. Sens dubte, l’evolució del capitalisme global hi ha ajudat, creant el marc perfecte per a deixar-se anar, però no tots els països i regions s’han mediocritzat com Catalunya, que surt retratada a la cua dels indicadors de prosperitat quan se la compara amb territoris amb què abans competia. L’any 2006, el PIB per càpita del país estava un 15% per sobre de la mitjana de la UE. Avui, està un 6% per sota. Vint-i-un punts de caiguda en vint anys, una catàstrofe que hauria de provocar una petició pública de perdó de tots els presidents de la Generalitat del segle XXI, i de tots els representants empresarials.

I no, el culpable no és Espanya. L’informe també té aquesta gràcia: els autors són coneguts per les seves posicions obertament proindependència de Catalunya, però a Fènix tenen la intel·ligència de guardar tàcticament aquest tema al calaix i centrar-se únicament en les qüestions que depenen de nosaltres. De 1980 al 2000, també érem una comunitat autònoma de règim comú, i també teníem un dèficit fiscal gegant, però a l’informe es veu molt clarament que dins de casa fèiem les coses prou bé per compensar-ho a través d’una economia sana i productiva. Al segle XXI, la manca de sobirania ha perdut aquest contrapès. L’estat espanyol ens dessagna fiscalment, sí, però nosaltres ens dessagnem solets productivament. Uns quants hi surten guanyant, però la gran majoria hi perdem. Llegeixin l’informe Fènix. Per canviar la realitat, abans cal conèixer-la i entendre-la.