Després de les vacances de Setmana Santa, el conflicte educatiu entre sindicats i Govern continua escalant. I, de moment, no sembla que tingui aturador. Les organitzacions sindicals crítiques amb l'acord amb CCOO i UGT han impulsat una consulta massiva per avaluar quines protestes cal articular i, aquesta mateixa setmana, ja revelaran quins seran els seus següents passos. Més enllà de les vagues, mestres i professors ja s'han autoorganitzat amb els seus claustres per aplicar mesures de pressió contra l'administració catalana -les quals també compten amb el suport dels sindicats. Una de les que ha agafat més força és suprimir les sortides escolars i colònies de cara al curs vinent i, malgrat que encara no s'ha produït, ja ha començat a causar estralls dins el sector que s'encarrega de les activitats de lleure.
La iniciativa neix de l'Assemblea de Docents del Maresme i la Selva, els quals van impulsar un manifest arreu del país per fer extensiva la seva proposta de lluita. D'entrada, a finals de febrer, la iniciativa comptava amb el suport de quinze centres, però ràpidament va córrer com la pólvora a través dels canals de WhatsApp i Telegram del professorat. En aquest moment, ja hi ha gairebé 600 centres d'arreu del país adherits al manifest, i cada setmana se'n continuen afegint. Un clar exemple és l'Institut Broggi, de Barcelona, que aquesta mateixa setmana ha aprovat per claustre afegir-se a la supressió de colònies i sortides: "Tot el claustre hi hem estat d'acord", relata Victòria Priante, docent de l'institut, en conversa amb Nació.
Priante argumenta que han decidit adherir-se al manifest perquè és "una mesura forta de pressió", ja que "toca a l'economia": "No és només no fer colònies, és tampoc fer sortides. Fer-ho tot fa més mal", apunta la professora de l'Institut Broggi. Aquesta mateixa setmana han fet arribar una carta a les famílies, a la qual ha tingut accés aquest diari, en què relaten els motius pels quals el claustre ha votat a favor de sumar-se a la iniciativa: "Volem deixar molt clar que aquesta decisió no és una renúncia al valor pedagògic d’aquestes activitats. Som plenament conscients de la seva importància educativa i personal per a l’alumnat. Precisament per això, aquesta acció neix de la necessitat de defensar una educació pública de qualitat", defensen des del centre educatiu barceloní.
Les cases de colònies entomen la protesta dels docents
Les cases de colònies són unes de les principals afectades per la mesura de pressió subscrita pels centenars de centres educatius. "L'afectació és molt gran, parlem de xifres de prop del 80% de la nostra activitat", assegura Werner Estellé, vicepresident de l'Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya (ACCAC), que explica que el sector treballa amb un volum de facturació anual de 15 milions d'euros, aproximadament. A més, la major part de les cases de colònies són petites i mitjanes empreses familiars. En aquests moments, tenint en compte que les colònies que se suspenen són les del curs vinent, l'efecte de la mesura impulsada pel professorat suposa una caiguda de la intenció de reserva del 50%. Això, però, només en la primera, ja que la segona tanda de reserves es produeix durant el mes de maig. L'impacte, doncs, serà major.
Malgrat l'afectació econòmica que suposa la supressió de les sortides i les colònies de cara el curs vinent, el vicepresident de l'ACCAC manté que des del sector no reclamen ajudes extraordinàries per entomar el cop. Ans al contrari: "Nosaltres volem que el Departament d'Educació i els docents s'asseguin a negociar", exclama Estellé, que es mostra molt comprensiu amb les reivindicacions del professorat i assegura que també les comparteix. "Volem posar especial èmfasi en què està en risc la pèrdua del model educatiu del país", afegeix el vicepresident, que insisteix en la importància de dignificar les colònies dins el sistema educatiu.
És a dir, fixar les compensacions econòmiques pertinents per als docents i evitar que la tasca recaigui en el "voluntariat", tal com ha passat fins ara. L'acord signat pel Govern amb CCOO i UGT, ratificat aquesta setmana al Consell Executiu, estableix les compensacions per pernoctacions de 50 euros per nit per a docents i personal d’atenció educativa que participi en sortides i colònies, a cobrar a partir del curs 2026-2027. Els sindicats crítics amb el pacte, però, encara consideren que és una xifra insuficient.
El precedent de no fer colònies
La iniciativa de no fer colònies el curs vinent és contundent, però no és nova. De fet, ja es va posar sobre la taula fa 10 anys. El 2016, pocs anys després de les retallades educatives efectuades per la llavors titular de la cartera, Irene Rigau (CDC), diversos centres del país van proposar deixar de fer sortides i colònies com a mesura de pressió contra el Govern per revertir la davallada pressupostària, que havia repercutit directament sobre les condicions laborals del professorat. Malgrat que llavors no es van poder revertir-les del tot -ha costat més d'una dècada pal·liar-les, i encara queda camí per fer-, la mesura no es va arribar a efectuar perquè els docents, després de la pressió, van arribar a un acord de millores amb l'administració.
"Ens van utilitzar de palanca", recorda positivament Estellé, que lamenta que l'acord assolit només va ser un pedaç per al sistema, però no un canvi estructural. Deu anys després, malgrat les diferències en el context polític en què es produeixen les reclamacions, l'objectiu de mestres i professors és força similar: "Estem convençuts que no caldrà aplicar-ho perquè hi haurà algun canvi abans. Així ho esperem", assegura la professora de l'Institut Broggi. I, en aquesta mateixa línia, des de l'associació de cases de colònies també confien que s'arribi a una entesa abans que arrenqui el curs. De moment, però, les posicions entre docents i Govern continuen allunyades, malgrat la mà estesa d'ambdues parts.
