Les pintades a façanes, els murals o els grafitis són elements integrats a la fisonomia urbana de la Catalunya del segle XXI, així com de tantes ciutats del món. La normalització d’aquest art, però, no és sinònim de l’acceptació ciutadana ni governamental; com a mínim en determinats casos i en espais que no estan pensats per fer-ne. “La societat rebutja els grafitis que no entén i amb els que no empatitza”, explica Fernando Figueroa, doctor en història de l'art i autor de múltiples llibres –El graffiti universitario (2004), Una mirada reflexiva sobre el Graffiti (2006) o Graffiti y Civilización (2016)– que analitzen la situació i història de l'art urbà a l'estat.
En aquest context, i davant les reiterades queixes dels usuaris per la vandalització, el Govern ha elevat fins als 900.000 euros les multes per als treners –nom amb el qual es coneix als que pinten trens i metros– que facin grafitis que tinguin una afectació en el servei ferroviari. És a dir, que endurirà les sancions per les pintades als trens i les estacions de Rodalies ja que, segons fonts governamentals, "hi ha molta diferència entre els actes vandàlics als trens i els que es fan al metro i els FGC".
Des de Renfe, justifiquen l'augment de les multes amb els costos econòmics derivats que tenen els grafitis. Segons les dades facilitades per l'empresa ferroviària a Nació, el 2025, es van detectar un total de 970 actes vandàlics, que van suposar la neteja de 60.000 metres quadrats en total; amb un cost de 7,4 milions d'euros, entre la neteja, els costos indirectes amb afectacions a viatgers i la no disposició del material rodant. Renfe calcula, també, que aquests fets van afectar 1,4 milions de viatgers per retards i la reducció de capacitat o modificacions horàries. Tot i les dades i l'enduriment de les multes, el 2025 el cost econòmic dels grafitis a la xarxa ferroviària es va reduir en un 23%.
- Un tren de Rodalies grafitejat
- Hugo Fernández
La nova normativa: multes de 18.000 fins a 900.000 euros
La llei, que entrarà en vigor aquest mes de maig, proposa multes d’entre 90.001 i 900.000 euros per a les infraccions molt greus: es consideraran com a tal pintar grafitis en els trens i en la infraestructura ferroviària si comporta l’aturada total o parcial del servei de Rodalies. Les infraccions greus seran aquelles “destrueixin, deteriorin, alterin o modifiquin qualsevol obra o instal·lació de la via fèrria”, i tindran una sanció d’entre 18.001 i 90.000 euros. I, d'altra banda, les infraccions lleus es castigaran amb multes de fins a 18.000 euros.
Una xarxa atractiva pel turisme grafiter
Fonts del Departament d'Interior i Seguretat Pública detallen a aquest diari que el perfil dels grafiters és el d'un noi jove de nacionalitat espanyola, tot i que també existeix un "turisme grafiter", sobretot procedent d'Itàlia i Bèlgica. També detallen que acostumen a actuar en grup i amb els rostres tapats perquè no se'ls pugui reconèixer amb les càmeres de seguretat. D'entrada pot semblar, si més no estrany, però Figueroa també alerta d'aquest "turisme de grafitis", i explica que dins la cultura urbana hi ha "un afany per poder pintar a les xarxes ferroviàries més importants del món", i afegeix que Barcelona n'és una: "Té molta fama i popularitat".
Des d'Interior també han explicat a aquest diari que les estacions més afectades, que és en les que es duen a terme més dispositius de control, són l'Estació de França, a Barcelona, la de Montcada i Reixac, la de Granollers i la de Martorell. A banda, detallen que la investigació és "igual que qualsevol delicte", amb la diferència que cada grafiter signa amb un pseudònim i, per tant, "quan s'associa una pintada a una persona, també s'intenta imputar-li les altres amb la mateixa firma".
Endurir sancions, una solució efectiva?
La resposta administrativa genera opinions creuades. D'una banda, Renfe defensa que la reducció de pintades d'aquest 2025 és gràcies al "reforç de la seguretat en punts diagnosticats com a crítics de la xarxa", amb més de 20 milions d'euros invertits a Catalunya, així com a les mesures implementades del Pla Mesures Urgents, impulsat de forma coordinada amb Mossos, Adif i Territori.
Figueroa, però, defensa que recórrer a multes o càstigs per intentar contrarestar les pintades als trens és "una resposta que mai acaba solucionant res” i que demostra la "impotència" de les administracions per no saber com aturar la problemàtica. L'historiador explica que "és una conjuntura molt difícil d’abordar", perquè l’objectiu final dels escriptors no són els diners, sinó “la recerca del reconeixement de la cultura pròpia que només s’aconsegueix completant missions de prestigi".
Una "addicció" que dona prestigi i adrenalina
A banda, Figueroa també reflexiona sobre el pes de les multes i considera que, a vegades, poden funcionar: “Si li arruïnes la vida a algú amb una multa que no pot pagar, potser no torna a fer-ho”. Ara bé, l'historiador recorda que els grafiters pinten per “addicció, a la recerca d’adrenalina i per formar part d’una comunitat que et valora i t’estima”. “L’ètica dels escriptors s’enfoca abans en la d’aquesta comunitat que en la de la societat”, conclou.
Fonts del Departament d'Interior coincideixen amb aquesta postura, i expliquen que els grafiters pinten els trens "com un repte que els fa pujar l’adrenalina". Expliquen que "és com una mena de joc de rol, però a la vida real", i que, fins i tot, "s'arriben a jugar la vida només per una pintada". Perquè aquest és l'objectiu final: fer el grafiti, enregistrar una imatge i penjar-la a les xarxes per fer públic el seu èxit. "Com més difícil és el repte, millor consideració dins del grup al qual pertanyen", asseguren des de Mossos.
- Un tren de Rodalies grafitejat a l'Hospitalet de Llobregat
- Hugo Fernández
Malestar entre els passatgers
"Són uns vandàls", etziba la Montserrat fent referència als treners, una passatgera freqüent de l'R1 que lamenta que "tots els trens" estiguin pintats "de dalt a baix". Com ella, aquest és el sentir generalitzat de molts usuaris habituals de la xarxa de Rodalies de Catalunya. Alguns, però, com l'Omar, també habitual de l'R1, asseguren que "no molesten els grafitis", però "no s'entén" per què pinten les finestres: "A mi m'és igual que el tren estigui ple de grafitis, però m'emprenya que les finestres també ho estiguin perquè quan ets dins del tren és molt estressant no veure res".
Les pintades a les finestres són un punt de convergència absoluta entre la gran majoria de passatgers. Alguns apunten que "s'han arribat a marejar" en estar durant un "viatge llarg" al costat d'una finestra pintada; d'altres es mostren molt indignats: "És indignant que els seus vandalismes em privin del paisatge". La Montserrat sentencia: "Que els que manen s'ho facin com vulguin, però ho han d'aturar ja".
El Govern pren partit
A banda d'endurir les sancions i en el marc de les operacions del Govern per acabar amb “els danys per grafitis en infraestructures ferroviàries”, els Mossos d’Esquadra van detenir a finals d’abril a fins a 10 grafiters, a més de denunciar-ne a 9 més. Fonts policials asseguren que els detinguts i acusats penalment han comès, presumptament, “diversos delictes de danys contra el transport públic”, i que la investigació ha servit per esclarir fins a 115 fets delictius, d’un valor econòmic de 377.000 euros.
El cas és que, en els darrers mesos, els Mossos han augmentat la seva activitat de prevenció en diverses estacions, per “millorar la capacitat de resposta davant d’actes vandàlics” amb l’aplicació del dispositiu Iris, desplegat a diversos municipis. L’objectiu dels cossos policials és “reforçar la protecció dels espais ferroviaris” amb patrullatges específics, la incorporació de la Unitat de Drons per detectar punts vulnerables i una coordinació constant amb els serveis de seguretat de Renfe i Adif, per “prevenir i detectar possibles actes vandàlics abans que es produeixin”.
És possible erradicar els grafitis?
Tot i l'augment de vigilàncies i mesures policials per intentar erradicar, o com a mínim disminuir, la presència de pintades, Figueroa recorda "l'única vegada" en què es van aconseguir evitar els grafitis al metro: "Va ser a Nova York l'any 1989", recorda, "els treners van deixar de pintar els vagons de metro perquè hi havia tanta seguretat que els hi era impossible entrar-hi". Ara bé, l'historiador explica que davant la impossibilitat de pintar els vagons de metro, els escriptors van desplaçar-se cap a la perifèria de la ciutat a pintar: "Si blindes el metro no erradiques els grafitis, simplement els desplaces", conclou.
El grafiti, "un art il·legal"
"Els escriptors sí que diferencien entre l'art urbà legal i l'il·legal", explica Figueroa que, de fet, recorda un dels lemes populars més coneguts entre la cultura: "El grafiti és il·legal". Aquest és un debat obert dins la cultura urbana, segons explica l'historiador, ja que en els darrers anys les administracions públiques han fet una forta aposta per intentar "legalitzar" l'art urbà, cedint espais municipals i contractant artistes perquè hi puguin fer murals, siguin de caràcter artístic, social o reivindicatiu.
N'és un exemple el mural en honor a Lamine Yamal que es va pintar a Rocafonda, el seu barri de Mataró, obra de l'artista urbà local Mateo Lara. Aquesta "legalització" de l'art urbà ha generat discrepàncies dins la cultura urbana que, segons Figueroa, "ha perdut la consciència de classe": "Les noves generacions volen el reconeixement de les autoritats, no de la seva cultura", i assegura que "fins i tot hi ha alguns escriptors amb mànager!".
- Imatge del mural de Lamine Yamal, a Rocafonda
- Xarxes
El conflicte intern dins de la cultura urbana coincideix amb el conflicte social de gran part de la població amb la mateixa cultura i Figueroa lamenta que "no hi ha una solució màgica" per fer front a aquest xoc sociocultural. L'historiador apunta que la seva funció és explicar "com funciona aquesta cultura i quins perquès mouen els escriptors, "però no animo que ningú ho faci", afegeix. Finalment, Figueroa conclou: "Mentre hi hagi un tren, hi haurà un grafiter per a pintar-lo”.
