Set claus, una placa i un os artificial és el que li ha quedat a Daniel Condeminas arran de l'accident que va patir en un tren de l'R2 quan tornava cap a casa l'any 2019. El consultor en comunicació va estar mig any de baixa, però la seva lluita per aconseguir justícia pel seu cas ha durat molt més i arriba fins a l'actualitat. Concretament, el dilluns 27 d'abril, a les 10 hores, quan se celebra el seu judici contra Renfe per l'avaria que va fer que el graó retràctil de les portes del tren no es desplegués a temps, quan Condeminas va sortir d'aquell comboi fa set anys. En una entrevista amb Nació, explica per què ha arribat tan lluny, tot i la resistència de la companyia ferroviària a assumir cap mena de responsabilitat.
Com va ser aquell moment de l’accident?
Va ser el 8 de juliol del 2019, al migdia. Jo anava en un tren de rodalies de l'R2 sud, venia de Barcelona i tornava a casa a Gavà. Era un tren de les unitats Civia, que són trens que tenen molt passades les dues dècades de funcionament, almenys a Catalunya. Són trens que tenen, just quan s’obre la porta, un graó retràctil que queda per sota de les portes i, quan el tren s'atura, es desplega per permetre pujar i baixar. Jo vaig sortir del tren aturat i em vaig trobar que a sota meu no hi havia el graó. En lloc de posar el peu en el graó, em vaig estimbar cap a la via. Això em va provocar una caiguda molt bèstia, que em va suposar un ensorrament del replà tibial, fractures tant al fèmur com a l'húmer i al septe nasal. Va ser un accident que no hauria d'haver passat mai, però va passar perquè el vagó va tenir una avaria i el graó es va replegar amb el tren aturat, fet que no hauria de passar mai.
Com van reaccionar els treballadors de Renfe del tren?
Vaig tenir una sèrie d'incidències, tant just després de l'accident, com posteriorment amb la companyia Renfe. No vaig ser prou ben atès, i no vaig ser prou ben atès a l'andana. Vaig reclamar al personal de Renfe, que es va acostar, que avisessin a la policia, perquè jo ja era conscient que havia fallat el tren i volia fer una denúncia in situ davant de la policia, però en cap moment van trucar. I després, el conductor del tren, que va aparèixer ja al cap d'una estona amb el tren aturat, va intentar, de males maneres, retirar-me -encara més del que jo ja estava retirat- dins de l'entrada. Cosa que considero una mala praxi perquè en cap moment es va interessar per la meva situació i l'únic que li interessava era poder engegar el tren. A més, a una persona accidentada, d'entrada, el que s'ha de fer és no tocar-lo.
- Condeminas després de l`accident al llit de l`hospital després de l'operació
- Nació
I quina és la postura de la companyia sobre l’accident?
Hi ha hagut tot un cúmul d'incidents i de mala gestió per part de Renfe, que sobretot la situo en l’actualitat. Per part dels advocats que m'estan portant en aquest cas, s'ha intentat repetidament arribar a un acord extrajudicial perquè hi hagi responsabilitat de Renfe en aquest accident i no s’ha aconseguit perquè la companyia s’hi ha negat sistemàticament. Fet que ens ha obligat, al cap de set anys i per defensar els meus drets, a arribar al judici. Després de tres ajornaments, se celebrarà aquest dilluns 27 d’abril. I aquesta mala actuació crec que és especialment greu, perquè qualsevol empresa té una responsabilitat amb els seus usuaris.
Després de tant de temps d’espera pel judici, quin ha sigut el cost?
Després de l’accident vaig estar mig any de baixa i, a més del cost econòmic i mental que comporta un procés judicial, m'han quedat seqüeles físiques. L’húmer i el fèmur me’ls van soldar i l’enfonsament del replà tibial va requerir una operació quirúrgica important que m’ha deixat una cicatriu a la cama esquerra perquè em van haver de posar set claus, una placa i un os artificial. I, malauradament, el meu accident no és un fet insòlit ni excepcional, ja fa cinc dècades que soc usuari i, per tant, patidor d'un mal funcionament ferroviari, però, a diferència de moltes altres ocasions, en la meva hi ha hagut un greu accident que ha posat en risc la integritat física d'una persona.
Què esperes que passi aquest dilluns al judici?
No sé què explicaran ells, però només espero que reconeguin d’una vegada que va ser una avaria, com moltes que passen als trens que circulen a Catalunya i que estan en molt mal estat. Que ho assumeixin i que l’assegurança pagui la indemnització que, per llei, toca. D’altra banda, espero que el jutge, quan hagi passat aquesta vista oral, em doni la raó, perquè més enllà del tema econòmic és un tema moral: que Renfe sigui condemnada per haver provocat un accident per una avaria d'uns trens que circulen al nostre país, que són autèntiques "caxarres" amb rodes que estan en molt mal estat i permanentment tenen avaries i, en aquest cas, jo en vaig patir una de molt bèstia. Espero poder tancar un capítol no agradable de la meva vida i aconseguir una victòria moral, que és que Renfe sigui condemnat després de set anys de l’accident. Tindré paciència i no renunciaré a exercir els meus drets.
