El dimarts 20 de gener de 2026 és una data que es recordarà durant anys. El despreniment d'un mur de l'AP-7 sobre un tren de la línia R4 va provocar la mort d'un maquinista en pràctiques i una trentena de ferits. El luctuós accident -que el ministre Óscar Puente va qualificar de “quasi inevitable” i fruit de “la mala sort”- va suposar l'inici de la pitjor crisi des de la creació de Rodalies fa quasi 50 anys.
En aquestes dues primeres setmanes de crisi s'han succeït els retards, les cancel·lacions i la substitució de trens per autobusos. Però també les promeses incomplertes, les dades inexactes i les declaracions que no s'ajusten a la realitat en un marc de creixent tensió en la relació entre la Generalitat amb Renfe i Adif. De fet, el ministre de Transports evita posar cap data per recuperar la normalitat.
1. Citar les dades del Meteocat... per dir una mitja veritat
Durant els primers dies els discursos oficials es van centrar en la intensitat de les pluges -Puente va qualificar-ho de “fenomen extrem”- i es va intentar relacionar amb la crisi climàtica. El dia 20 la pluja no va ser molt abundant a la zona de Gelida -uns 23 mm- mentre que tot el temporal va sumar uns 90 litres, una quantitat molt per sobre de la mitjana de gener, però en cap cas extrema. Tant el ministre com el conseller Albert Dalmau van citar el Meteocat per assegurar que no plovia tant des del 1950. Tanmateix, de les 12 sèries amb dècades de dades només és cert en el cas de Granollers, mentre que en dos observatoris de les comarques gironines se situa en segona posició.
2. Dijous 22 de gener: el Govern anuncia la represa i Rodalies no funciona
Després d'un dia sense servei -dimecres 21 de gener-, Dalmau i la portaveu Sílvia Paneque anuncien que l'endemà Rodalies tornarà a funcionar amb certa normalitat -el tram afectat per l'accident i altres en obres s'haurien de cobrir amb autobús-. Tanmateix, el dijous 22 de gener pràcticament cap tren circula i només es presenten a treballar 6 dels 140 maquinistes. Després d'hores de negociacions entre Govern, Ministeri, Renfe, Adif i el sindicat Semaf s'acorda reprendre el servei a mesura que es vagi comprovant la seguretat de tota la xarxa.
3. Dissabte 24 de gener: el Govern anuncia que el servei no funcionarà i Rodalies comença a operar
Una nova esllavissada el divendres 23 de gener a l'R1 torna a posar el comptador a zero. Després d'una reunió maratoniana entre totes les parts, el Govern va anunciar de matinada que l'endemà no es prestaria el servei. Tanmateix, a primera hora van començar a circular alguns trens, fins que l'executiu va ordenar que se suspengués la circulació durant tot el cap de setmana fins que es pogués garantir un funcionament en condicions. Va ser el primer moment en què la Generalitat va començar a mostrar diferències amb Renfe i Adif.
4. Dilluns 26 de gener: cau el centre d'Adif... i no és per un ciberatac
El dilluns 26 era el dia marcat per a la represa del servei. No va ser fins diumenge al vespre que el secretari d'Estat de Transports, José Antonio Santano, va anunciar quines línies funcionarien amb normalitat -només l'R2- i quines tindrien trams on el servei es cobriria amb autobús. Tanmateix, la situació va ser molt pitjor de la prevista. El centre de Control de Trànsit Centralitzat (CTC) d'Adif a Catalunya, ubicat a l'estació de França, va fallar en dues ocasions provocant l'aturada de tots els trens. Malgrat que inicialment el ministre Puente no va descartar el sabotatge o el ciberatac, l'empresa estatal va acabar reconeixent que era un problema del software, situació que ha provocat la majoria d'avaries tant abans com després de la seva renovació integral l'any 2017.
5. Dilluns 2 de febrer: s'incompleix la previsió de reprendre el servei
Al llarg de la setmana la xarxa de Rodalies funciona amb una desena de trams amb servei alternatiu d'autobús: la línia R3 completa, l'R4 entre Terrassa i Manresa, tota l'R8 -després de localitzar un punt crític al túnel de Rubí i bloquejar el trànsit de mercaderies- o l'R11 més amunt de Figueres. Tanmateix, el mateix Govern -que havia aconseguit forçar dues dimissions de càrrecs intermedis de Renfe i Adif- va anunciar que la normalitat es recuperaria el dilluns 2 de febrer. Ara bé, les dues empreses van reconèixer diumenge a la tarda que seria impossible. El mapa d'afectacions -pràcticament només un dels trams va recuperar el servei ferroviari- no es va donar a conèixer fins a les 9 del vespre.
6. Dimarts 3 de febrer: torna a caure el centre d'Adif que havia de ser "el millor d'Europa"
Des de la remodelació integral del centre de control d'Adif l'any 2017, durant cinc anys no va patir cap incidència. Tanmateix, el setembre de 2022 cau estrepitosament, un fet que es repeteix el juliol passat -en ple pols pel traspàs de Rodalies- i en dues ocasions des de l'inici de l'actual crisi, la segona aquest dimarts 3 de febrer. L'avaria, que ha tingut una rèplica, ha aturat durant uns minuts tots els combois malgrat que Transports va assegurar que els tècnics de l'empresa Siemens hi treballarien les 24 hores per assegurar que disposi “del sistema de senyalització ferroviari més modern que hi ha a Europa”, curiosament la mateixa promesa del ministre popular Íñigo de la Serna quan es va inaugurar.
7. La batalla del relat: "S'està garantint la mobilitat"
Quan els trens no funcionen, un dels pocs que dona la cara és Antonio Carmona, portaveu de Renfe. Tanmateix, arran de l'incompliment de la previsió de restablir el servei el 3 de febrer, la batalla pel relat va provocar que assegurés que l'“única certesa” era que es “garantia la mobilitat dels usuaris encara que sigui combinant tren i autobús”. De fet, va arribar a negar que l'objectiu per aquell dia fos recuperar la normalitat al servei ferroviari, en un context en què només un tram s'havia deixat de cobrir en autobús, de Figueres a Portbou.
8. L'R3, la línia amb un tram en obres que queda tallada íntegrament
L'R3 està en plenes obres de desdoblament, en el tram entre Parets i la Garriga. Aquest fet ha provocat que des de l'octubre estigui tallada la circulació des de l'Hospitalet de Llobregat. Tanmateix, arran de l'accident mortal de Gelida els combois han deixat de circular del tot. Renfe assegura que és un “servei alternatiu per carretera derivat de les obres programades de desdoblament”, un fet que contrasta amb la realitat: almenys cinc dels 30 punts crítics localitzats per Adif s'han localitzat de Vic fins a Puigcerdà. Un trajecte que en autobús són tres hores i mitja -si la neu no impedeix el pas per la collada de Toses-, el doble que fer-ho per la via fèrria.
9. Serveis mínims i informació contradictòria
L'única línia que no ha patit talls és l'R2. Tanmateix, des d'aquesta setmana, l'oferta en el seu tram sud s'ha reduït a només dues circulacions per hora i sentit. Això no obstant, el gran problema és que entre els horaris teòrics i la realitat hi ha diferències abismals. A més, la informació de les pantalles, de les app i dels informadors acostuma a ser contradictòria, fet que desespera uns usuaris que no volen un servei gratuït sinó mínimament fiable.
10. Els trams vulnerables al canvi climàtic ja estan identificats
Una de les decisions que va anunciar el secretari d'Estat de Transports és la creació d'una comissió mixta per determinar la vulnerabilitat de la xarxa ferroviària als efectes del canvi climàtic. Tanmateix, la mateixa Generalitat té des del 2021 una diagnosi que els identifica. Un estudi encarregat per l'Oficina Catalana de Canvi Climàtic que, segons les fonts consultades per Nació, les dues empreses estatals no han tingut en compte fins ara a diferència de FGC.
