Quan i com disparen les policies catalanes? La incògnita sobre l'ús de les armes de foc que fan Mossos i policies locals, que emergeix especialment quan veiem policies disparar o quan algun ajuntament planteja incorporar pistoles Taser als seus urbans, és difícil de resoldre. Però les xifres a les quals ha accedit Nació deixen una primera conclusió: la utilització de l'arma de foc és extraordinària. La realitat delinqüencial catalana no requereix un ús habitual de les pistoles per part de la policia i, per tant, queda lluny d'altres contextos més conflictius. L'exemple més clar d'aquesta evidència és que els Mossos d'Esquadra fan servir l'arma, sobretot, per posar fi a la vida d'animals ferits que queden a la carretera després d'un accident, a zones poc comunicades i que requereixen alliberar l'espai de trànsit. Això diuen les dades comunicades per la policia catalana.
La principal barrera a l'hora de saber quan s'utilitza l'arma de foc a Catalunya és que, malgrat que està catalogat com a últim recurs policial i és vist com un fet de màxima sensibilitat a qualsevol unitat, no hi ha cap registre oficial que aplegui les dades a escala nacional. El Departament d'Interior apunta que els Mossos han començat a aplegar tots els incidents amb arma de foc a partir del 2023, ja que abans els casos quedaven supervisats pels responsables del servei implicat i prou. No anaven a parar després a una base de dades conjunta.
A banda, l'altre gran grup d'agents catalans armats, els de les policies locals, encara ho té més disgregat: no hi ha cap organisme supralocal on es facin arribar els casos que impliquin trets o l'ús físic de la pistola. Cada ajuntament gestiona els seus casos i, en tot cas, fan arribar als jutjats els fets. En aquest sentit, aquest diari també ha contactat el Consell General del Poder Judicial i el Ministeri de Presidència, Justícia i Relació amb les Corts per conèixer l'existència d'aquestes dades, però tampoc no s'han aportat novetats esclaridores.
Els Mossos disparen una persona en un any
Així, les xifres i les valoracions sobre l'ús de la pistola per part de les policies catalanes són parcials. Fins i tot quan un cos s'obre a col·laborar i aporta diverses dades en pro de la transparència, com és el cas dels Mossos d'Esquadra, la informació no té prou consistència. Per exemple, la policia de la Generalitat concreta que l'any passat, el 2025, es va disparar una única vegada contra una persona. Tanmateix, ni es detalla l'episodi, ni s'aporten dades comparatives amb els anys anteriors.
El que sí que expliquen fonts dels Mossos és que l'ús més freqüent de la pistola, quan es dispara, és per abatre animals que ja han estat malferits, habitualment per un accident a la carretera. L'any passat ho van fer 152 vegades, mentre que el 2023 van ser 176 cops. Si bé en altres contextos hi hauria alternatives -la Guàrdia Urbana de Barcelona opta per disparar dards tranquil·litzants a l'espera que els tècnics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) s'enduguin l'animal i li practiquin una mort induïda- en els casos que afecten els Mossos es té l'arma de foc com a eina habitual. Els factors que ho expliquen són la necessitat d'alliberar una via de trànsit, especialment quan els accidents són de nit, amb visibilitat baixa, en zones rurals i amb dificultat per activar altres serveia especialitzats en gestió animal. Preventivament, s'intenta activar Agents Rurals o serveis veterinaris, però sovint no hi ha disponibilitat immediata. El més habitual, insisteixen des del cos català, és que es tracti de porcs senglars o cabirols.
Ensenyar-la 133 cops, 7 trets a l'aire
Però utilitzar l'arma de foc no significa disparar. De fet, en la immensa majoria de casos que impliquen persones això no arribar a passar. Des dels Mossos es concreta que el 2025 va haver-hi 133 ocasions en què un agent va desenfundar la pistola -tres casos més que l'any anterior- com a "maniobra de dissuasió". En aquests casos, no s'arriba a accionar el gallet de l'arma, sinó que es mostra com a gest intimidatori davant un escenari de tensió. Amb el mateix argument, "la dissuasió", hi ha un altre supòsit: es dispara la pistola, es fan trets, però apuntant a l'aire. Aquest recurs s'ha fet servir 7 vegades l'any passat, 11 el 2024 i 16 el 2023. "El menys habitual és utilitzar-la per disparar a una persona, però es fa davant un risc imminent de l'agent o d'una tercera persona, si no hi ha alternatives", remarquen portaveus dels Mossos.
El món municipal: trets per dissuadir
Però les policies locals també tenen els seus casos. En aquest sentit, per trobar una mostra mínimament representativa, Nació ha contactat els cossos locals de les quatre capitals de demarcació (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona) i de les altres quatre ciutats més poblades del país: l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa i Sabadell.
L'aportació més clarificadora, pel que fa a volum de dades i explicacions, la protagonitza la Guàrdia Urbana de Barcelona. Segons detallen fonts oficials, des del 2015, la policia barcelonina ha disparat en 12 ocasions. Cinc cops s'ha fet contra un vehicle, sobretot davant l'intent d'envestir agents, tres vegades van ser trets a l'aire, dos casos van implicar un gos -un va ser el famós cas de la gossa Sota, que va aixecar protestes ciutadanes- i les dues situacions restants van involucrar persones.
Dels implicats personals, el cas més recent és el del 2024, quan un agent de la policia municipal va disparar un home al barri del Bon Pastor. "Era una persona armada que va intentar entrar al cotxe policial i al qual se li va acabar disparant en una cama", explica l'intendent Sergi Amposta, cap de la Unitat de Deontologia i Afers Interns (UDAI) de la Guàrdia Urbana barcelonina. L'altre cas és del 2021, en el passeig de Sant Joan, a l'Eixample, contra una persona sense llar que estava alterada.
En el cas barceloní, però, cada vegada hi ha més intents de fer pedagogia variada davant situacions de màxima tensió, assegura Sergi Amposta. En les mateixes pràctiques de tir que han de fer tots els agents del cos barceloní -els aproximadament 3.500 que hi ha actualment- dues vegades a l'any ja fa temps que s'han incorportat canvis. "Aquesta formació que marca el reglament de les policies locals de perfeccionament de tir nosaltres l'hem anat adaptant a situacions de més seguretat, tant per al policia com per al ciutadà. Hi ha hagut una evolució. S'ha passat de disparar simplement a una diana, o fer simulacions de situacions reals que acaben amb ús de l'arma de foc, a integrar el no-tir. És a dir, que a vegades una situació que es projecta a una pantalla durant aquestes formacions es resolen amb ordres verbals, i l'agent l'ha de resoldre s'acaba sense haver de fer ús de l'arma", exemplifica l'intendent.
Sense entrar en tant de detall, altres organismes municipals també han aportat informacions sobre l'ús de l'arma de foc. Fonts de l'Ajuntament de Badalona especifiquen que la seva guàrdia urbana ha fet ús de l'arma de foc dues vegades en l'última dècada, i van ser trets dissuasius a l'aire. En el cas de Terrassa, el consistori anuncia que els últims deu anys "cap agent ha hagut de fer ús de l'arma de foc, ja que aquest sempre és l'últim recurs el marc de treball fonamentat en l'ús progressiu de la força". Fonts municipals de Sabadell informen que només consta un incident en què es va fer servir la pistola per part de la policia municipal, l'any 2021, i va ser per fer "trets dissuasius" en el marc d'un furt a un establiment comercial. Des de la Paeria de Lleida, en canvi, se sosté que no tenen cap registre concret que agrupi tots els usos de la pistola per part de la policia local, però asseguren que la Guàrdia Urbana de Lleida no ha disparat mai contra cap persona.
Per contra, els governs de Girona, Tarragona i l'Hospitalet de Llobregat han optat per no aportar cap informació sobre aquests supòsits.
Cap mala praxi anunciada per cap administració
Al marge del baix ús d'aquest recurs policial, ja que no hi ha situacions que el motivin a la realitat catalana, també crida l'atenció la valoració positiva de totes les actuacions, de cara a l'opinió pública. Malgrat la gran sensibilitat i supòsits exigents que envolten l'ús de l'arma policial, cap administració contactada ha declarat en cap cas haver detectat cap mal ús de la pistola per part de cap agent. Els Mossos d'Esquadra no han respost aquesta pregunta, i la resta d'administracions locals conclouen que totes les actuacions comunicades van ser ajustades a reglament.
Segurament, el cas més públic i més controvertit és el de la Guàrdia Urbana de Barcelona i l'home que pernoctava habitual al passeig de Sant Joan. Els fets van incloure dos trets -un d'ells va impactar a l'abdomen- contra una persona sense llar que es mostrava alterada al carrer, davant la persecució policial, però que no s'ha aclarit que tingués voluntat d'agredir ningú. Si bé portava un ganivet, des de les entitats d'acompanyament al sensellarisme insisteixen que això és un fet habitual entre les persones que viuen al carrer, ja que el necessiten per al dia a dia. De la mateixa manera, en una entrevista a aquest diari, el sensesostre ferit, el Marjan, va negar cap agressió, en la mateixa línia que van fer altres testimonis. Tanmateix, els Mossos d'Esquadra no van considerar que hi hagués cap mala praxi, tampoc, revisant l'actuació. A banda, el cas encara està pendent de resoldre's als jutjats.
Les dades obren el debat sobre l'argument pro-Taser
De retruc, les xifres aportades per Nació preocupen al Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, una entitat que acostuma a vigilar de prop les actuacions policials. Sovint, des de la policia s'argumenta que cal incorporar pistoles Taser als cossos de seguretat per utilitzar-la com a mètode menys lesiu en situacions de tensió que si no s'abordarien amb una arma de foc. En aquest sentit, la mateixa Guàrdia Urbana barcelonina va incidir en què tenir pistoles Taser -que disparen descàrregues elèctriques- serviria sobretot per a situacions en què un ciutadà portés una arma blanca, i va posar l'exemple del passeig de Sant Joan com a cas especialment gràfic en què es podien haver evitat els trets.
Tanmateix, la directora d'Irídia, Annaïs Franquesa, subratlla que aquesta és l'excepció i que les dades d'utilització de la pistola reglamentària per part de les policies del país demostren que el seu ús és mínim: "Hi ha una dinàmica molt establerta que diu que s’ha de dotar els cossos policials del màxim d’eines per si de cas, però això no està sustentat enlloc. I es defensa la incorporació d'armes que provenen d’un context com l’americà, on sí que s’utilitza molt més l’arma de foc, sobretot tenint en compte que allà els ciutadans també en poden tenir, i es traslladen aquí. I en teoria ens diuen que és per substituir l’arma de foc, però no és veritat, perquè no s'usa gairebé, i, en canvi, la Taser sí que s'usa, quan l'adopten. Així, s’acaba substituint una actuació que podria ser fins i tot per part dels sanitaris del SEM -Sistema d'Emergències Mèdiques- per calmar una persona per unes descàrregues que són perilloses".
En diverses ocasions, entitats pels drets humans han reclamat a l'Ajuntament de Barcelona que s'ho repensi i analitzi totes les derivades de l'eina policial abans d'incorporar-la a la Guàrdia Urbana. També ERC i BComú s'han distanciat d'aquest objectiu. De moment, la falta d'entesa entre l'executiu del PSC i l'oposició han frenat l'arribada d'aquesta nova arma, però la idea continua vigent. Mentrestant, almenys una tercera part de les policies del país ja tenen aquests dispositius de descàrregues elèctriques.
