El gas pebre -com s'anomena popularment l'esprai que deriva d'un component dels pebrots picants- ja no és cap excepció a les protestes ciutadanes. Fa un parell de setmanes es va utilitzar en diferents moments de la mobilització arran de la detenció dels membres de la Flotilla, i aquest dimecres es va repetir la mateixa actuació, de manera més intensiva durant la jornada de protestes per Palestina a Barcelona. Anteriorment, també s'havia usat en algunes ocasions, tot i que de manera puntual, detallen els Mossos d'Esquadra. Ara, aquesta eina que provoca coïssor als ulls, la boca i la cara i que cega temporalment els afectats es veu com un recurs cada vegada més útil per a la policia catalana. Tanmateix, la seva utilització no té un protocol públic que expliqui com i quan s'utilitza, i això ha deixat algunes contradiccions respecte a les instruccions que la Generalitat fins ara havia expressat sobre el seu ús i ja ha provocat demanda d'explicacions per part de l'oposició d'esquerres.

D'entrada, aquest dimecres Nació va constatar l'ús del gas pebre -fumigat amb un dispositiu especialitzat per estendre el gas uns quants metres- en situacions diferents per part de les unitats d'antiavalots dels Mossos. Un dels casos en què es va optar per aquesta tècnica va ser el moment de desfer una asseguda popular a la calçada, a la sortida de l'Hotel Barceló Sants, per on havia de passar l'autocar de l'equip israelià Hapoel Jerusalem de camí a Manresa. En una altra ocasió, va ser per dispersar alguns manifestants que feien llançaments de pedres contra un restaurant Burger King. Més endavant, es faria contra les persones que s'acostaven a les tanques que protegien l'entorn del consolat d'Israel i les sacsejaven. Són tres exemples de situacions diferenciades, però es va utilitzar en més ocasions.

Si a les protestes de Pablo Hasél o per la sentència del procés, les estratègies més avançades dels Mossos per sostenir els aldarulls van arribar a implicar els trets de bales de foam o de gasos lacrimògens, o fins i tot una tanqueta d'aigua a pressió, aquesta vegada ha estat el torn del gas pebre, com a fet a destacar. Fonts de la policia catalana reconeixen aquest canvi i el veuen l'esprai de gas pebre com una eina "per guanyar distància o treure la gent d'algun lloc", en una situació de protestes. "Si vols treure la gent ho pots fer amb cops de defensa [la porra] o amb l'esprai, però creiem que és més lesiu fer-ho amb la defensa, ja que el gas pebre és innocu, no deixa seqüèles i no tens cap conseqüència. És una eina que va ser autoritzada pel propi Parlament", destaquen des dels Mossos d'Esquadra. Alguns estudis científics, però, posen en dubte que sigui totalment innocu.

Sigui com sigui, el cos policial també recorda altres intervencions recents amb l'esprai de gas pebre, com van ser els aldarulls del barri de la Font de la Pòlvora, a Girona, la passada primavera. També l'any passat es va utilitzar per dissoldre una concentració al Parlament de Catalunya, convocada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) durant el debat d'investidura de Salvador Illa, quan l'expresident Carles Puigdemont va acabar esfumant-se. 

Igualment, el cas és que ja no és extraordinari veure les unitats d'antiavalots de la policia catalana ruixar manifestants que immediatament comencen a fregar-se els ulls i tossir. Aquesta tècnica, però, s'ha arribat a fer servir contra manifestants que feia cinc minuts que estaven asseguts a terra, sense provocar cap més incident que el propi tall de la via, un recurs habitual de les protestes ciutadanes pacífiques. Aquests fets fan referència a l'intent de bloqueig del pas de l'equip Hapoel Jerusalem, a tocar de l'Estació de Sants. Davant aquella sentada popular, antiavalots dels Mossos van decidir apropar-se sense fer cap avís previ per megafonia i van començar a ruixar amb gas pebre els participants de la protesta ciutadana durant alguns segons. En algun tram de l'acció policial, el raig de l'esprai va ser disparat directament cap a baix, cap als manifestants, com mostra el vídeo publicat per aquest diari.

Això va ser immediatament denunciat per l'entitat Som Defensores, que integra 200 persones entre advocats, observadors dels drets humans i psicòlegs, i que està especialitzada en el seguiment de les actuacions policials en manifestacions. Sobre els fets de Sants, van denunciar a les xarxes socials que "es veu clarament com les persones tenien dificultats per sortir tant per davant com per darrere, i com les han ruixat amb el gas directament, quan estaven al terra fent resistència pacífica". Sobre la continuïtat de l'ús de l'esprai al vespre, al voltant del consolat d'Israel, van afegir: "Observem amb preocupació l'ús del gas com a primera eina de dispersió, sense previ avís ni situació d'alt risc". 

Sense protocol públic

Però què diu la Generalitat, sobre quan i com s'ha de fer servir l'esprai de gas pebre? Una de les poques expressions públiques del Departament d'Interior sobre el tema cal anar-la a buscar al compte de Twitter -ara X- de la conselleria, en uns missatges publicats l'any 2019. Llavors, el Govern destacava que "l'ús del pebre és excepcional" i s'utilitzaria "com a últim recurs per mantenir la distància entre manifestants violents i evitar el cos a cos i les lesions que d’una confrontació directa se’n poden derivar a manifestants i agents". 

L'octubre del 2022, en un document de la direcció general dels Mossos dirigit al Parlament s'establia quines eren les línies mestres del model d'actuació del cos de seguretat davant protestes. En aquest informe, s'explicaven els diferents passos que les unitats d'antiavalots tenien integrats com a possibles mecanismes per abordar mobilitzacions ciutadanes que fossin desafiants. Es mencionen l'ús de la mediació, els avisos per megafonia, l'ús de les porres, la possibilitat de disparar foam i, com a penúltima referència, s'arriba a la utilització del gas pebre: "Davant llançaments massius a la línia policial, es ponderarà la necessitat de fer ús del gas lacrimogen o esprai OC (conegut com a gas pebre)", revela l'informe. 

Altres fonts que han tingut responsabilitats a la policia catalana apunten a aquest diari que una de les indicacions més rellevants pel que fa a l'ordre públic és recordar l'article 23.2 de la llei de seguretat ciutadana de l'Estat -o llei mordassa-. Aquell text estableix que les mesures d'intervenció "han de ser graduals i proporcionades a les circumstàncies" i que "la dissolució de reunions i manifestacions ha de ser l’últim recurs". 

De moment, l'ús del gas pebre en forma d'esprai, no té cap protocol d'accés públic. Aquest diari l'ha demanat als responsables del Departament d'Interior i dels Mossos d'Esquadra, però no s'ha obtingut la resposta. Així, les indicacions públiques que ha anat donant la conselleria i la policia en posicionaments anteriors no concorden amb algunes de les actuacions policials acreditades durant les protestes per Palestina. En altres casos, com les del debat d'investidura i l'entorn del Parlament de l'any passat, tampoc ho deixen clar. 

Estudis sobre l'ús policial i els efectes del gas pebre

Pel que fa al coneixement de l'ús del gas pebre, cal tenir en compte que a altres països fa molt més temps que s'utilitza aquest recurs com a eina policial. Els Estats Units en són l'exemple paradigmàtic. Segons un informe de l'Institut Nacional de Justícia, un organisme del govern nord-americà, la seva dècada d'expansió va ser els anys 90, fet que els permetia haver-lo investigat amb més profunditat. Aquell informe, emès el 2019, conclou que el recurs policial ha anat a menys, als Estats Units, per diversos motius: pel desenvolupament d'altres eines més efectives, pel risc que té també el gas sobre els agents i perquè la justícia havia advertit que en alguns casos el seu ús havia estat "abusiu o incorrecte" contra manifestants no violents.

Sobre la idea del gas pebre com a producte innocu, també existeixen nombrosos estudis. Un dels més rellevants és el que va intentar aplegar tots els informes acadèmics previs per aglutinar-ne conclusions. El va publicar la revista especialitzada en salut pública BMC Public Health l'any 2017. En aquell estudi, es destacava que els casos detectats específicament per gas pebre, en la majoria de persones els efectes es quedaven en la graduació de lleus, però que hi havia un 6% de persones amb afectacions severes posteriors sobre les mucoses o les vies respiratòries. Més d'un 10% dels casos estudiats deixaven afectacions moderades.

Esquerra, Comuns i la CUP volen informació

Aquest mateix dijous, almenys una de les persones presents a la sentada popular a Sants ha anat a l'ambulatori del seu barri. És una dona de 47 anys i s'hi ha presentat després de notar "problemes respiratoris i dolor toràcic", segons consta a l'informe mèdic consultat per Nació. Després d'analitzar el cas, el metge li ha receptat broncodilatadors inhalats i corticoides. Ara, està previst que aquest divendres diverses entitats denunciïn algunes de les actuacions policials del dimecres. ERC, comuns i CUP han demanat que es faci públic el protocol d'ús del gas pebre en esprai, mentre que la força que lidera Jéssica Albiach també ha demanat una compareixença de la consellera d'Interior, Núria Parlon, sobre l'ús d'aquest recurs policial durant les mobilitzacions per Palestina.