Els Mossos d'Esquadra han identificat o denunciat 76 mestres durant les jornades de vaga educativa que es van produir entre l'11 de febrer i el 20 de març. Així es desprèn d'una resposta parlamentària de la consellera d'Interior, Núria Parlon, a preguntes de la CUP a la qual ha tingut accés Nació. La major part de les identificacions o denúncies s'han produït arran dels talls a les carreteres organitzats pels docents, però la mateixa policia catalana admet que en cap d'aquests casos es van produir incidents violents. De fet, bona part de les actes policials obertes són per "no comunicar la manifestació" o el tall a la carretera.
En aquesta mateixa resposta, però, la titular de la cartera d'Interior també admet que no té un criteri establert pel qual acceptar o denegar que es produeixi un tall a les vies: "La Direcció General de la Policia ha notificat que no existeix cap document específic que reculli els criteris pels quals la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra (PG-ME) permet o denega el tall de vies", assegura la consellera Parlon. Ara bé, sí que matisa que es regeixen a partir dels "supòsits" de la "normativa estatal de protecció de la seguretat ciutadana". És a dir, que en cas que el tall posi en risc la seguretat de les persones, sí que és correcte prohibir un tall de carretera.
La consellera també recorda que la normativa estatal "habilita els agents de les forces i cossos de seguretat a restringir la circulació o permanència en vies públiques quan existeixin supòsits d'alteració de la seguretat ciutadana o indicis racionals que es puguin produir". En la resposta detallada de totes les actuacions policials durant les vagues educatives, però, només detalla un cas d'identificació per "desordres públics greus", amb la seva acta administrativa corresponent, la qual es va produir a Sant Quirze del Vallès arran del tall de la C-58.
Barcelona, un dels focus policials
La capital catalana ha estat un dels punts en què s'han dut a terme bona part de les accions de protesta organitzades pels sindicats educatius. Per una banda, perquè va ser l'escenari de la manifestació unitària de l'11 de febrer -i també es van produir talls a les carreteres-, i per altra perquè va posar el punt final a l'última setmana de vaga paralitzant bona part de la ciutat durant tot el matí del 20 de març. D'acord amb les dades facilitades per la consellera Parlon, el resultat global de les protestes de Barcelona van ser deu persones denunciades i 27 identificades.
La major part d'aquestes identificacions són pels talls a les rondes de la capital catalana, ja que en les manifestacions no comunicades que es van produir al centre de la ciutat -és a dir, les columnes organitzades pels mateixos instituts que es dirigien fins a la concentració central dels sindicats- no es va identificar ni denunciar cap mestre. En aquest sentit, a Barcelona, també es van interposar dues denúncies administratives, una per la "realització de pintades" l'11 de febrer, i una altra per "llançament de petards contra efectius policials" el 20 de març. També es va "aixecar acta d'intervenció temporal de pirotècnia a un menor d'edat durant la mobilització del dia 11 de febrer".
Una tancada en un centre i una xocolatada
Més enllà dels talls a les carreteres que es van produir arreu del país i les manifestacions a les grans ciutats, la resposta parlamentària d'Interior també assenyala un altre esdeveniment en què es van produir diverses identificacions o denúncies: la tancada a l'Institut Escola Milà i Fontanals de Vilafranca del Penedès del 17 de març. Tal com relata la consellera, "es van tancar diversos manifestants de la nit del 16 al matí del 17 de març i, a les 7.40 h del matí van convocar la resta de manifestants una xocolatada i una rua per la ciutat". També es van tancar els accessos de l'institut amb brides i una cadena, que posteriorment es va trencar "davant els mitjans de comunicació".
En resposta a aquests fets, tal com es desprèn de la resposta, la policia catalana va identificar quatre mestres "com a responsables de la tancada de docents; la concentració i la posterior manifestació fins als autocars", al·legant que no havien estat comunicades. Així i tot, la regió policial sud dels Mossos apunta que no es va denunciar a cap persona per aquests fets.
Així es distribueixen les identificacions o denúncies per regions policials:
- Barcelona: 37
- Regio Metropolitana Sud: 15
- Regio Metropolitana Nord: 8
- Ponent: 8
- Camp de Tarragona: 5
- Terres de l'Ebre: 2
- Girona: 1
La policia, en el punt de mira
El Departament d'Interior i els Mossos d'Esquadra es troben en el punt de mira mediàtic a causa dels darrers fets relacionats amb la crisi educativa. Primer, pel pla pilot que planteja introduir agents de paisà a les escoles. I, segon, per les denúncies d'infiltracions policials en una assemblea de professors de Barcelona en què s'estaven fent preparatius per les futures vagues del sector. Interior no ha confirmat explícitament les infiltracions, però sí que ho ha fet de forma implícita, ja que aquest mateix divendres va publicar un comunicat en què al·lega que la "Comissaria General d'Informació (CGINF) té atribuïdes per llei funcions específiques de recollida i tractament d'informació de caràcter operatiu referida a la conflictivitat laboral i social". Apunten que ho fan per fer una "valoració d'amenaces i riscos".
La infiltració policial de dues agents de paisà en l'assemblea que se celebrava a l'Institut Pau Claris ha agreujat el malestar dels sindicats de la vaga educativa, però també ha provocat derivades polítiques. ERC i Comuns, socis preferents d'Illa, i també la CUP han exigit el cessament del director general de la policia, Josep Lluís Trapero. A més, també han exigit la seva compareixença davant la cambra catalana, juntament amb les compareixences de la consellera Parlon i la titular de la cartera d'Educació, Esther Niubó. Junts, per la seva banda, també ha demanat explicacions i ha reclamat la compareixença de les dues conselleres, però no s'ha posicionat sobre Trapero.
