El tret de sortida del mes de vagues a l'escola catalana, repartides en disset aturades arreu del país que comencen aquest dijous, encara no ha estat prou motiu per desfer "l'enroc" del Govern amb l'ensenyament, que continua defensant amb dents i ungles l'acord signat amb CCOO i UGT. Lògicament, aquestes centrals també ho fan. I, mentre passen els dies, la tensió al sector va a més. Els sindicats crítics amb la conselleria d'Educació -USTEC, Aspepc, CGT i la Intersindical- es mantenen ferms amb les seves reivindicacions i, per la seva banda, el Govern tampoc afluixa i, tot i tenir una mà estesa al diàleg, es mostra prudent a l'hora de fer concrecions per reprendre negociacions.
En una entrevista a TV3 coincidint amb l'inici de les protestes, la consellera Niubó ha assegurat que té la voluntat de seure a parlar amb els sindicats convocants de les vagues, però "no per reobrir l'acord" signat amb CCOO i UGT, sinó per "ajustar" el seu desplegament. La titular defensa que aquest pacte de l'executiu català fixa "les bases" per desencallar el conflicte educatiu, però manté que la forma de fer-ho és seguint les línies acordades amb els sindicats minoritaris de l'ensenyament: "No crec que puguem dir que aquest Govern no s'ha mogut", ha asseverat fermament, que insisteix a sumar els sindicats crítics a l'acord.
Els no signants, però, mantenen que aquest pacte assolit és insuficient i consideren que el Govern encara té marge per negociar i millorar substancialment el pacte assolit. Una tesi que els faria desconvocar les vagues, tal com ha deixat entreveure la portaveu del sindicat majoritari de mestres, Iolanda Segura, que afirma que posaran fi a les protestes si s'arriba a una entesa que "resolgui aquestes necessitats o que posi un punt de partida a resoldre aquestes necessitats". Cal tenir en compte, però, que aquest acord hauria de quedar ratificat per la major part del col·lectiu docent a través d'una consulta -mecanisme utilitzat fins ara per dissenyar les protestes, malgrat les reticències del sindicat Professors de Secundària, que es van desmarcar de la darrera consulta al professorat.
El Govern, però, evita mullar-se sobre si té marge de maniobra per millorar l'acord assolit. Per una banda, perquè posaria entre l'espasa i la paret els sindicats amb qui ha signat el pacte. Per altra, perquè evidenciaria que el conflicte s'ha allargat més del compte per la seva rigidesa de posicions. Sigui com sigui, de moment, la conselleria d'Educació manté que la manca de pressupostos suposa un escull per abordar aquestes qüestions i s'aferra a què el Govern ha fet un esforç "titànic" per aconseguir l'acord amb CCOO i UGT. De fet, Niubó l'ha comparat amb el darrer acord sindical, signat el gener de 2024, el qual també van assolir amb els mateixos sindicats minoritaris, però ha remarcat que l'abast del pacte actual és substancialment superior perquè "parla de realitats estructurals de sistema". Els sindicats crítics, però, continuen sense comprar l'argumentari de l'executiu català.
Crítiques creuades sobre la voluntat de negociar
El conflicte educatiu va més enllà de les reivindicacions, sinó que també es percep en les declaracions de les diferents parts per controlar el relat -també, tenint en compte que s'acosten les eleccions sindicals, on participen tant CCOO com UGT o la USTEC. Un dels exemples més recent són les crítiques creuades entre el Govern, els sindicats impulsors de la vaga i els signants de l'acord sobre la voluntat negociadora de les diferents postures. Per una banda, la consellera ha demanat als sindicats crítics tornar a seure a negociar, al·legant que s'han aixecat de la taula després de deixar de participar en les meses sectorials. La titular de la cartera també ha lamentat les "posicions de màxims" que considera que prenen aquests sindicats.
Una línia argumental molt similar a la que va plantejar el secretari general d'UGT, Camil Ros, durant la manifestació de l'1 de maig, en la qual va assegurar que els sindicats de la vaga "no estan volent negociar": "No es pot utilitzar la reivindicació de la injustícia que està passant el sector de l'educació i la sanitat i anar a peticions de màxims", va afirmar Ros. En resposta a aquestes declaracions, Segura ha insistit que la consellera els convoqui, perquè “en cap moment” s’han posicionat “en contra de negociar”. La titular de la cartera els ha citat a tornar a les meses sectorials per reprendre les negociacions i, un cop allà, valorar quin marge d'acord tenen per acostar posicionaments. Niubó, però, en l'entrevista a TV3, ha evitat concretar més aquesta qüestió.
Els Mossos a l'escola, un altre embolic
Enmig del polvorí educatiu, la conselleria ha posat en marxa un programa pilot per incorporar agents de paisà dels Mossos d'Esquadra als centres educatius amb l'objectiu de millorar la "prevenció" i resoldre els problemes de conflictivitat. Aquest pla ha xocat de ple amb les crítiques de la comunitat educativa, que des que en va transcendir la seva existència s'han posicionat en contra de la policia a les escoles. Fins i tot, els mateixos socis del Govern. Originàriament, catorze centres educatius s'havien adherit "voluntàriament" a aquest programa, però a hores d'ara, tal com ha admès la consellera, només en queden set. Els sindicats mantenen que “això no és la solució que necessita l’alumnat” i aposten per potenciar la convivència amb més eines pedagògiques.
Experts i sindicats coincideixen que aquesta iniciativa no ha arribat en el moment adequat. De fet, la mateixa consellera d'Interior, Núria Parlon, ha admès en una entrevista al Cafè d'Idees que no era "el millor moment" per posar-lo en marxa, ja que se solapa amb el conflicte laboral amb els docents. Ara bé, malgrat la marxa de la meitat dels centres, el programa continua endavant. Això encara dona més motius als sindicats per persistir amb les seves reivindicacions. I pretenen fer-ho fins a desfer "l'enroc" del Govern, independentment que vagi molt més enllà d'aquest curs. Un clar exemple és que mesures de pressió com deixar de fer colònies, previstes per al curs vinent, han agafat molta força en els darrers mesos. De moment, però, el Govern mira d'afrontar el mes de vagues per sortir-ne el menys mal parat possible i, a hores d'ara, no sembla que vulgui adoptar una postura diferent de la de l'acord amb CCOO i UGT.
