Els cinc catalans, que se sumaran a altres 9 ciutadans de l'Estat, a bord del creuer polar MV Hondius, on hi ha un brot d'hantavirus, seran evacuats a les Canàries. Allà els examinaran i després els traslladaran a Madrid, a un hospital militar per sotmetre's, si cal, a una quarantena i assegurar que no hagin contret la malaltia ni la propaguin. En la seva variant austral, que genera problemes respiratoris amb aigua als pulmons, aquest virus té una mortaldat de fins al 40%.
Les imatges del port de Praia, a Cap Verd, amb sanitaris equipats amb EPI, ens han transportat a les de la pandèmia de la Covid. En aquell terreny desconegut vam transitar ràpidament del relativisme a dir que era "com una grip" i, fins que es va trobar la vacuna, vam acabar en un confinament total per una afectació que no només es va cobrar vides. També va castigar l'oci, les classes, els jocs o les feines.
Ara, els científics diuen que saben perfectament de què es tracta i que no s'escampa fàcilment malgrat que no té ni vacuna ni tractament. I tothom vol ser solidari, però aquests dies ningú volia el vaixell a casa seva. El govern de les Canàries es queixava de la mala comunicació amb el govern espanyol per argumentar que no volia acollir el creuer, i argumentava que no té prou llits especialitzats disponibles. Costa de creure en una autonomia espanyola -amb un nivell sanitari alt- i en un arxipèlag tan turístic. Vet aquí, en la gallina dels ous d'or d'aquell territori, segurament, el problema. Més encara veient l'atenció que ahir prestava a l'assumpte la premsa britànica.
La responsabilitat davant aquesta mena de crisis és sempre col·lectiva, però el perill i la psicosi -només calia veure ahir alguns programes de televisió espanyols- actuen com a bloquejadors i cap governant vol ser acusat de posar en risc els seus ciutadans. Evidentment el vaixell no quedarà a la deriva i en les pròximes hores arribarà a les Canàries perquè així ho han decidit l'OMB i el govern espanyol.
Les administracions no només estan obligades a atendre com toca la urgència sanitària per contenir el brot i a protegir a les persones que se'n facin càrrec als centres mèdics o la zona portuària. També han de ser transparents i informar amb certesa, agilitat i transparència. No és fàcil en els temps que corren, però la confiança en les institucions és un valor a preservar.
>> I abans de tancar una darrera cosa... Google, el cercador més usat i que no té el costum de cuidar massa els mitjans i el periodisme, ha posat ara en marxa un servei que facilita l'accés a les notícies d'actualitat de manera personalitzada. Es tracta de les Fonts Preferides (Preferred Sources), que permet escollir els mitjans que vols que t'apareguin de forma més recurrent quan fas una cerca concreta. Si ens llegeixes, selecciona'ns com un dels teus mitjans de referència. En pots afegir d'altres si vols, que no ens enfadarem ;-) Només has de clicar aquí per incorporar Nació. Gràcies per ser-hi!
Avui no et perdis
- Un mes de vagues educatives: continua el torcebraç per desfer «l'enroc» del Govern; per Gerard Mira.
- La regidora que flirteja amb Aliança Catalana abandona el govern de Vic; per Lluís Girona Boffi.
- Crònica: «Catalunya està amb el Papa»: Illa escalfa motors de cara a la visita de Lleó XIV; per Pep Martí.
- L'Ormuz de Barcelona també està tancat; per Arnau Urgell Vidal.
- Segueix Nació a Google: així pots escollir-nos com la teva font preferida per no perdre't cap notícia.
El passadís
Hi ha qüestions polítiques que més val tractar-les de forma discreta i amb un bon àpat. I si ets de Badalona i fas política a Badalona, segurament un bon lloc per no ser vist i no alimentar més especulacions del compte és un restaurant basc de l'Eixample de Barcelona. És el que devien pensar el dilluns l'alcalde de la ciutat, el popular Xavier García Albiol, i el regidor i portaveu del PSC a la ciutat, Fernando Carrera, que van dinar plegats. Albiol volia que el PSC li votés els pressupostos de 2026, però els socialistes van denunciar que ja no estaven per gestos i l'incompliment d'acords pretèrits. García Albiol, però, governa amb majoria absoluta. El dinar va ser pacífic, això sí.
Vist i llegit
Dimarts a la tarda va morir la històrica periodista Soledad Gallego-Díaz, referent informatiu en els anys de la Transició (va publicar l'esborrany de la Constitució) i que va ser la primera dona a dirigir El País després de la convulsa etapa d'Antonio Caño. Gallego-Díaz encara feia articles on solia primar la informació per damunt de l'opinió. De fet, l'opinió és un gènere que exigeix que la informació (els fets) siguin tractats amb rigor per tenir qualitat i valor. El País va dedicar ahir diversos articles a la periodista.
El més extens, l'obituari que signava Guillermo Altares. "Argumentava que, per a un periodista, fer el que vol és molt difícil, perquè està sotmès a la disciplina (gairebé militar) d'una redacció, però sempre pot negar-se a actuar contra els principis fonamentals de l'ofici. De fet, una de les frases mítiques de Sol quan estava contra alguna cosa era: 'Doncs no'", explicava. El text d'Altares recordava frases mítiques de la periodista, com ara "en una redacció, un cap es pot equivocar, però el que no pot fer és no prendre decisions”.
La cançó
La música basca que barreja tradició i modernitat viu un autèntic boom amb bandes com Zetak o En Tol Sarmiento. Aquests últims, originaris d'Àlaba i que combinen cançons més vitals amb altres de denúncia, van omplir fa uns dies el Palau Sant Jordi i després el Movistar Arena de Madrid amb motiu del seu vintè aniversari. Un dels seus temes més populars és Zurekin Batera, llençada durant la pandèmia i que ha esdevingut un himne a l'amistat, a l'amor i a trobar-se.
