La situació de l'estret d'Ormuz s'ha convertit en part de la nostra quotidianitat. Per una banda, diàriament els informatius ens expliquen sobre els estira-i-arronsa entre l'Iran i els Estats Units pel bloqueig d'aquest pas estratègic. Per una altra, la situació en aquest punt de l'Orient Mitjà ens condiciona el preu dels combustibles i de bona part dels productes bàsics. El que és molt més desconegut és que Barcelona també el seu propi Ormuz. Concretament, un petit passatge en un extrem de la Zona Franca... amb l'accés tancat al gran públic.
Un carrer batejat el 1994
La Zona Franca és el principal polígon industrial i logístic de Barcelona. Fruit d'una proposta de la patronal Foment del Treball Nacional a finals del segle XXI -el nom estava vinculat precisament d'eliminar els aranzels a les empreses que s'hi instal·lessin-, no va començar a ser una realitat fins a l'expropiació de quasi 1.000 hectàrees l'any 1920. Tanmateix, l'activitat real va començar el 1936 i l'impuls definitiu va arribar a la dècada dels 60 -ja sense avantatges duaners- amb la instal·lació primer de la Seat i, posteriorment, de Mercabarna.
Actualment, ocupa el 6% del terme de Barcelona -entre la muntanya de Montjuïc, la Ronda Litoral i el port de Barcelona- i acull unes 300 empreses. Té fins a 26 quilòmetres de xarxa viària, la majoria formada per carrers batejats amb lletres o nombres.
Per sota del carrer A, hi ha la denominada ZAL Port, la zona d'activitats logístiques del port de Barcelona. En aquest espai, que no administra el Consorci de la Zona Franca, els vials es van batejar el 1994 amb noms de mars, oceans i estrets. Hi ha el carrer de l'Atlàntic, de l'Índic -on es disputa la Kings League- o l'Antàrtic. També la mar Groga, la mar Roja i el mar d'Aral. En el darrer grup hi ha Suez, Malacca, Dardanels... i Ormuz.
- El passatge d'Ormuz de Barcelona amb el far del Llobregat a l'horitzó
- Hugo Fernández
Menys de 100 metres no accessibles per al gran públic
El passatge d'Ormuz està situat a l'extrem de la ZAL Port. És, segurament, el més curt de tots els vials d'aquesta zona i no arriba als 100 metres de longitud. Té un carril de circulació i també un espai bidireccional per a bicicletes. En una banda hi ha una nau de l'empresa Avolta -centrada en la distribució de productes per a botigues d'aeroport- i en l'altra la tanca que delimita aquest espai.
De fet, ni el passatge d'Ormuz ni la resta de carrers d'aquesta zona estan oberts al gran públic. Per accedir-hi, cal superar un control de seguretat situat a l'inici de l'avinguda Ports d'Europa. El treballador de seguretat que va acompanyar el fotògraf de Nació es preguntava quin interès tenia un vial tan petit que “ni tan sols té un cartell que indiqui el nom”.
Un dels pocs elements que el diferencien de qualsevol altre carrer de polígon industrial és la visió de la part superior del far del Llobregat, construït el 1852 i protegit com a bé cultural d'interès local. Conegut també com a torre del Riu, és testimoni d'un paisatge ja perdut, perquè estava situat a tocar de l'antiga llera del Llobregat, desviat a inicis del segle XXI per permetre ampliar el port.
De l'Ormuz de Barcelona al Barcelona d'Ormuz
El passatge Ormuz de Barcelona està en un extrem de la Zona Franca, a tocar del mar Mediterrani i amb la presència d'avions a baixa altura abans d'aterrar a l'aeroport del Prat. El seu nom fa referència a l'estret que separa el golf Pèrsic amb el golf d'Oman. Amb una amplada que oscil·la entre 50 i 100 quilòmetres, és absolutament estratègic, ja que hi circula un terç del gas natural liquat mundial i un 25% del petroli.
- L'estret d'Ormuz separa el golf Pèrsic amb el golf d'Oman
- Europa Press / Contacto / Wang Qiang
A la riba nord hi ha l'Iran mentre que a la sud els Emirats Àrabs Units -diana d'alguns dels darrers atacs de la República Islàmica- així com l'enclavament de Musandam, que forma part d'Oman. Inclou diverses illes: Laraq, Qeshm, Hengam, Tonb, Abu Musa i una amb el nom de l'estret.
- El Falàfel Barcelona, un establiment de menjar ràpid de l'illa d'Ormuz
- Google Maps
L'illa d'Ormuz té 42 km2 i té una única ciutat homònima situada al nord, amb restes de la colonització portuguesa. Una de les curiositats és que en un dels punts més propers a la costa iraniana hi ha -o hi havia- un establiment de menjar ràpid. El Falàfel Barcelona -amb terrassa inclosa- tanca el cercle. De l'Ormuz de Barcelona, al Barcelona d'Ormuz.
