Els contractes de temporada fa temps que s'han identificat com "l'escletxa" de la regulació de lloguers. Ho advertien inicialment els moviments pel dret a l'habitatge i ho han acabat assumint també el gruix de les formacions polítiques i la part immobiliària. Aquest sistema de lloguer, que pot fer contractes inferiors a un any i sense cap mena de topall al preu, s'ha convertit en una via llaminera per engreixar els ingressos dels propietaris de pisos que, de moment, no reben cap conseqüència per aquesta pràctica. Tant a la Generalitat com a l'Estat s'està debatent com regular-lo i les negociacions estan en un punt àlgid. Però quin és el pes real d'aquest tipus de lloguer? Les dades oficials són esquives, però un informe recent de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona -entitat que aplega les principals administracions del país- ho intenta respondre. Les dades es basen en una anàlisi minuciosa dels anuncis dels principals portals immobiliaris.
Segons aquest informe, presentat recentment, els contractes de de temporada van arribar a representar gairebé el 40% del total d'ofertes que hi havia per accedir a un habitatge de lloguer a la ciutat de Barcelona durant el primer trimestre del 2024. Cinc anys abans, aquesta dada era únicament del 13,1% en la mateixa comparativa. Abans, els lloguers residencials eren la norma. Ara, això s'ha anat aigualint. I també s'ha donat un procés similar a Catalunya: ja hi ha un 25% dels anuncis de lloguer que són de temporada, quan la dada l'any 2019 era únicament del 8%.
Si bé gran part d'aquestes ofertes es concentren a la capital catalana, i es dliueixen a la resta del territori, la taca d'oli és cada vegada més gran quantitativament. També és precisament a Barcelona on hi ha més pressió per accedir a un pis i on els preus mitjans són més elevats. A més, l'estudi de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona assenyala que els increments més pronunciats d'anuncis amb contractes inferiors a un any es produeixen en dos moments clau: entre finals del 2020 i principis de 2021, i entre el primer i el segon trimestre de 2023. "En ambdós casos coincidint amb l'anunci o l'aplicació de legislacions de control de rendes".
És a dir, que posar un límit al preu del lloguer residencial tindria una correlació amb el desviament de pisos al mercat del lloguer de temporada, un segment de l'habitatge que només s'hauria de dedicar a estudiants o treballadors de pas. A la pràctica, però, molts casos això acaben convertint-se en habitatges permanents en què els inquilins tenen menys drets que si es tractés d'un contracte de cinc o set anys, com marca la llei.
De moment, les negociacions per la possible investidura de Salvador Illa han situat -a partir de la pressió d'ERC i comuns- el tema com a central. Es desconfia de la via que hi ha en marxa a l'estat espanyol, ja que el govern liderat pel PSOE ja va ser reticent inicialment a limitar els lloguers de temporada -quan va aprovar la llei d'habitatge- i ara la proposta que ha posat sobre la taula no satisfà la part social. Davant tot això, les formacions més ubicades a l'esquerra del Parlament i el Congrés dels Diputats recorden que els contractes de temporada alimenten vulneracions de drets i disparen el preu del mercat immobiliari. Des del sector dels agents i propietaris asseguren que això és una conseqüència de l'excés de normativa restrictiva sobre el mercat del lloguer residencial, amb mesures com la regulació i els nous topalls establerts a Catalunya.