El Govern i la cúpula d'ERC estan fent tots els moviments possibles per encarar un preacord satisfactori amb el PSC per a la investidura de Salvador Illa. Maniobres que tindran com a principal escenificació la reunió d'aquest dimecres entre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Una trobada a Palau, la primera del 2024, que inclourà la firma del conveni de traspàs de la gestió de l'ingrés mínim vital, pendent de complir i que s'afegeix a les concrecions tancades en els darrers dies per a l'inici del traspàs de Rodalies i el seu finançament -fins a 1.058 milions en tres anys-, així com els recursos en recerca i beques. Són acords que fan encaixar les peces d'una negociació que no està resolta. Entre les carpetes obertes hi figura, tal com ha pogut comprovar Nació, la regulació dels lloguers de temporada, que tant ERC com els comuns discuteixen per separat amb els socialistes.
Els republicans han posat els focus en el finançament singular com a mesura estrella per facilitar la investidura d'Illa, previ aval de la militància. L'entesa no és senzilla, perquè ERC persegueix un pacte fiscal que inclogui la recaptació de tots els tributs mentre el PSOE no pretén que Catalunya surti del règim comú -el PSC defensa el mateix- i insten els negociadors a trobar fórmules incloses en l'Estatut, com la del consorci tributari. Però la batalla del finançament -fins i tot discutida en la taula de partits a Suïssa- es juga en paral·lel a les carpetes sectorials, i la dels lloguers de temporada encara no està resolta, com apunten fonts de la direcció republicana a aquest diari. De fet, la regulació en matèria d'habitatge és una de les qüestions que la coordinació de l'equip negociador del partit ha treballat en els últims dies. En aquestes tasques s'hi ha sumat la secretària general d'ERC, Marta Rovira.
El que no ha transcendit de les converses entre republicans i socialistes és la fórmula amb la qual es regularien els lloguers de temporada -els que impliquen contractes que no arriben als 12 mesos habitualment-, que s'escapen de l'actual contenció de rendes estatal i que permeten un increment de preus, molt notori a l'àrea metropolitana de Barcelona. ERC i el PSC ja no es van entendre el 23 de maig passat al Parlament, quan la cambra catalana -amb l'abstenció dels socialistes i el vot en contra de Junts- va tombar el topall als contractes temporals i al lloguer d'habitacions plantejat pel Govern d'Aragonès.
Al seu torn, els comuns també mantenen converses amb els negociadors socialistes per tancar un model de regulació, que el PSC haurà de fer compatible en un acord a tres bandes. Per al grup parlamentari liderat per Jéssica Albiach la carpeta d'habitatge i, en concret aquesta mesura, és "clau" per orientar el vot a la investidura d'Illa. En públic ja han reclamat "ambició" a la formació socialista. Fonts dels comuns insisteixen a Nació que els contactes se centren, ara mateix, en la fórmula normativa i subratllen que no pretenen una "competició" amb els republicans per penjar-se medalles en públic. "El tema és que es reguli", insisteixen les mateixes fonts del partit d'Albiach.
La lluita per la fórmula, un encaix desafiant
La intenció de les forces situades a l’esquerra del PSC és que sigui aplicable de manera clara i com més ràpidament millor. Ara bé, això no és senzill. D’entrada, el PSC va fer notar la "inseguretat jurídica" del plantejament català en el darrer decret que va presentar el Govern. Va ser un dels motius mencionats per tombar-lo. Aquest assenyalament no és menor -després que diverses normes sobre habitatge sorgides del Parlament hagin estat escapçades pel Tribunal Constitucional (TC)- i enfoca la mirada en la via estatal com a solució al trencaclosques català. De fet, el govern espanyol va avisar recentment que intentaria tramitar aviat la seva aposta per regular els contractes temporals: una via que posava nous condicionants a aquest tipus de lloguer, però que donava més aire al sector immobiliari que la fórmula catalana. La consellera de Territori, Ester Capella, va dir llavors que aquella proposta era inefectiva i que s'havia fet "d'esquena" a Catalunya.
El cert, doncs, és que ara s'obren diversos escenaris. Una opció és que socialistes, republicans i comuns es posin d'acord per pactar un nou text que emergeixi des de la Generalitat i que acoti les normes del sector del lloguer de temporada al país, sense haver de dependre del govern de Sánchez ni implicar la resta de forces del Congrés dels Diputats que entrarien a la negociació. Ara bé, caldria aclarir com conviurien més endavant les normes catalana i espanyola. L'altra opció és que hi hagi un gir cap a Madrid i que les converses sobre els contractes temporals a Catalunya cristal·litzin en un acord per endurir la proposta inicial espanyola -comandada pel PSOE- amb un camí similar al que va acabar havent-hi amb la regulació de lloguers de residència habitual.
La gran diferència entre la proposta de l'executiu d'Aragonès -que va comptar amb el suport de la CUP i els comuns- i la del govern espanyol és que amb la limitació catalana els contractes temporals passaven a tenir un preu màxim -com ja passa amb la resta de pisos del mercat del lloguer- mentre que la proposta del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana això no ho preveu. La iniciativa espanyola aposta per ser més exigent a l'hora de justificar cada contracte de temporada, per limitar-los als casos d'estudiants o treballadors de pas. Ara bé, no toca el preu del mercat immobilari. Ara s'està intentant aclarir cap a quin dels dos models s'acaba decantant la possible entesa entre formacions polítiques.
De fons, però, sempre queda una altra via. La de rebaixar les exigències immediates i comprometre's a estudiar les opcions i tancar un acord en un termini pròxim. Això donaria aire als equips negociadors, però deixaria una investidura abaratida. Una font destacada d'ERC apuntava recentment, en plenes negociacions, que collar els lloguers de temporada era l'eina d'intervenció més ràpida per garantir el dret a l'habitatge ara mateix al país. També Albiach, líder parlamentària dels comuns, va posar la regulació dels contractes temporals com a condició sine qua non per validar una investidura. Ara les converses posen a prova les voluntats.