Hi havia una època no tan llunyana en què el Parlament era l'òrgan clau en qualsevol decisió que es prenia en la política catalana. Però les coses han canviat en menys d'una dècada. L'últim cicle electoral enterrava el procés i deixava una nova majoria d'esquerres, la que va fer possible l'arribada de Salvador Illa a la presidència de la Generalitat, que estava cridada a fer canvis importants en l'àmbit social. Però les mateixes majories també anticipaven que, bona part de la política catalana, es faria a Madrid. I ara es comencen a veure els primers resultats, que deixen un Parlament en fora de joc a l'espera del desenllaç de les grans carpetes de la legislatura.
El PSC va signar dos pactes a canvi d'arribar a Palau, un amb ERC i l'altre amb els Comuns, i cadascun marcava unes prioritats molt clares: finançament, Rodalies i habitatge. Tres objectius en els quals es trobaven els dos socis i que, per voluntat o per necessitat, assumien els socialistes. Una majoria parlamentària per la mínima, de 68 diputats, havia d'empènyer en la consecució d'avenços palpables. Fins i tot la CUP en carpetes socials com la de l'habitatge ha donat suport a mesures d'aquest "tripartit" parlamentari. Però la cambra catalana ha tastat les seves limitacions i totes s'han fet visibles en el tram final d'any.
El finançament, al ritme de Montero i el Congrés
La idea que Catalunya necessita un nou i millor finançament aplega el consens de pràcticament tot l'arc parlamentari, potser amb l'única excepció de PP i Vox. El suport ja es redueix quan es parla del finançament pactat entre el PSC i ERC i encara genera més dubtes la proposta final que presenti María Jesús Montero. En tot cas, la ministra d'Hisenda ha marcat els tempos de tota la negociació. Primer tenia pressa per tancar una proposta abans de plegar per anar de candidata a Andalusia, però després ha alentit la velocitat per no enfadar els socis republicans. Finalment, ha posat una data límit a principis de 2026, entre gener i febrer.
Sigui com sigui, el Parlament ja ha maniobrat tot el que podia per pressionar pel finançament. Bon símptoma d'aquesta realitat és que tant ERC com els Comuns han evitat furgar recentment en el paper del Govern en aquesta carpeta, on hi ha prou sintonia entre els plantejaments dels socis i els d'Illa, i no s'hi han referit massa després del Consell de Política Fiscal i Financera. Junts sí que ha insistit a dir que el nou model que anunciï Montero no serà l'adequat pel país i que només compraran el concert econòmic real. Ara bé, els de Carles Puigdemont s'hauran de mullar en algun moment, perquè el nou model haurà de passar pel Congrés i seran imprescindibles, entre altres partits, perquè pugui tirar endavant. La carpeta troncal de la legislatura, en tot cas, passa per Madrid.
Rodalies, esperant el traspàs efectiu
El servei de Rodalies genera indignació pràcticament diària entre els usuaris i també es trasllada habitualment al Parlament a través de preguntes dels grups al president o a la consellera del ram. La cambra catalana ja va avalar la constitució d'una empresa per al traspàs integral de Rodalies abans del 2026 amb els vots del PSC, ERC i els Comuns. Altre cop, la feina està feta des dels escons, però l'efectivitat del traspàs queda en mans dels executius i de Renfe.
Quin és l'estat de la situació? Després de mesos intensos de negociació, l'Estat, la Generalitat, Renfe i ERC van tancar un acord el passat estiu per a la creació d'aquesta empresa, que naixerà dins del grup operador espanyol i sense un horitzó definit per trencar-hi. Sobre el paper, s'haurien d'estar fent els passos normals per constituir la societat, com és la inscripció registral i el nomenament de les persones que formaran el consell d'administració. Tot això porta un cert temps, però l'horitzó temporal acordat és aquest desembre, per tal que la nova empresa pugui començar a operar el gener de 2026.
L'ampliació del Prat no necessita el Parlament
Un dels assumptes que ha tornat a remoure l'agenda catalana en els últims dies és l'ampliació del Prat. Aena anunciar la setmana passada que de manera imminent publicaria la licitació tècnica per desenvolupar el pla director que ha de posar en marxa la reforma de l'aeroport, pactada entre el gestor aeroportuari i els governs català i espanyol. El PSC és l'única formació amb representació parlamentària que dona suport al projecte, tal com va certificar una votació del passat juliol, però no és un inconvenient per tirar-lo endavant.
El conseller de Presidència, Albert Dalmau, ho va deixar prou clar aquest mateix estiu: "L'ampliació no passarà pel Parlament; la cambra pot fer les iniciatives que cregui, però el Govern pren decisions de la seva competència", sentenciava. El Parlament, un cop més, queda fora del debat. Dalmau, però, matisava que l'ampliació respectarà els acords per a la investidura d'Illa. ERC i els Comuns estan obertament en contra de l'ampliació de l'aeroport, però la realitat és que en els pactes amb el PSC no hi apareix cap compromís de rebuig explícit al projecte. Totes dues formacions han evitat posar una línia vermella en aquesta carpeta a l'hora d'asseure's a negociar els pressupostos.
El català, focus a Europa
El català va ser un dels consensos que es va traduir més de pressa amb l'inici de la nova legislatura. Es va posar en marxa un Pacte Nacional per la Llengua amb el suport del PSC, ERC i els Comuns i el seu èxit quedava en mans del Govern. Un dels futurs assumptes que recaurà en la cambra tornarà a ser el del català a l'escola. El Tribunal Constitucional té pendent decidir sobre la resposta de la cambra i el Govern, la passada legislatura, per frenar el 25% del castellà a l'escola que imposa el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El Parlament ja acordat fer un "front comú" -avalat pel PSC, Junts, ERC, els Comuns, la CUP i Aliança- contra la sentència. Altre cop, però, els tempos de la resposta a la decisió de l'alt tribunal no depenen del Parlament.
Altres avenços en matèria de llengua durant els últims mesos han ocorregut fora de l'àmbit nacional. Al Congrés ja s'hi pot parlar català, basc i gallec gràcies a un acord entre l'independentisme i el govern espanyol. I a Europa s'hi hauria de poder parlar català si fos per la voluntat de l'executiu espanyol, però aquí ha estat l'Estat qui ha topat amb les seves limitacions, perquè caldrà convçencer els 27 socis comunitaris, començant per Alemanya. En tot cas, la carpeta lingüística també es troba al centre del debat i el Parlament pot intervenir, però fins a cert punt.
L'habitatge, encallat per la dreta... i a Palau
On sí que el Parlament té marge legislatiu és en habitatge, però les traves de la dreta i els dubtes a Palau també encallen els passos endavant. Una de les grans mesures de la legislatura és la regulació dels lloguers de temporada. El Govern va aconseguir el suport d'ERC, els Comuns i la CUP per aprovar el decret a la cambra catalana i l'objectiu és que la llei era posés en marxa abans de l'estiu, però l'any està a punt d'acabar i encara no s'ha validat definitivament. Això havia de passar en el primer ple de novembre, però Junts i el PP van portar la normal al Consell de Garanties Estatutàries. Un pas que no impedirà l'aprovació de la norma però que, com a mínim, l'endarrerirà fins a principis de desembre.
Per altra banda, els socis del Govern miren d'empènyer-lo cap a mesures més contundents. Un dels debats que s'ha posat sobre la taula en les últimes setmanes és el de la compra especulativa. ERC, els Comuns i la CUP demanen que aquesta pràctica sigui prohibida després que un informe públic n'avalés la constitucionalitat. Illa insisteix que no li tremolarien les cames si cal intervenir el mercat però encara no ha donat una resposta clara sobre la prohibició que es planteja. Aquesta mateixa setmana hi ha hagut dos passos rellevants: el PSC ha donat suport a una moció d'ERC i la CUP que insta el Govern a regular la compra especulativa. L'executiu també ha creat un grup de treball amb els Comuns. Dos gestos que arrosseguen els socialistes cap a l'agenda dels socis, però que també s'han d'entendre en les presses del Govern per obrir una negociació pressupostària.
