El debat de política general girarà al voltant de l'habitatge, la seguretat, el model de finançament i els serveis públics, i l'extrema dreta intentarà portar-lo al fenomen migratori. Però la situació de Gaza també es farà un lloc al Parlament. Coincidint amb la repatriació dels integrants de la Flotilla -diumenge van arribar Ada Colau, Jordi Coronas i una vintena més d'activistes, i aquesta nit arriba la diputada Pilar Castillejos, entre d'altres-, les formacions d'esquerres portaran propostes de resolució per condemnar el genocidi d'Israel, una carpeta que cohesiona el PSC, ERC, els Comuns i també la CUP, i que obliga a fer equilibris a Junts i el PP, com s'ha vist darrerament en els minuts de silenci o en la suspensió de l'últim ple.
Salvador Illa, que intervé aquest dimarts a la tarda, té una posició ferma en relació amb el conflicte, i plenament alineada amb la del president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Tant des del Govern com des del PSC donen per fet que la crisi a Gaza tindrà protagonisme al debat. "La posició del PSC és compartida amb els partits progressistes de casa nostra, en el rebuig explícit a les actuacions desplegades per l'estat d'Israel i el suport absolut al poble de Palestina i a la Flotilla", ha dit la portaveu del PSC, Lluïsa Moret. Els socialistes -tant a Catalunya com a Madrid- s'han sumat a les protestes dels últims dies, i aquesta setmana es debat al Congrés l'embargament d'armes a Israel.
La proposta del president se centrarà en l'habitatge -una mesura "d'aplicació immediata" i que apel·li a la "col·laboració publicoprivada", segons ha detallat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau-, però els grups plantejaran també propostes amb relació a Palestina. Fonts socialistes confirmen que presentaran una proposta pròpia sobre Palestina També ERC i els Comuns en registraran en aquest sentit. I la CUP en aquestes últimes hores mirava de tancar un text consensuat amb els col·lectius de defensa del poble palestí. És probable que tot plegat acabi en una resolució transaccionada, però això es veurà dijous.
La fotografia de totes les esquerres votant conjuntament s'ha vist en altres ocasions. La setmana passada, la CUP es va sumar a la majoria de la investidura per donar suport al decret del Govern per enfortir l'Agència Tributària de Catalunya. Una mica més enllà, els cupaires també van tancar un acord amb l'executiu per regular els lloguers de temporada, un episodi que acostuma a reivindicar Illa per exhibir la seva capacitat d'arribar a acords, tot recordant també la seva distància amb els anticapitalistes. Amb Gaza, la posició no és granítica i hi ha intensitats diferents, però sí que hi ha un consens en contra del genocidi i per exigir l'alto el foc per part del govern de Benjamin Netanyahu.
Junts, obligat a fer equilibris
A la bancada de la dreta, el genocidi a Gaza genera més incomoditat. No pas perquè no es doni suport a les víctimes -tant Junts com el PP van participar en el minut de silenci que es va fer dimarts passat a l'hemicicle-, sinó pels termes en què s'aborda la situació. El PP és qui més explícit ho ha fet: en sintonia amb la direcció de Génova, el partit que lidera Alejandro Fernández es nega a parlar de genocidi a Gaza, si bé lamenta les morts de civils a mans de l'exèrcit d'Israel. Pel que fa a Junts, sí que utilitzen aquest terme, però critiquen el silenci que els grups d'esquerres van imposar la setmana passada sobre els atemptats de Hamàs, ara fa dos anys, i sobre l'alliberament dels ostatges. Els de Carles Puigdemont han fet equilibris les últimes setmanes.
L'abstenció juntaire va impedir que el Parlament llegís una declaració institucional de condemna al genocidi. Des del partit van criticar la suspensió del ple de la setmana passada, i consideren que les esquerres els volen "arraconar" i que els textos sobre Gaza arriben "cuinats" prèviament. Sí que han donat suports als minuts de silenci, però reclamen que no s'obviïn ni els atacs de Hamàs ni els ostatges. A l'Ajuntament de Barcelona, això es va incloure i els juntaires van donar suport a la declaració. Al Parlament, no. I al Congrés, el grup de comanda Míriam Nogueras sí que donarà suport a l'embargament d'armes, mentre fa uns dies Puigdemont lamentava, a través de X, el boicot a productes i empreses d'Israel. A hores d'ara, no tenen previst presentar cap proposta sobre la crisi a Gaza.
Marcar distàncies amb els ultres
Qui no té dubtes en favor del govern d'Israel són els ultres de Vox i Aliança Catalana, que exhibeixen bona sintonia. En aquest sentit, la situació de Gaza permetrà a les esquerres marcar distàncies amb l'extrema dreta, amb el suport dels carrers, que van exhibir força dissabte a la manifestació de Barcelona. Les 70.000 persones -segons dades de la Guàrdia Urbana- van convertir la mobilització en suport a Palestina en la més multitudinària de l'any, per davant de la manifestació de la Diada o de les protestes pel dret a l'habitatge. Al Parlament, l'extrema dreta s'ha negat a fer costat als minuts de silenci i va criticar la suspensió del ple. Des de Vox, ho van qualificar d'"insult a la intel·ligència".
