Ada Colau, Jordi Coronas, Guillem Esteban, Sofía Peris, Laia Rosell i Cèlia Vélez ja són a Barcelona. Han aterrat a les 22.50 a l'aeroport del Prat després de fer escala a Barajas, on han arribat des d'Israel. Van ser detinguts per l'exèrcit d'Israel dimecres passat, 1 d'octubre, com a integrants de la Flotilla que es dirigia amb a la Franja de Gaza. Des d'aquell moment, l'exalcaldessa de Barcelona, el regidor d'ERC -patró d'una de les embarcacions de la iniciativa- i la resta dels qui han tornat aquest diumenge a la capital catalana van ingressar a la presó a Israel, des d'on se'ls ha deportat. Dos membres de la CUP -Pilar Castillejo, diputada, i Adrià Plazas- continuen reclosos a l'estat hebreu.
"Ha estat un viatge intens i difícil, amb un final complicat. El més important és que hem passat una experiència molt dura, amb una detenció il·legal. Hem estat tancats en una presó on no hi havia estat de dret. Hi ha hagut maltractament i tracte denigrant, tot i que no té res a veure amb el que passa el poble palestí", ha indicat Colau, que ha demanat aturar el genocidi. "Cada vegada l'estat criminal d'Israel està més aïllat", ha apuntat l'exalcaldessa de Barcelona, que ha reclamat mantenir la mobilització favorable a la causa palestina. Després d'aquest viatge, ha apuntat l'exdirigent dels Comuns, també cal ressaltar -segons ella- la "solidaritat" generada entre els integrants de la iniciativa.
Colau ha lamentat que Israel "no respecta la legalitat internacional", ha denunciat que no han pogut estar en contacte amb advocats i ha relatat com al pati de la presó hi havia una fotografia de la Franja de Gaza devastada. Entre el comitè de benvinguda a l'aeroport del Prat hi han sobresortit els dirigents d'ERC i dels Comuns, entre els quals Oriol Junqueras i Janet Sanz. "Hem de mantenir aquest tipus d'accions i no posar-nos de perfil", ha destacat l'exalcaldessa de Barcelona. Coronas ha situat com a "prioritat" acabar amb el genocidi i que tots els integrants de la missió humanitària puguin tornar a casa. El regidor ha elogiat el "coratge" dels qui vam embarcar a la Flotilla.
Cooperació institucional
Ha estat José Manuel Albares, ministre d'Afers Estrangers, l'encarregat de verbalitzar aquest mateix matí que una vintena d'activistes podrien tornar al vespre a l'Estat. Al corrent de tot hi ha estat el president de la Generalitat, Salvador Illa, així com també el conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch. En el transcurs de l'empresonament, els impulsors de la Flotilla han denunciat tracte vexatori per part de l'exèrcit israelià, que s'hauria acarnissat amb alguna de les figures principals de la iniciativa, com és el cas de Greta Thunberg. Illa, a banda de demanar el retorn dels detinguts, també ha reclamat que un alto el foc immediat a la zona, ara pendent d'una negociació Israel-Hamàs.
La Flotilla va sortir del Port de Barcelona l'1 de setembre, i el seu periple pel Mediterrani va durar un mes. Hi va haver problemes a l'inici arran del mal temps, que va fer que les embarcacions s'haguessin d'aturar en diversos ports abans de poder arrencar definitivament, i quan s'acostava a les aigües de Gaza van ser interceptats per l'exèrcit d'Israel. Des d'aquell moment van passar a estar detinguts a l'espera de veure com afrontar la deportació. En el cas de Castillejo i Plazas, de la CUP, no han tornat perquè s'han negat a signar els documents corresponents. El president del Parlament, Josep Rull, ha exigit el retorn de la dirigent anticapitalista, que és diputada a la cambra catalana.
La intercepció de la Flotilla va tenir un fort impacte en el dia a dia polític de la setmana passada. El Parlament va suspendre el ple que hi havia en marxa -es reprendrà la setmana vinent-, tot i que l'agenda institucional d'Illa va mantenir el seu curs. Dijous a vespre es va produir una primera mobilització rellevant de suport als detinguts, que es va complementar amb una vaga estudiantil l'endemà. Els Mossos d'Esquadra van protagonitzar càrregues policials a La Carbonera quan es va acabar la primera de les concentracions, que havia de derivar en una acampada. Tant el president de la Generalitat com Pedro Sánchez han abraçat la causa palestina com un nou No a la Guerra.
El cert, en tot cas, és que la mobilització a favor de la fi del conflicte a Gaza i en contra del genocidi que -segons ha dictaminat un comitè de l'ONU- està duent a terme Israel continua sent notable. A Barcelona, la manifestació d'aquest dissabte al migdia va congregar 70.000 persones, segons les dades de la Guàrdia Urbana. La mobilització de la Diada d'enguany en va sumar 28.000, per exemple. Després de la concentració oficial es van dur a terme actes vandàlics que van comportar deu detinguts i 19 policies ferits al centre de la capital catalana. Es van fer pintades en comerços per tal d'assenyalar els vincles econòmics de determinades empreses amb el govern israelià.
El fons del conflicte continua sense resoldre's, però Israel i Hamàs estan negociant a Egipte un alto el foc permanent. Les converses arriben després que Donald Trump, president dels Estats Units, promogués un pla de pau de vint punts al costat del primer ministre hebreu, Benjamin Netanyahu. Una de les qüestions que té més possibilitats de ser desencallada és el retorn dels ostatges segrestats per Hamàs el 7 d'octubre del 2023, tal com sembla acceptar l'organització islamista des de divendres passat. Hi ha una sèrie de punts, en tot cas, que encara no estan tancats, com ara la governança de la Franja de Gaza. Trump continua amenaçant amb accions irreversibles si Hamàs no cedeix.
