Hamàs accepta alliberar els ostatges israelians després de dos anys de captiveri

L'organització islamista pren aquesta decisió després del plantejament de vint punts anunciat per Donald Trump, però reclama més negociacions sobre la resta del conflicte

Publicat el 03 d’octubre de 2025 a les 22:07
Actualitzat el 03 d’octubre de 2025 a les 22:14

Hamàs accepta alliberar els ostatges, vius o morts, que estan sota el seu poder des del 7 d'octubre del 2023. Aquest és el missatge que ha enviat públicament aquest divendres l'organització islamista, només uns dies després que Donald Trump pactés amb Benjamin Netanyahu, primer ministre israelià, un pla de vint punts  per acabar amb el conflicte que incloïa, precisament, que els segrestats tornessin a casa seva. Pel que fa a la resta de qüestions pendents, que tenen a veure amb el repartiment territorial i els termes de la pau per acabar amb una guerra que ja fa dos anys que dura, Hamàs assenyala que aspira a continuar negociant sobre els termes del pla de Trump. 

Els vint punts del pla queden subjectes al punt disset, que deixa sense sortida la milícia islamista. "En cas que Hamàs retardi o rebutgi aquesta proposta, tots els punts anteriors, incloent-hi l'operació d'ajuda ampliada, continuarà a les zones lliures de terror entregades per les Forçes de Defensa d'Israel a la Força Internacional d'Estabilització". És a dir, Israel amb el suport dels EUA per continuar amb l'escalada militar, que ja ha causat 65.000 morts sota acusacions de genocidi, a la Franja de Gaza. En la roda de premsa explicativa de l'acord, Trump va deixar ben clar que si "Hamàs no accepta l'acord, Israel tindrà tot el dret i tot el suport dels EUA per seguir atacant". Hi ha tornat a insistir

Trump, de fet, ha demanat a "tots els palestins innocents" que abandonin l'àrea "d'una potencial gran mortaldat futura" i que marxin a "zones més segures". I tot seguit recorda que Hamàs té "una última oportunitat", perquè "nacions molt riques i poderoses de l'Orient Mitjà i les àrees pròximes, junt amb els Estats Units, han acordat, amb Israel signant-la, la pau, després de 3.000 anys, a l'Orient Mitjà". El pla "perdona la vida de tots els lluitadors que queden de Hamàs" i és "conegut pel món" i "bo per a tothom", subratlla el dirigent republicà, per assegurar, tot seguit, que "hi haurà pau a l'Orient Mitjà d'una manera o de l'altra", i que "la violència i el vessament de sang s'aturaran".

Què passa si Hamàs accepta l'acord?

Si Hamàs accepta l'acord, a curt termini, els punts més rellevants són el tercer, quart i cinquè, que dibuixen una possible resolució del conflicte. "Si les dues parts estan d'acord amb aquesta proposta, la guerra acabarà immediatament. Les forces israelianes es retiraran a una línia pactada per preparar un alliberament d'ostatges", assegura el punt tres. Si aquest escenari es compleix, el punt quatre afirma que "en les 72 hores posteriors tots els ostatges, vius i morts, seran retornats". I un cop això passi, segons el punt cinc, "Israel es compromet a alliberar 250 presoners condemnats a cadena perpètua i 1.700 gazians detinguts des del 7 d'octubre del 2023", quan va arrencar aquest conflicte.

Un cop passades les primeres hores i dies, el punt número nou és clau perquè posa sobre la taula quin futur a mitjà termini s'imagina Trump a Gaza. "Estarà governada per un govern de transició temporal, amb una comissió palestina tecnòcrata, apolítica. Aquest comitè format per palestins qualificats i experts internacionals, tindrà la supervisió d'un òrgan internacional de transició, la Junta de Pau, encapçalada pel president Donald Trump, amb altres membres i caps d'Estat entre els quals hi ha l'exprimer ministre Tony Blair. Per tant, Trump amb poder de decisió sobre Gaza a través de Blair. Un element al qual cal sumar el punt tretze, que allunya la milícia islamista del poder a la zona.