L’atac terrorista criminal de Hamàs contra la població civil israeliana del 7 d’octubre del 2023 va desfermar la tempesta a l’Orient Mitjà. Els terroristes islamistes van donar mort a sang freda més de 1.200 persones i en van segrestar més de dues-centes. La resposta de Tel Aviv va ser demolidora, iniciant-se una ofensiva militar que, si inicialment va ser contemplada amb certa comprensió per la comunitat internacional, va acabar esquerdant el suport al govern de Benjamin Netanyahu.
Més de 70.000 víctimes mortals, la destrucció de la franja i la voluntat de desplaçament de la població palestina van canviar el clima internacional davant la guerra. L’opinió pública va virar al rebuig a l’acció israeliana. La Comissió Internacional Independent de Nacions Unides per investigar el que ha succeït en els territoris palestins va dictaminar que el que havia fet Israel era genocidi. Una declaració que va enfurismar Tel Aviv, mentre la Cort Penal internacional ha ordenat l’arrest de Netanyahu per crims de guerra. El govern espanyol va ser dels primers a mostrar-se crític amb la resposta militar israeliana i finalment va adherir-se a l’acusació de genocidi.
Segons la Comissió de l’ONU, la voluntat de desplaçar totalment o en part els palestins entra dins de la categoria de genocidi. Omer Bartov, un israelià-nord-americà expert en l’Holocaust ha assegurat que a partir del 2024, les accions d’Israel es poden qualificar com a tals. Mentrestant, el 10 d’octubre, Israel i Hamàs van segellar un alto el foc dins d’un acord més ampli auspiciat pels Estats Units que en un punt final fa referència al dret d’autodeterminació palestí. Però quan acaba el 2025, la violència no ha acabat i prop de 400 persones han mort a Gaza per atacs israelians, mentre que Hamàs, tot i debilitada, resta dempeus.
