La Comunitat Jueva de Barcelona ha acollit aquest vespre, als dos anys de l'atac de Hamàs , la presentació del llibre del periodista Henrique Cymerman El enigma Israel, un acte que ha estat un diàleg amb un altre veterà corresponsal a l’Orient Mitjà, Tomàs Alcoverro, moderat per l’exconsellera d’Afers Exteriors Victòria Alsina. L’afluència de públic ha fet que l’acte se celebrés a la sinagoga, l’espai més ampli de la comunitat.
Cymerman i Alcoverro han estat molts anys corresponsals de La Vanguardia. Tenen mirades diferents d’un conflicte quasi impossible de desentrellar amb ulls europeus, però són mirades que es troben sovint perquè tots dos han estat molts anys escoltant i observant tots els actors sobre el terreny. Cymerman, jueu nascut a Oporto, atresora una quantitat enorme de memòria periodística i coneix gairebé tots els protagonistes polítics de la regió. Va ser l’autor de la darrera entrevista a Isaac Rabin abans del seu assassinat i ha entrevistat la plana major de Hamàs.
“Un cataclisme”. Així ha definit Cymerman l’atac de Hamàs, “molt més que un acte terrorista” i ha esmentat l’historiador Yuval Noal Yuvari quan va dir que el 7 d’octubre era el pitjor que havia passat a Israel des de la destrucció del segon temple de Jerusalem. Ha qualificat el tractament donat dels fets pels mitjans de comunicació com “una apagada informativa”. Per això ha escrit un llibre per explicar bé un Israel que, segons ell, ha guanyat el front militar però ha perdut la batalla mediàtica.
Segons dades de la Lliga Antidifamació dels Estats Units, s’han incrementat els atacs antisemites arreu, de França al Brasil. Cymerman ha cridat l’atenció del fet que les sinagogues són els únics centres religiosos que necessiten protecció policial. Ha explicat que la presentació del llibre a Lisboa va desfermar una campanya contra ell titllant-lo de “genocida” i l’acte es va haver de fer sota una forta protecció policial, i una dona a qui va signar un exemplar fou agredida. Situacions que ell considerava inimaginables fins fa poc.
El periodista israelià ha admès que li importa molt el que pugui passar a Gaza. Ha afirmat que ha estat “una catàstrofe el que ha passat a la franja, que sembla el Berlín del 1945”, i ha explicat una visita recent a una escola infantil de Gaza, descobrint dotze míssils que apuntaven al sud d’Israel. Un exemple del que, segons ell, és l'estratègia seguida per Hamàs per provocaer víctimes civils.
Cymerman ha apuntat a una evolució positiva de la crisi, en què Hamàs lliurarà bona part del seu arsenal, com míssils i coets, però no les armes personals: “No és la solució ideal, però és l’única possible”. Ha donat per fet que el govern amb palestins que ha d’assumir el nou estatus a la franja ja està acordat i ha anunciat la construcció de més de 300 escoles a la franja. El pla que s’obrirà pas a Gaza va néixer a Santa Marta, al cor del Vaticà, fa un any, entorn de converses amb el papa Francesc.
Alcoverro: “El conflicte no acabarà”
Tomàs Alcoverro, corresponsal a Beirut durant dècades, ha afirmat que “el conflicte és un tema de memòria i no s’acabarà”. Per això ha elogiat la tasca feta pel seu interlocutor en favor de la pau a la regió. Ha qüestionat el terme “genocidi” per definir la resposta d’Israel a la franja de Gaza, i ha alerta contra totes les visions purament especulatives sobre l’Orient Mitjà. S’ha trobat amb Cymerman en l’aproximació ponderada i constructiva al barril de pólvora que és la regió, recordant els esforços fets amb el papa Francesc per reunir Shimon Peres i Mahmud Abbas.
Alcoberro ha considerat que el triomf militar d’Israel ha estat absolut, com s’ha vist a l’Iran, a Síria, al Líban, i s’està entrant en una fase històrica de domini absolut d’Israel sobre l’Orient Mitjà. Una situació que també pot provocar ressentiments. Ha advertit contra el pes dels "intransigents" d’un i altre costat. L’estat d’Israel ha guanyat, ha asseverat també Cymerman, però ha mostrat preocupació per la prepotència que això pot generar sobre les inversions futures, els boicots potencials o el turisme.
Plantar cara als radicals dels dos costats
Després de fer una al·lusió irònica a la flotilla (“va tenir mala sort, van tornar irritats perquè abans d’arribar es va acordar l’alto el foc”), Cymerman ha assegurat que “en un lloc com l’Orient Mitjà no hi ha veritats absolutes perquè és d’una enorme complexitat”, i ha reclamat “aïllar els radicals i fer coalicions amb els altres, fer un pacte tots aquells que es preocupen pel futur dels seus fills i néts, i desarmar els radicals”.
En línia amb Alcoverro, ha expressat el seu compromís amb un “compromís salomònic” entre les parts per anar cap un nou Orient Mitjà, un escenari completament nou en què serà clau la presència de Donald Trump i de qui ha considerat “l’arquitecte” de l’actual pla com ho va ser dels Acords d’Abraham, Jared Kushner, el gendre del president nord-americà.
Dàlia Levinsohn, una figura emblemàtica de la Comunitat Jueva, ha intervingut en l’inici per recordar l’atac del 7 d’octubre i l’astorament que senten molts israelians i molts jueus per la reacció de la comunitat internacional i l’opinió pública a l’ofensiva del govern de Benjamin Netanyahu contra Gaza: “Després d’un atemptat, una massacre com la que vam patir, un dels crims més brutals que ha patit el poble jueu, dos anys després, el genocida és Israel”. La comunitat està ferida i se sent incompresa per una part de l’opinió pública, però en l’acte d’avui ha quedat clar que són les tesis més conciliadores dins del món proisraelià les que, potser, acabaran obrint-se pas.
