El president dels Estats Units, Donald Trump, i el líder d'Israel, Benjamin Netanyahu, van presentar ahir a la nit un "pla de pau" amb l'objectiu de posar fi al conflicte a la Franja de Gaza. Els dos països van firmar l'acord de forma unilateral i Hamàs encara no s'ha pronunciat al respecte i està valorant la proposta. Trump ha advertit a la milícia islamista que, si no l'accepta, Israel tindrà suport dels EUA per destruir-la. El pla ha estat valorat per la Unió Europea com "una oportunitat" per aconseguir la "pau a llarg termini", i fins i tot l'ha elogiat Carles Puigdemont, però que implica exactament?
El primer que cal dir és que els vint punts del pla queden subjectes al punt disset, que deixa sense sortida la milícia islamista. "En cas que Hamàs retardi o rebutgi aquesta proposta, tots els punts anteriors, incloent-hi l'operació d'ajuda ampliada, continuarà a les zones lliures de terror entregades per les Forçes de Defensa d'Israel a la Força Internacional d'Estabilització". És a dir, Israel amb el suport dels EUA per seguir destruint Gaza. En la roda de premsa explicativa de l'acord, Trump va deixar ben clar que si "Hamàs no accepta l'acord, Israel tindrà tot el dret i tot el suport dels EUA per seguir atacant".
Resolució per la via ràpida
En canvi, si Hamàs accepta l'acord, a curt termini, els punts més rellevants són el tercer, quart i cinquè, que dibuixen una possible resolució del conflicte. "Si les dues parts estan d'acord amb aquesta proposta, la guerra acabarà immediatament. Les forces israelianes es retiraran a una línia pactada per preparar un alliberament d'ostatges", assegura el punt tres. Si aquest escenari es compleix, el punt quatre afirma que "en les 72 hores posteriors tots els ostatges, vius i morts, seran retornats". I un cop això passi, segons el punt cinc, "Israel es compromet a alliberar 250 presoners condemnats a cadena perpètua i 1.700 gazians detinguts des del 7 d'octubre del 2023".
Una resolució per la via ràpida, que resumint el contingut del punt set, implicaria "l'enviament immediat d'ajuda humanitària a la Franja de Gaza". Això vol dir, "rehabilitació d'infraestructures (aigua, electricitat, sanejament), rehabilitació d'hospitals i fleques i entrada dels equips necessaris per retirar runes i obrir carreteres". A més, segons el punt setze, la fi del conflicte també asseguraria que "Israel no s'annexionarà a Gaza", una idea amb la qual el govern hebreu ha estat flirtejant en els últims dies. A banda, el punt dotze estableix que "ningú serà forçat a abandonar aquest territori, i que els que desitgin quedar-s'hi ho podran fer, així com els que vulguin tornar".
Trump i Blair amb poder a Gaza
Un cop passades les primeres hores i dies, el punt número nou és clau perquè posa sobre la taula quin futur a mitjà termini s'imagina Trump a Gaza. "Estarà governada per un govern de transició temporal, amb una comissió palestina tecnòcrata, apolítica. Aquest comitè format per palestins qualificats i experts internacionals, tindrà la supervisió d'un òrgan internacional de transició, la 'Junta de Pau', encapçalada pel president Donald Trump, amb altres membres i caps d'Estat entre els quals hi ha l'exprimer ministre Tony Blair."
Per tant, Trump amb poder de decisió sobre Gaza a través de Blair. Un element al qual cal sumar el punt tretze, que allunya la milícia islamista del poder. "Hamàs i altres faccions (Autoritat Palestina) no tindran cap paper al govern de Gaza, directament, indirectament o de cap manera". En tot cas, i tal com detalla el darrer punt, "els Estats Units establiran un diàleg entre Israel i els palestins per acordar un horitzó polític per a una coexistència pacífica i pròspera".
En paper mullat ha quedat ja el punt dinou, que assegurava que "podrien donar-se les condicions per a un camí creïble a l'autodeterminació i l'estatalitat palestina", una possibilitat que Netanyahu ja ha descartat aquest matí. La pilota està doncs a la teulada de Hamàs, tot i que els Estats Units i l'Israel l'han deixat en un carreró sense sortida.
