El debat de política general és el tret de sortida oficial al curs parlamentari, si bé enguany ja s'ha celebrat un ple, inacabat per l'assalt del govern d'Israel a la Flotilla de Gaza. El Parlament serà escenari aquesta setmana d'un examen a la salut de l'aliança entre Salvador Illa i els socis de la investidura, ERC i els Comuns, amb el rerefons d'una negociació pressupostària sense calendari. El resultat del debat, dijous a la nit, donarà pistes del futur dels comptes. Els socis exigiran a Illa concrecions en les grans carpetes de la legislatura -finançament, habitatge i Rodalies, sobretot- si vol obrir una negociació amb garanties d'èxit, tot i que no tot depèn de Palau.
De fet, el moment polític no té el focus a la cambra catalana, on tot transcorre amb certa previsibilitat i amb discrepàncies controlades, sinó a Madrid. És allà on s'han de desbloquejar els principals acords de la legislatura, començant pel finançament, però també la governança de l'aeroport del Prat, la delegació de les competències d'immigració o les competències dels Mossos sobre ports i aeroports, encallades des de fa mesos. Al debat també sortirà la situació de Gaza, on Illa se sent còmode en la denúncia del genocidi i el suport als activistes de la Flotilla, a l'espera de la seva repatriació. El tauler global carregat d'inestabilitat, al qual Illa farà referència, contribueix a també a allunyar el Parlament del focus polític.
Aquestes són les claus del principal ple del curs, que comença dimarts:
L'horitzó del president
Ara fa un any, Illa anunciava la seva política en matèria d'habitatge, central en la legislatura: 4.400 milions d'euros en quatre anys i 50.000 pisos protegits fins al 2030. El Govern s'ha fet seva la lluita contra l'emergència habitacional, en sintonia amb el govern espanyol. Al ple, més enllà de refermar el compromís amb el "principal factor de desigualtat", que és el problema dels preus dels pisos, el president serà "ambiciós", tot i que fonts governamentals eviten concretar si farà algun altre gran anunci. Illa exposarà el pla del Govern, farà balanç de l'any i posarà èmfasi en "els problemes reals" de la ciutadania, com és l'habitatge, però també la seguretat o les infraestructures.
Illa es comprometrà a anar "més enllà" en l'obertura del segon any al càrrec, en un debat on rebrà pressió dels socis i retrets de l'oposició. Des del Govern, però, es mostren confiats sobre la viabilitat de la majoria progressista, i recorden el ple d'aquesta setmana, on l'aliança de la investidura ha tirat endavant l'enfortiment de l'Agència Tributària de Catalunya i el decret dels càmpings, que s'havia encallat el curs passat. El president plantejarà un debat "serè i propositiu" en l'actual moment d'incertesa, i oferirà "esperança" a la ciutadania en un moment d'auge dels populismes arreu del món, també al Parlament.
Un examen a les aliances
El ple serà un examen a la salut de la majoria de la investidura, una aliança sòlida més enllà d'algunes discrepàncies "perimetrades" (l'aeroport del Prat, per exemple, o el grau d'exigència al govern espanyol) i que no amenacen de fer descarrilar la legislatura. El Govern insisteix que complirà els acords signats amb ERC i els Comuns, que pressionen per avenços. La carta dels grups són, ara, els pressupostos: sense concrecions en el finançament o en l'habitatge, no hi haurà ni tan sols negociació. No hi ha excessives discrepàncies de fons -de fet, tant en la reforma del model de finançament, com en les polítiques d'habitatge com també en la millora de Rodalies, els tres grups estan d'acord- però els socis volen concrecions, pressió a l'Estat i resultats tangibles.
ERC exigirà la lletra petita del model i la recaptació de l'IRPF, que depèn més del govern espanyol que no pas del català. Insistiran que els acords s'han de complir, també en relació amb la resolució del conflicte polític, aparcat aquest últim any, o el salari mínim. Presentaran propostes noves en àmbits com la infància, l'educació, l'habitatge, la justícia i la llengua, segons han confirmat fonts republicanes a Nació. En habitatge, els Comuns pressionaran perquè Illa "posi dues marxes més" i materialitzi els compromisos subscrits amb els suplements de crèdit i els acords d'investidura, amb èmfasi especial en la unitat antidesnonaments, el registre de grans tenidors i l'aplicació de sancions als especuladors que se saltin la regulació dels lloguers. Les mesures, diuen des del grup parlamentari, s'han de notar també en el dia a dia dels ciutadans.
L'espai i el rol de Junts
Junts no ha tingut un paper destacat en l'últim any al Parlament. Tot i ser el principal partit de l'oposició, l'exili de Carles Puigdemont, la prioritat d'Illa per entendre's amb ERC i els Comuns, i l'amenaça d'Aliança Catalana han situat els juntaires en una posició desdibuixada a la cambra catalana. El rol que vulgui assumir Junts al debat de política general, doncs, serà una de les claus de la setmana. D'entrada, perquè ha vinculat el que passi al Parlament amb el futur del PSOE al Congrés. Si Pedro Sánchez no alinea Illa amb els preceptes de l'Acord de Brussel·les, el partit trencarà amb els socialistes a Madrid. La intenció de Junts és que les votacions del PSC al Parlament vagin en sintonia amb els acords subscrits amb Sánchez.
En aquest sentit, el finançament serà important. Junts, fins ara actor secundari, vol incidir en el gran debat de la legislatura i insistir que només el "concert" és acceptable. El PSC no accepta aquest terme, i es limita a subscriure l'acord amb ERC, que no defineix el model com a "concert econòmic" en els termes del País Basc. En una proposta de resolució del debat de política general del 2024, Junts apostava per la "plena sobirania fiscal i normativa" de tots els impostos recaptats a Catalunya i defensava una quota per pagar els serveis prestats per l'Estat i una "aportació solidària". Són termes que ja apareixen en l'Acord de Brussel·les i que encaixen amb el model pactat entre socialistes i republicans, i avalat pel govern espanyol.
El risc d'importar la crispació
Fins ara, el Parlament ha aconseguit esquivar la crispació que es viu a Madrid. L'extrema dreta ho intenta en cada intervenció, però el clima és molt més temperat que no pas el del Congrés. Un dels punts d'interès del debat serà el paper del PP, que en alguna ocasió ha intentat importar els casos de corrupció que envolten el PSOE i que acaparen els debats a l'Estat a la cambra catalana. L'exemple més evident va ser assenyalar els suposats contactes d'Illa amb un empresari xinès en la compra de mascaretes, cosa que va irritar especialment el president. Després d'un any en què Junts ha estat més pendent del Congrés, on té més incidència, el PP intentarà situar-se com l'oposició "real" al Govern del PSC.
El grau de sintonia dels ultres
La sintonia dins de l'extrema dreta és cada cop més evident. Aparcada la independència, Aliança Catalana centra totes les seves intervencions a estigmatitzar la immigració, com també fa Vox. El grau d'entesa dels ultres, visible per exemple en el suport sense fissures a l'actuació del govern d'Israel a Gaza, serà una de les claus del debat d'aquesta setmana. Tot plegat, a més, quan els dos partits tenen bones perspectives electorals. Segons les enquestes, Vox milloraria resultats i Aliança es dispararia en detriment de Junts. Illa se sent còmode en el cos a cos amb l'extrema dreta, així que tot apunta que hi haurà enfrontament entre el president i Sílvia Orriols o Ignacio Garriga. El PSC, de fet, té entre cella i cella la lluita contra els discursos d'odi en aquest nou curs parlamentari.
