Mentre totes les mirades se centren en la reforma del finançament singular, peça clau per als pressupostos de Salvador Illa, hi ha una altra carpeta també important inclosa en els acords d'investidura i que, com la reforma del model, necessitarà la implicació plena del govern espanyol. Es tracta de la negociació sobre la gestió catalana de l'Aeroport del Prat, pactada entre el PSC i ERC per a la investidura d'Illa, i que fa setmanes que els republicans insisteixen que s'ha d'abordar. Mentre els socialistes eviten concretar quin és el seu model, Aena, el gestor dels aeroports de l'Estat, ja ha sortit al pas per calmar els inversors: amb l'actual marc legal no hi ha marge per a una gestió descentralitzada de les infraestructures aeroportuàries. Ni del Prat, ni de la resta.
Algú podria pensar que les paraules de Maurici Lucena, president d'Aena i exportaveu del PSC, xoquen amb els acords d'investidura. No ho creu així el Govern, que veu "marge de millora en la incidència de la Generalitat" sobre l'Aeroport del Prat sense haver de tocar el marc normatiu actual, que és precisament el que, segons Aena, blinda la gestió centralitzada dels aeroports espanyols. La portaveu i consellera de Territori, Sílvia Paneque, encarregada precisament de la carpeta de l'aeroport, ha mirat de treure ferro a les declaracions de Lucena tot recordant que l'acord amb ERC "no va contra el marc normatiu vigent" i que en cap cas es planteja un traspàs de la gestió del Prat a la Generalitat, sinó d'una "millora de la governança". A criteri del Govern, això es pot fer sense reformes legals.
En les últimes setmanes s'ha anat parlant amb ERC sobre la qüestió, però de manera preliminar i sense propostes concretes, tal com admetia Paneque el passat 23 de setembre. Amb Aena també se'n parla, però de nou sense aterrar-ho. "El diàleg amb Aena, amb la directora del Prat i amb els tècnics del Ministeri de Transports és constant; encara no hi ha propostes concretes, però el diàleg és constant", ha remarcat avui la portaveu del Govern. I és que a l'executiu de Salvador Illa la prioritat, ara, és blindar les inversions que Aena ha promès per als aeroports catalans en el pla DORA III, que han de ser clau de cara a l'ampliació pactada, uns diners que hauran de continuar arribant amb el DORA IV, a partir de 2030.
Ara, els inversors s'inquieten, perquè no volen que cap pacte polític els faci perdre diners. Les paraules de Lucena a S'Agaró anaven en la línia de tranquil·litzar els fons que tenen accions de la gestora, que guanya diners bàsicament dels aeroports turístics de l'Estat, com ara el de Barcelona. El president d'Aena va dir que "l'actual marc normatiu" fa impossible que els governs autonòmics entrin en la gestió dels aeroports regionals. Ho deia després que el segon accionista de l'operadora, TCI Fund, reclamés un "compromís inequívoc" per mantenir la gestió centralitzada del Prat. Davant d'això, el PSC refermava dilluns el compromís per complir els acords d'investidura. "I Aena ho sap", deia la portaveu socialista, Lluïsa Moret, aquest dilluns.
Una privatització que ho complica tot
Precisament ara fa 20 anys, l'Estatut que va aprovar el Parlament proposava una gestió catalana de l'aeroport, que va decaure amb el pacte Mas-Zapatero a la Moncloa. S'havia de crear un consorci amb posició majoritària catalana, però només es va fer amb els ports. Més tard, l'aleshores ministre de Foment, Pepe Blanco, va abordar un nou model aeroportuari l'any 2011 per garantir la gestió independent dels aeroports del Prat i de Barajas. Era un model de concessió -habitual- i els dos grans aeroports de l'Estat havien de quedar al marge del conjunt del sistema. L'intent no va tenir èxit i es va perdre l'oportunitat. El PP va arribar a la Moncloa aquell mateix any i Mariano Rajoy va prendre una decisió que ho complicaria tot: la privatització parcial d'Aena l'any 2014 amb la posterior sortida a borsa el 2015.
Aena és una empresa que cotitza i té uns inversors, alguns internacionals, que no volen perdre diners. Qualsevol decisió de segregar un dels seus aeroports estrella -el Prat- tindria conseqüències perquè perjudicaria els interessos dels socis privats, als quals s'hauria de compensar. A més, això no podria ser decisió d'Aena, perquè aniria en contra dels seus accionistes. La decisió hauria de ser política, per part del govern espanyol, que controla el 51% de la societat a través d'Enaire, una societat del ministeri de Transports, i dins del marge de risc que assumeixen els inversos quan aposten per una empresa de capital majoritàriament públic.
Què diu l'acord d'investidura?
A les files dels republicans consideren "bàsic" que la Generalitat sigui "determinant", i s'està treballant en això. ERC no vol deixar de banda la carpeta de la governabilitat, que té un pes important en els acords d'investidura. "És imprescindible que la Generalitat pugui incidir en els aspectes clau i estratègics de les infraestructures aeroportuàries", diu el pacte. Les paraules són importants i no es diu en cap moment que el criteri de la Generalitat hagi de ser "vinculant".
En tot cas, sí que es preveu la creació d'un nou Consell Rector Aeroportuari de Catalunya en què la part catalana tingui un "paper determinant" en la definició, articulació i gestió del nou sistema aeroportuari. I també es pacta crear l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya, per vehicular els interessos de la Generalitat i centralitzar les competències pròpies en matèria de política aeroportuària. Tot això s'haurà de negociar, però sense una voluntat política expressa per part del govern espanyol serà difícil que la Generalitat condicionar realment el paper d'Aena en la gestió del sistema d'aeroports de Catalunya.
