La governança de l'aeroport del Prat ha quedat completament aparcada en la proposta d'ampliació i reforma de la infraestructura, anunciada per Salvador Illa aquesta setmana i que té com a horitzó l'any 2033. No serà senzill que tiri endavant, perquè al marge de la unitat exhibida aquesta setmana entre Estat, Generalitat, Aena i el món empresarial, Europa tindrà l'última paraula per les afectacions ambientals que el projecte té sobre la Ricarda i el Remolar. Més enllà d'això, el debat és sobre model de país i sobre governança, és a dir, sobre el rol que tindrà la Generalitat en la presa de decisions sobre la infraestructura, una qüestió prioritària per ERC ara que es parla de l'aeroport. Trobar la quadratura del cercle no serà fàcil, i Aena i el govern espanyol apareixen com un mur difícilment plantejable per catalanitzar la gestió del Prat.

Des del Govern han volgut separar la proposta tècnica de la qüestió sobre qui governa l'aeroport, que Illa admet que s'ha "d'abordar". "Això s'anirà negociant amb ERC", apuntava la consellera de Territori, Sílvia Paneque, dimarts després de l'anunci d'ampliació. Els republicans miren de situar el marc no pas en un enfrontament entre ells i els socialistes, sinó entre Catalunya i Madrid. Fonts consultades per Nació confien que hi pugui haver "canvis legislatius" després de debatre amb el govern espanyol per assolir més capacitat decisòria de la Generalitat en una infraestructura "estratègica" com és l'aeroport. No serà senzill: el moment de fragilitat que viu Pedro Sánchez pot tenir una doble lectura. O bé serveix per negociar carpetes per sota del radar o bé per aparcar-les del tot.

En tot cas, ERC manté que està en contra de l'ampliació del Prat en els termes que l'ha plantejada el Govern, una posició ferma de tot el partit, que confia que sigui la Comissió Europea la que freni la proposta per l'impacte mediambiental. La discrepància amb Illa, però, no farà embarrancar la legislatura. "A l'acord d'investidura no vam posar res de no ampliar l'aeroport", assenyalen les fonts consultades. És cert que el pacte no nega l'ampliació, però sí que hi posa condicions i posa el focus en el model de governança, que el Govern ha deixat en segon pla. En aquest sentit, ERC assenyala Aena, a qui consideren responsable que l'aeroport "no respongui a les necessitats dels catalans". L'empresa, amb el 51% del capital públic i el 49% privat, és qui té el monopoli de la gestió dels 46 aeroports de l'Estat.

A les files dels republicans consideren "bàsic" que la Generalitat sigui "determinant", i s'està treballant en això. "La negociació està oberta", apunta una font coneixedora, que també reconeix que la qüestió del rol d'Aena "està molt verda". ERC no vol deixar de banda la carpeta de la governabilitat, que té un pes important en els acords d'investidura. "És imprescindible que la Generalitat pugui incidir en els aspectes clau i estratègics de les infraestructures aeroportuàries", diu el pacte. Les paraules són importants i no es diu en cap moment que el criteri de la Generalitat hagi de ser "vinculant".

En tot cas, sí que es preveu la creació d'un nou Consell Rector Aeroportuari de Catalunya en què la part catalana tingui un "paper determinant" en la definició, articulació i gestió del nou sistema aeroportuari. I també es pacta crear l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya, per vehicular els interessos de la Generalitat i centralitzar les competències pròpies en matèria de política aeroportuària. Tot això s'haurà de negociar, però sense una voluntat política expressa per part del govern espanyol serà difícil que la Generalitat condicionar realment el paper d'Aena en la gestió del sistema d'aeroports de Catalunya.

Un trencaclosques complex

Han passat 18 anys des que l'any 2007, en un acte a l'IESE, l'establishment català clamava per la gestió catalana del Prat. Ara, aquesta carpeta no els sembla tan prioritària. La Pimec sí que posava aquest dijous l'accent en aquest assumpte. En la proposta d'Estatut del Parlament del 2005 es proposava una gestió catalana dels aeroports, però va caure amb el pacte Mas-Zapatero a la Moncloa i a la ponència ja no es va recuperar. S'havia de crear un consorci amb posició majoritària catalana, però només es va fer amb els ports. Amb els aeroports, res de res. Anys més tard, l'aleshores ministre de Foment, Pepe Blanco, va abordar un nou model aeroportuari l'any 2011 per garantir la gestió independent dels aeroports del Prat i de Barajas. Era un model de concessió -habitual- i els dos grans aeroports de l'Estat havien de quedar al marge del conjunt del sistema. L'intent no va tenir èxit i es va perdre l'oportunitat.

El PP va arribar a la Moncloa aquell mateix any i Mariano Rajoy va prendre una decisió que ho complicaria tot: la privatització parcial d'Aena l'any 2014 amb la posterior sortida a borsa el 2015. "La qüestió de la governança es complica molt per això; no és impossible, però és molt més difícil", admet Daniel Albalate, expresident d'Aeroports de Catalunya. El motiu és senzill: Aena és una empresa que cotitza i té uns inversors, alguns internacionals, que no volen perdre diners. Qualsevol decisió de segregar un dels seus aeroports estrella -el Prat- tindria conseqüències perquè perjudicaria els interessos dels socis privats, als quals s'hauria de compensar. A més, això no podria ser decisió d'Aena, perquè aniria en contra dels seus accionistes.

La decisió hauria de ser política, per part del govern espanyol, que controla el 51% de la societat a través d'Enaire, una societat del ministeri de Transports, i dins del marge de risc que assumeixen els inversos quan aposten per una empresa de capital majoritàriament públic. En tot cas, Xavier Fageda, catedràtic d'Economia de la UB i expert en aeronàutica, afirma que no hi ha "voluntat real" de fer-ho i "és molt difícil una gestió realment autònoma" del Prat. Des d'un punt de vista econòmic, Aena no té gens d'interès de desprendre's d'una infraestructura que els dona importants beneficis i el model de governança que s'acordi no hauria de perjudicar els interessos dels socis privats. "Això no passaria si el model no s'hagués privatitzat en el seu moment", remarca Albalate. Més enllà que la Generalitat pugui tenir més presència en la presa decisions, sembla difícil que l'aeroport del Prat sigui 100% de gestió catalana. Des d'un punt de vista polític, cap govern vol cedir en control total d'una infraestructura estratègica com aquesta.