El president d'Aena, Maurici Lucena, ha enviat un missatge de "tranquil·litat" als accionistes i a les aerolínies perquè l'actual marc normatiu fa "impossible un canvi de model" de la xarxa aeroportuària. És a dir, fa impossible que autonomies com Catalunya puguin entrar a gestionar els seus aeroports. Lucena ha sortit al pas així de la carta enviada per TCI Fund a l'operadora, en què exigeix que no cedeixi gestió en els aeroports a les autonomies. Des de S'Agaró, el president d'Aena ha dit que la missiva no és una "exigència" sinó un recordatori "dels límits legals i corporatius" i ha assegurat que, davant d'això, la seva obligació és "explicar les coses clarament".
El president i conseller delegat del gestor ha afirmat que "l'actual marc normatiu" impedeix que els governs autonòmics entrin en la gestió dels aeroports regionals. Lucena, que ha participat al primer dels diàlegs de la jornada empresarial, ha respost ja d'entrada a la carta enviada per TCI Fund, el segon accionista de l'operador (i que avui ha reproduït Expansión). A la missiva, segons recull el diari, TCI expressava la seva preocupació davant "l'escalada de pressions reguladores i polítiques" i reclamava a Aena un "compromís inequívoc" per mantenir la gestió actual, és a dir, centralitzada. Les paraules del president d'Aena són especialment rellevants en un moment en què ERC pressiona per abordar el model de governança dels aeroports catalans.
L'ampliació de l'aeroport del Prat pactada amb el govern espanyol i Aena se centra en la qüestió tècnica, però deixa de banda un altre debat vinculat, el de la governança, que apareix als acords d'investidura i que preocupa especialment ERC. Aquestes darreres setmanes, els republicans han posat èmfasi en la necessitat d'abordar aquesta qüestió i fonts consultades per Nació ho posen al mateix nivell que la negociació del finançament. Per al Govern, però, la prioritat és una altra: blindar les inversions anunciades per als aeroports catalans. Es pot parlar de la governança, però el focus se situa, per ara, en garantir que els diners arribaran.
La gestió catalana del Prat, un debat que ve de lluny
Han passat 18 anys des que l'any 2007, en un acte a l'IESE, l'establishment català clamava per la gestió catalana del Prat. Ara, aquesta carpeta no els sembla tan prioritària. La Pimec sí que posava aquest dijous l'accent en aquest assumpte. En la proposta d'Estatut del Parlament del 2005 es proposava una gestió catalana dels aeroports, però va caure amb el pacte Mas-Zapatero a la Moncloa i a la ponència ja no es va recuperar. S'havia de crear un consorci amb posició majoritària catalana, però només es va fer amb els ports. Amb els aeroports, res de res. Anys més tard, l'aleshores ministre de Foment, Pepe Blanco, va abordar un nou model aeroportuari l'any 2011 per garantir la gestió independent dels aeroports del Prat i de Barajas. Era un model de concessió -habitual- i els dos grans aeroports de l'Estat havien de quedar al marge del conjunt del sistema. L'intent no va tenir èxit i es va perdre l'oportunitat.
El PP va arribar a la Moncloa aquell mateix any i Mariano Rajoy va prendre una decisió que ho complicaria tot: la privatització parcial d'Aena l'any 2014 amb la posterior sortida a borsa el 2015. "La qüestió de la governança es complica molt per això; no és impossible, però és molt més difícil", admet Daniel Albalate, expresident d'Aeroports de Catalunya. El motiu és senzill: Aena és una empresa que cotitza i té uns inversors, alguns internacionals, que no volen perdre diners. Qualsevol decisió de segregar un dels seus aeroports estrella -el Prat- tindria conseqüències perquè perjudicaria els interessos dels socis privats, als quals s'hauria de compensar. A més, això no podria ser decisió d'Aena, perquè aniria en contra dels seus accionistes.
La decisió hauria de ser política, per part del govern espanyol, que controla el 51% de la societat a través d'Enaire, una societat del ministeri de Transports, i dins del marge de risc que assumeixen els inversos quan aposten per una empresa de capital majoritàriament públic. En tot cas, Xavier Fageda, catedràtic d'Economia de la UB i expert en aeronàutica, afirma que no hi ha "voluntat real" de fer-ho i "és molt difícil una gestió realment autònoma" del Prat. Des d'un punt de vista econòmic, Aena no té gens d'interès de desprendre's d'una infraestructura que els dona importants beneficis i el model de governança que s'acordi no hauria de perjudicar els interessos dels socis privats. "Això no passaria si el model no s'hagués privatitzat en el seu moment", remarca Albalate. Més enllà que la Generalitat pugui tenir més presència en la presa decisions, sembla difícil que l'aeroport del Prat sigui 100% de gestió catalana. Des d'un punt de vista polític, cap govern vol cedir en control total d'una infraestructura estratègica com aquesta.
