Fins ara, Junts ha jugat un paper més aviat discret en el debat sobre el finançament. En l'Acord de Brussel·les que va permetre la investidura de Pedro Sánchez el novembre del 2023, el partit de Carles Puigdemont hi va incloure abordar aquesta carpeta amb la condició que, en el marc de la negociació, hi defensaria el concert econòmic. Quasi dos anys després, la qüestió ha jugat un rol secundari, amb l'amnistia i el català a Europa com a principals cavalls de batalla mentre ERC, gràcies a l'acord per situar Salvador llla a Palau, s'ho jugava tot a la carta del finançament. En el debat de política general de principis d'octubre, però, Junts se sumarà a la gran discussió de la legislatura.
Ho farà amb una proposta de resolució, segons va indicar aquest dilluns Mònica Sales, portaveu parlamentària de la formació. És una de les qüestions que s'han tractat en la cita dels diputats de Junts celebrada a Waterloo, que també ha comptat amb la presència -gens inadvertida- de Míriam Nogueras, cap de files a Madrid i implicada en la taula de negociació amb el PSOE a Suïssa. La intenció de la cúpula de Junts des de la primavera, segons diverses fonts consultades per Nació, era obrir la carpeta del finançament en l'arrencada de curs. S'esperava, això sí, que el català ja fos oficial a Europa, una perspectiva que no té calendari concret i que complica l'acord vigent amb Sánchez.
Què ha canviat? Que Junts, per primera vegada, vincula què passi al Parlament amb el futur que li espera al PSOE al Congrés dels Diputats. En altres paraules: que si el president del govern espanyol no alinea Illa amb els preceptes de l'Acord de Brussel·les, el camí derivarà en el trencament de l'entesa signada el novembre del 2023. "Passaran coses", va indicar Sales. En la reunió de la permanent que Junts va celebrar fa dues setmanes a la capital belga, Puigdemont ja va advertir a porta tancada que aquesta tardor es prendria una decisió definitiva sobre l'estabilitat de Sánchez. Una estabilitat que, a partir d'ara, també tindrà el Parlament -fins ara secundari- com a terreny de joc.
És en aquest escenari que el finançament està cridat a ser protagonista en el discurs de Junts. Fins ara, el partit s'ha limitat a criticar els plantejaments d'ERC a l'hora de negociar amb el PSOE -el calendari de recaptació de l'IRPF s'ha anat ajornant i és objecte de topades amb el govern espanyol-, i a insistir en la idea que només el concert és acceptable com a via per resoldre els problemes de recursos de la Generalitat. En una proposta de resolució del debat de política general del 2024, Junts apostava per la "plena sobirania fiscal i normativa" de tots els impostos recaptats a Catalunya. Es defensava una quota per pagar els serveis prestats per l'Estat i una "aportació solidària".
Són termes que ja apareixen en l'Acord de Brussel·les, en el qual el PSOE simplement assumia aquest compromís: "Apostarem per mesures que permeti l'autonomia financera i l'accés al mercat de Catalunya, així com un diàleg singular sobre l'impacte de l'actual model de finançament". En tot cas, la intenció de Junts és que les votacions que faci el PSC al Parlament no siguin dissonants respecte del que es va pactar amb Sánchez la tardor del 2023. A les portes de l'equador de la legislatura, Puigdemont farà servir la palanca de pressió a la cambra catalana encara que la gran majoria de les enteses amb el PSOE passen pel Congrés. Sempre i quan, això sí, hagin passat pel sedàs de Suïssa.
