El català es troba en estat de gràcia als carrers. Sant Jordi ha estat un any més la festa de la llengua i coincideix amb el Correllengua, que recorre els Països Catalans en defensa de la seva unitat i cohesió. Però, mentre la lluita pel català es fa present socialment, també veu com el setge de la dreta i l'extrema dreta s'intensifica a bona part dels territoris que el parlen. Aquesta setmana, justament a les portes de Sant Jordi, ha estat l'Aragó qui ha viscut un nou front en l'ofensiva que pateix la llengua per terra, mar i aire. El nou govern de PP i Vox inclou, entre els polèmics acords, l'eliminació del català a la Franja.
L'ofensiva lingüística al conjunt dels Països Catalans no és nova, però ja fa anys que ha revifat gràcies als governs de PP i Vox, que ocupen el poder al País Valencià, les Illes Balears i l'Aragó des del 2023. Al primer territori, la guerra anticatalanista de Carlos Mazón ha estat total. S'esperava que el nou president, Juanfran Pérez Llorca, reconegut catalanoparlant i amb un to conciliador, rebaixés el to, però la realitat és que ha mantingut les polítiques del seu predecessor. A l'ofensiva valenciana i aragonesa també s'hi ha sumat fa unes setmanes la reelecció de l'extrema dreta a Perpinyà i altres pobles de la Catalunya Nord. Les institucions, excepte a Catalunya, no tenen cap interès per salvar la llengua. Més aviat al contrari.
L'Aragó passa de l'amenaça als fets
En l'últim mandat a l'Aragó ja havien estat constants les amenaces de Jorge Azcón, que mai havia amagat la voluntat de negar l'existència del català a la seva comunitat. El setge al català ja es reflectia al primer acord amb Vox, però el trencament de l'executiu de coalició va deixar la guerra lingüística en un punt mort. Això sí, mentrestant, l'executiu va intentar minoritzar la vida de les entitats defensores de la llengua, per exemple, sense donar-los ni un euro dels pressupostos. Mentre el dirigent del PP anava fent declaracions contra el català de la Franja, el síndic de l'Aragó l'instava a protegir la llengua.
Però a Azcón tant li fa, i si és per aconseguir el suport de Vox, encara més. L'acord signat aquesta setmana proposa "alliberar l'Aragó de la imposició del català" i la supressió de l'Institut Aragonès del Català, que és l'organisme que vetlla per l'aplicació del dialecte de la Franja i el seu ús social i institucional. Totes dues decisions, fins i tot, tenen un calendari marcat: primers avenços durant el 2026 i "culminació" el 2027. La voluntat és rematar la poca legislació que hi ha sobre el català a l'Aragó i modificar la llei de patrimoni per substituir la menció a la llengua per "les diverses modalitats lingüístiques pròpies" de l'Aragó. De fons encara ressona aquell invent del LAPAO que el PP va imposar el 2013 i que posteriorment va revertir el govern de Javier Lambán.
Pérez Llorca manté l'ofensiva de Mazón
Al País Valencià fa uns mesos s'obria una mínima esperança d'un canvi en les polítiques anticatalanistes impulsades per Mazón. Pérez Llorca, catalanoparlant, feia el discurs d'investidura majoritàriament en català, deia que la principal discrepància amb Vox era la llengua i defensava l'Acadèmia Valenciana de la Llengua davant els atacs de l'extrema dreta, rebutjant també el canvi de nom proposat per Mazón. Semblava que podia haver-hi un canvi de parer fins i tot en la conformació del nou govern, quan Pérez Llorca va decidir que Política Lingüística passava de la Conselleria d'Educació a la de Presidència, elevant el seu rang dins l'executiu.
Però els fets demostren que el blaverisme del PP s'ha acabat imposant. La gran mesura en matèria lingüística dels primers mesos de Pérez Llorca a Palau ha estat l'eliminació dels autors catalans i balears de la literatura al batxillerat valencià. L'actual president valencià també ha defensat l'anomenada llei de llibertat educativa que en la pràctica alimenta la segregació lingüística. Cal recordar que aquesta norma tenia com a base una consulta a les famílies sobre la llengua que va acabar amb victòria del català, un dels grans cops que va rebre Mazón durant el seu mandat, però que, al marge del resultat, també suposava que el valencià tingués menys hores lectives.
A les Illes Balears, el PP de Marga Prohens també ha maniobrat, de la mà de Vox, per minoritzar el català. Potser l'anunci més cridaner és el de situar el castellà com a llengua vehicular, tot i que és un acord entre les dues formacions a canvi dels pressupostos del 2025 però que, a hores d'ara, encara no s'ha materialitzat. Sí que ha eliminat el requisit de conèixer el català per treballar a la sanitat -amb l'excusa que calien metges i l'exigència era "dissuasiva"- o a l'administració balears. És cert que, potser, no ha comandat una lluita contra la llengua com sí que ha passat al País Valencià, però sí que han maniobrat en contra.
Més extrema dreta a la Catalunya Nord
A l'altra banda de Catalunya, la que es troba sota l'administració francesa, tampoc hi ha motius per a l'optimisme. Les municipals del passat març no han fet més que consolidar l'extrema dreta a Perpinyà i a altres pobles rellevants com Elna, Ribesaltes i Cànoes. Durant el mandat de Louis Aliot, parella de Marine Le Pen, el consistori va substituir el lema històric "Perpinyà la Catalana" per "Perpinyà la Radieuse [radiant]", un gest molt clar d'intentar diluir la dimensió transfronterera de la ciutat. Més enllà del poder polític, que la Universitat de Perpinyà hagi suprimit els únics estudis superiors que es fan en català dins del sistema universitari francès no crida a l'optimisme.
La realitat és que les administracions franceses de tots colors han estat especialment bel·ligerants contra el català en els últims anys. L'exemple més clar és que la Bressola ha necessitat aportacions des de Catalunya, tant d'institucions com d'entitats, per poder sobreviure a la retallada d'ajudes de les institucions franceses, també d'Aliot a Perpinyà. Tampoc els tribunals es posen de cara i la mostra és la prohibició del català als plens municipals. Qui liderava l'oposició a la llengua com a prefecte dels Pirineus Orientals, Rodrigue Furcy, era fins fa uns dies cap de gabinet d'Emmanuel Macron. El consol és que tres dels alcaldes que van defensar el català als plens han estat reelegits en els últims comicis.
