Les eleccions a la Catalunya Nord segueixen un patró que s'estén en el món occidental: la ultradreta avança i Louis Aliot continuarà governant a Perpinyà. Amb el 100% escrutat, el candidat de Reagrupament Nacional (RN), el partit de Marine Le Pen, continuarà al capdavant de la capital de la Catalunya Nord sense necessitat d'una segona volta, que estava prevista per al pròxim 22 de març.
La victòria d’Aliot fa sis anys va convertir Perpinyà en l’única ciutat francesa de més de 100.000 habitants governada per l'extrema dreta, un fet que va tenir una forta repercussió política a França. Però, tot i que els focus se centralitzin en la ciutat de Perpinyà, també hi ha hagut eleccions a més de 35.000 municipis.
Victòria de diversos catalanistes
Un dels altres resultats més rellevants des del prisma catalanista ha estat que tres dels cinc alcaldes i alcaldesses que van batallar contra la justícia francesa per fer plens en català han estat reelegits. Es tracta de Maria Costa, alcaldessa d'Els Banys i Palaldà; Gregory Marty, alcalde de Portvendres; Samuel Moly, alcalde de Sant Andreu Surera. En aquestes poblacions no caldrà que se celebrin unes eleccions en segona volta, al contrari que a Elna.
La victòria d'aquests alcaldes i alcaldesses catalanistes ha estat aclaparadora. De manera concreta, a Els Banys i Palaldà, 22 dels 27 seients són pel partit de Costa, Dreta Diversa, qui ha obtingut més del 60% dels vots. A Portavendres, Dreta Diversa ha obtingut 25 dels 27 seients amb un 79,6% dels vots. I a Sant Andreu Surera, l'agrupació de Moly ha obtingut el 76,2% dels vots, el que es tradueix en 21/23 seients.
Laboratori lepenista
La dreta i la ultradreta guanya en bona part dels municipis de la Catalunya Nord, amb Perpinyà com a punta de llança. Concretament, el passat 2020, Aliot va obtenir el 35,6% dels vots en la primera volta a Perpinyà, amb 9.273 vots. Des de llavors, la ciutat es considera un "laboratori polític" del RN, que utilitza la seva gestió municipal com a exemple del seu model de govern.
