"Molt més que una cursa; una mobilització cultural, social i esportiva que uneix tots els territoris de parla catalana”. Així va començar el Correllengua Agermanat a Prada de Conflent el passat diumenge 19 d’abril i després de travessar Catalunya de nord a sud passant pel Montseny, Barcelona o Tarragona, aquests dies arriba al País Valencià.
La flama anirà de la Pobla Tornesa a Elx, passant per València, Picassent i Altea, entre el 24 i el 27 d’abril, abans de partir cap a les Illes Balears. La Blanca Garcia-Oliver Canet és la portaveu de la trobada al País Valencià. Nascuda a Beniopa l’any 2001, la jove filòloga i medievalista de la Safor comparteix les dificultats, els reptes i les oportunitats que la primera edició d’aquest esdeveniment ha posat damunt la taula.
Com explicaria a algú que mai no n'hagi sentit a parlar què és exactament el Correllengua Agermanat?
El Correllengua Agermanat és una cursa no competitiva l'objectiu de la qual és revitalitzar la llengua a través d’un relleu simbòlic. La Flama del Correllengua passa de mà en mà arreu del domini lingüístic del català i esdevé una metàfora de la llengua com a element viu que es manté encès arreu dels diversos territoris. El Correllengua és també una gran festa popular en què, a més, la lectura del mateix manifest a tot arreu permet de descobrir els diversos accents de la llengua catalana, des de la Catalunya Nord fins a l’Alguer, tot recorrent el Principat, el País Valencià i les Illes Balears.
Enguany, però, se celebra un Correllengua encara més especial...
Sí! Dues dècades després de nàixer a Mallorca, aquesta és la primera edició del Correllengua Agermanat i és bastant ambiciosa perquè, tret d’Andorra i de la Franja, estem recorrent amb la mateixa flama tots els territoris dels Països Catalans.
Com i quan sorgeix aquesta idea?
Fa dos anys es va organitzar, per primera vegada, un Correllengua interilles i va ser un triomf absolut. El pas següent va ser pensar en la possibilitat d’estendre la idea per tot el domini lingüístic. El coordinador general del Correllengua Agermanat, el Pau Emili, va posar en contacte diverses persones dels Països Catalans i vam entomar el repte.
Un repte que, tot tenint en compte la situació actual, augmenta en el cas del País Valencià. Què suposa l’arribada del Correllengua Agermanat?
La gran dificultat del País Valencià és l’abast d’un territori, que fa mig miler de quilòmetres de nord a sud. Corren, tanmateix, uns anys en què ens ho estem jugant tot i fan falta iniciatives autoorganitzades com aquesta que generen il·lusió i que porten aires nous. És complicat posar en contacte i d'acord tot el teixit associatiu i cívic, però hem d’organitzar-nos com a poble. Tot i que estem en un moment crític ara mateix, hem de generar esperança i engrescar relleus generacionals que puguen encarregar-se de seguir marcant el camí. En aquest sentit, el Correllengua Agermanat ens ha ajudat a descobrir com s’estructuren els teixits associatius i com es consoliden els espais de trobada. El Correllengua ha accelerat tot l'engranatge i arreu del país s’estan fent coses increïbles.
Quines són les altres metes d’aquest Correllengua Agermanat?
En tenim moltes! Revifar el gust per la llengua, que travessa un moment complicat des del punt de vista de l’ús social, però també posar en valor que els Països Catalans tenen representació a les institucions, gaudeixen d’autonomia i disposen d’una sèrie d'instruments que ens han de permetre traure el màxim profit de la situació. El Correllengua també pretén generar nous lideratges i capacitar el jovent per a la militància política i cívica. I, encara, defensar la unitat de la llengua a través de l'amistat i la germanor per damunt de les barreres administratives; cal conèixer-nos i reconèixer-nos com a país.
Ha fet referència a les institucions. Pensant sobretot en el País Valencià i en les Illes Balears, han trobat algun tipus d’obstacle administratiu a l’hora de dur endavant la iniciativa?
La veritat és que hem tingut problemes molt puntuals i relacionats amb la tramitació d’instàncies. El Correllengua va acompanyat d'una càrrega burocràtica enorme que té a veure amb sol·licituds a totes les poblacions que travessa, permisos de circulació, ocupacions de la via pública, etc. Ara bé, tota la gestió ens ha fet créixer i desenvolupar unes habilitats que agrairem en el futur.
És cert que el País Valencià és un territori amb moltes ombres, però en aquests moments podem dir que el Correllengua ja ha sigut un èxit rotund. La societat valenciana s’hi ha implicat fins a la medul·la i ens enorgullim, per exemple, dels més de trenta clubs de pilota que s’han adherit a la iniciativa, de tota l’ajuda rebuda per part dels serveis tècnics d’alguns ajuntaments i de les hores invertides en ajuda i atenció per part de les grans entitats. Sempre hi haurà grupuscles que no reconeixeran la unitat de la llengua, però nosaltres també hi serem.
Pateixen per si en algun punt algú tracta de generar enfrontament?
El Correllengua va molt protegit. Els corredors van blindats, en primer lloc, per la policia i, després, hi ha un cotxe de coordinació; a continuació se situen els corredors o els ciclistes i tanquen el grup un altre vehicle i una ambulància. Així les coses, pense que anem molt ben acompanyats. Tot i això, si hi ha incidents puntuals, nosaltres respondrem de manera pacífica i explicant que el Correllengua és una activitat participativa i transversal i oberta a tothom.
És això el que fa del Correllengua un esdeveniment diferent d’altres iniciatives de promoció de la llengua catalana?
Això i l’ambició, perquè no hi ha molts projectes que aposten clarament per la unitat de la llengua en primera instància; és a dir, hi ha poques iniciatives que realment es fixen en el territori sencer, que donen visibilitat a la nació completa. I vull destacar, també, que l’edat en el nucli d’organització d’aquest Correllengua ha oscil·lat entre els 15 i els 32 anys; això és, gent molt jove que ha treballat per ajuntar persones de totes les edats en una activitat festiva que combina cultura i esport.
Una feina titànica per assolir grans objectius. Quina és la major fita del Correllengua Agermanat fins ara?
Posar-nos d'acord? De vegades és molt complicat conciliar tants punts de vista diferents, però puc fer broma perquè hi hem reeixit! Entitats, sindicats, clubs esportius, el Consell de Mallorca, el Parlament de Catalunya… Les dades parlen soles! “Tot un poble en moviment” que, una setmana abans de començar, ja havia assolit la xifra de 10.000 inscripcions.
A més a més, pel que fa al País Valencià, jo espere que aquest 25 d'abril torne a ser una cita ineludible per a tots els valencians i les valencianes, que l’arribada del Correllengua Agermanat siga l'espurna que encenga la flama de l’aposta per la llengua i que genere mobilitzacions. De fet, el Correllengua ja ha estat una revolució autèntica en el teixit associatiu i em fa la sensació que les entitats estan més preparades i guerrilleres que mai. Desitge que aquests dies siguen una grandíssima demostració de força, amb els trams de les diverses etapes plens i una arribada a València històrica.
A més de portaveu del Correllengua al País Valencià, ets la presidenta de Joves pel Valencià. Què impulsa els joves a moure’s per la llengua?
Supose que cadascú tindrà els seus motius però, a nivell personal, jo visc plenament en català i vull viure plenament en català en un futur. També vull que els meus fills visquen plenament en català i vull que puguen viure en català de manera segura; és a dir, que la llengua al carrer no haja de ser sempre una batalla dura. A més a més, hi ha la voluntat de viure en la societat i en el país que desitge i l’objectiu de la supervivència, tot sent conscient que, si no ho fem nosaltres, ningú no ho farà per nosaltres.
És la llengua, doncs, una eina fonamental en la construcció del valencianisme i en la cohesió i vertebració dels Països Catalans?
Fuster deia que “dir-nos 'valencians', en definitiva, és la nostra manera de dir-nos 'catalans'”. Aquesta afirmació situa al centre la llengua com a element cohesionador i indispensable de la vida quotidiana, fins al punt que la reivindicació de la llengua esdevé l’element clau en totes les altres reivindicacions: l'ecologisme, el feminisme, la lluita pels drets LGBTIQ+... Totes les meues lluites porten al centre la llengua.
Aquesta llengua afronta molts reptes a hores d’ara. Quins diria que en són els principals?
La llengua troba dificultats per a arrelar i quallar en la societat. Ens fan fora de les nostres cases, el jovent viu una situació precària, estan destruint la terra i les platges i l’aire que respirem és cada vegada pitjor. Necessitem que tot això canvie perquè la llengua trobe un espai on viure i seguir avançant de manera sana i segura. A més, en el cas concret del País Valencià, els atacs es produeixen contínuament des de les institucions amb qüestions com ara la llei Rovira per a la tria de la llengua vehicular en l’ensenyament, la declaració de la ciutat d’Alacant com a zona castellanoparlant o la bilingüització dels rètols dels carrers a Vinaròs. I el País Valencià també té un problema científic molt gran que en algun moment s'haurà de solucionar, perquè no pot ser que després de 40 anys continuem debatent quin és el nom de la llengua: la llengua és valenciana, en tant que catalana, i això ha de quedar clar.
I què cal fer en vista d’aquest panorama?
Hem de ser valents, mirar de cara el problema i l'enemic. Hem de ser atrevits i apostar per les forces polítiques que, en principi, haurien de mirar pel futur del valencià i del país. I també hem d’autoorganitzar-nos perquè, quan les institucions fallen, el que mai falla és l'activisme, la militància i els espais d'autoconstrucció; i els casals i els ateneus, que són els que s'encarreguen que dia a dia es facen coses en català al nostre país. Evidentment, els ajuntaments hi tenen un pes imprescindible, però hi ha molts altres espais que fan que continue girant la roda de la llengua i la cultura.
Com imagina el futur del català d’aquí a vint anys?
El meu desig és poder revertir els usos lingüístics tenint a l’abast tot allò que necessitem: un estat que ens reconega amb l’autonomia que ens cal, una xarxa ferroviària i de transports públics decent, iniciatives que com el Correllengua resituen la unitat de la llengua i esperança i il·lusió.
Quins seran els pròxims passos del Correllengua Agermanat?
Descansar! Estem vivint jornades molt emocionants i necessitarem descansar. Parar per a fer una valoració acurada del que haja suposat tot això i dels èxits assolits, tot desitjant que la flama del Correllengua continue viva també quan acaben aquests dies.
