El Correllengua Agermanat arriba a la demarcació de Lleida amb una proposta que vol fer present la llengua arreu del territori i reforçar-ne el vincle amb la ciutadania. Durant aquest dimarts i demà dimecres, la iniciativa recorrerà diferents municipis amb activitats i actes oberts a la participació popular. El recorregut passarà per Agramunt, Linyola, Lleida ciutat i les Borges Blanques, convertint cada parada en un espai de trobada i reivindicació cultural. La proposta aposta per un model descentralitzat que connecta pobles i persones al voltant d’un mateix eix comú. Amb aquest nou format es busca reforçar la presència de la llengua en el dia a dia i al conjunt del territori. En parlem amb Jordi Alsina, un dels impulsors.
D'on surt la idea d'un Correllengua Agermanat?
El concepte del Correllengua Agermanat parteix de la idea de generar concentracions de gent al llarg del temps i del territori. No es tracta tant de descentralitzar els actes, sinó de territorialitzar-los: fer que passin en molts punts, que arrelin a cada poble i que siguin viscuts de prop per la gent. En aquest sentit, la proposta respon també a un canvi de mirada. En els darrers anys s’ha vist que les grans concentracions puntuals tenen força, però també limitacions.
El que es planteja ara és un model més estès, que no depengui d’un únic punt ni d’un sol moment, sinó que es construeixi a partir de moltes petites trobades connectades entre si. No es tracta de renunciar a la força de la concentració, sinó de transformar-la: convertir-la en una presència continuada, sostinguda en el temps. Cada municipi esdevé un espai de trobada, però també una peça d’un recorregut més ampli que dona sentit al conjunt.
Quins objectius tenen?
Posar damunt la taula que la llengua és un dels pilars fonamentals de la nostra identitat col·lectiva. És el fil que uneix tots els territoris de parla catalana —els Països Catalans— i que dona sentit a una comunitat compartida més enllà de les fronteres administratives. La llengua travessa tots els àmbits de la vida: el coneixement, l’educació, la participació social, la cultura, les escoles, la universitat i també l’administració. No és només una eina de comunicació, sinó una estructura viva que sosté la manera com ens relacionem i entenem el món.
Al mateix temps, es vol posar en valor la força de la gent. Que sigui la ciutadania qui, amb la seva implicació, expressi clarament el compromís amb la llengua i en reivindiqui l’ús en tots els espais. Aquesta dimensió col·lectiva és clau: la llengua es manté viva quan es parla, quan es comparteix i quan es defensa des del dia a dia.
L'auge de l'extrema dreta fa que ara tingui més sentit el Correllengua?
Les enquestes no sempre reflecteixen amb precisió la realitat d’una llengua. Les dades poden oferir una fotografia concreta, però sovint no capten tota la complexitat del context social, històric i emocional que hi ha al darrere. Un exemple clar el trobem durant la dictadura franquista, entre 1936 i 1975. En aquell període, el català va viure una de les etapes més difícils de la seva història recent: va ser prohibit en molts àmbits públics i el seu ús podia comportar sancions.
Objectivament, era un moment de màxima amenaça per a la llengua. Tanmateix, aquesta situació no sempre es tradueix de manera directa en les xifres. Malgrat la repressió, la llengua va continuar viva en l’àmbit privat, familiar i comunitari. Això demostra que la vitalitat d’una llengua no depèn únicament de les dades quantitatives, sinó també de la seva capacitat de resistència i transmissió entre generacions. Per això, més enllà de les enquestes, cal tenir en compte el context i entendre que la llengua és un fenomen viu, que es mou entre l’ús social, la història i la voluntat de la gent que la manté.
Com serà l'acte central de Lleida?
Els actes començaran a la tarda, cap a les sis, amb la participació de diverses entitats i col·lectius culturals de la ciutat. El recorregut de la flama s’articularà en diferents relleus. El primer tindrà lloc al voltant de les set del vespre, amb arribada a la Llotja. Posteriorment, es faran nous relleus en punts com l’estació de trens, la zona de la Diputació, Indíbil i Mandoni, a la plaça Sant Francesc i, finalment, a l’IEI. Cada tram estarà protagonitzat per entitats diferents, des de l’àmbit esportiu —amb representació de jocs, futbol, bàsquet— fins a entitats culturals i socials, donant així visibilitat a la diversitat del teixit associatiu.
Paral·lelament, la plaça Sant Joan acollirà activitats de cultura popular que s’allargaran fins a l’arribada de la flama, prevista per a dos quarts de vuit. En aquest moment, es farà la lectura del manifest a la mateixa plaça. La jornada es clourà amb un concert de Sexenni.
Què significa que tantes associacions i entitats s’hagin implicat en aquest Correllengua?
El fet que hi participin tantes entitats, procedents d’àmbits molt diversos, posa de manifest la transversalitat de la llengua. És a dir, la llengua esdevé un espai compartit per a tots els catalans, independentment de la seva procedència o del sector al qual pertanyin. Aquesta realitat evidencia que el català actua com a element comú i cohesionador. En aquest sentit, es vol remarcar la importància de reforçar els punts de trobada i les coincidències, més que no pas centrar-se únicament en les diferències entre col•lectius. En un context en què sovint es tendeix a destacar allò que separa, iniciatives com aquesta posen en valor allò que uneix i contribueixen a reforçar el paper de la llengua com a eina de cohesió social.
