La modernització dels Canals d’Urgell començarà finalment a caminar sobre el terreny. Després de mesos d’incertesa i d’un debat intern marcat pels dubtes d’una part dels regants, el Govern i la comunitat de regants han acordat impulsar el projecte de manera gradual, adaptant-lo a la voluntat de cada col·lectivitat i deixant enrere la necessitat d’un consens global per iniciar les obres.
El nou full de ruta permetrà activar les primeres actuacions en aquelles zones on ja existeix una majoria favorable a la transformació del sistema de reg. De moment, hi ha dues peticions formals damunt la taula que afecten quatre col·lectivitats i prop de 12.000 hectàrees repartides entre municipis de la Noguera, l’Urgell, les Garrigues, el Pla d’Urgell i el Segrià. Si els terminis previstos es compleixen, els primers projectes podrien començar a materialitzar-se l’any 2028.
El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha defensat que el moment exigeix “posar-s’hi” i demostrar als agricultors que la modernització és viable i beneficiosa. Segons el titular del departament, l’experiència acabarà convencent els sectors més reticents. “Quan es vegi que funciona i que els pagesos hi guanyen, cada vegada hi haurà més gent que voldrà sumar-s’hi”, ha assegurat.
La decisió arriba després que el passat desembre quedés ajornada indefinidament la votació que havia de validar l’acord de finançament entre Generalitat, Estat i regants. Les reserves d’una part del sector, especialment pel cost de les obres dins les finques, van frenar un projecte que el Govern havia plantejat com una transformació integral del sistema de regadiu més extens i històric de Catalunya.
Ara, però, l’estratègia canvia de direcció. La modernització avançarà de forma progressiva i territorialitzada, col·lectivitat per col·lectivitat, prioritzant aquelles zones on hi hagi més predisposició. El model manté les condicions econòmiques pactades inicialment: una aportació de 2.311 euros per hectàrea, finançada a trenta anys i amb dos anys de carència, fet que equivaldria a una quota aproximada de 120 euros anuals per hectàrea.
Govern i regants han volgut remarcar també el caràcter voluntari del procés. Els agricultors que no desitgin adaptar-se al nou sistema podran continuar utilitzant el reg tradicional a manta, sense que això afecti les explotacions que sí que decideixin modernitzar-se.
Entre els primers àmbits que es podrien transformar hi ha la col·lectivitat número 1, amb més del 80% d’adhesions i una superfície superior a les 5.000 hectàrees en municipis com Balaguer, Agramunt o Camarasa. També avancen les col·lectivitats 17, 18 i 19, que agrupen terrenys de les Garrigues, el Pla d’Urgell i el Segrià, amb municipis com les Borges Blanques, Juneda, Arbeca o Lleida.
La modernització dels Canals d’Urgell és considerada una peça estratègica per al futur del sector agrari de Ponent. Amb més de 70.000 hectàrees regables i més de 150 anys d’història, aquesta infraestructura afronta ara el repte d’adaptar-se a un nou context climàtic, econòmic i productiu, amb l’objectiu de garantir un ús més eficient de l’aigua i assegurar la competitivitat del regadiu en les pròximes dècades.
