El proper 20 d’abril de 2026, el Palau de la Música Catalana acollirà l’estrena a Barcelona de "Òpera a les venes", un ambiciós espectacle escènic-musical que narra la gesta històrica de la construcció del Canal d’Urgell mitjançant les veus més emblemàtiques del repertori operístic. El dia anterior, el 19 d’abril, es representarà al Teatre de la Llotja de Lleida, on es va estrenar originalment l’any passat i on ara es reestrena aquesta producció renovada.
Aquesta proposta innovadora, impulsada per la Fundació dels Canals d’Urgell, combina òpera, dansa, teatre i projeccions audiovisuals per explicar com una gran infraestructura hidràulica del segle XIX va transformar les terres seques de Ponent en un territori pròsper i ple de vida. El projecte s’inspira en el llibre "Aigua a les venes. Crònica d’un miracle català universal", de Francesc Canosa, adaptat al guió per Berta Lacruz.
L’espectacle compta amb la participació del Cor de l’Orfeó Lleidatà (com a resident del Teatre de la Llotja), l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida i la mezzosoprano lleidatana Marta Infante com a solista destacada. La direcció musical va a càrrec de Xavier Pagès-Corella, mentre que la direcció escènica és de Dani Coma. La producció general l’encapçala Pol Pastor.
El repertori musical destaca per incloure cors icònics d’òperes de Verdi (com el Va, pensiero de Nabucco, el Gloria all’Egitto d’Aida o el cor de gitanos d’Il trovatore), Puccini, Bizet (l’havanera de Carmen) i Saint-Saëns, juntament amb peces instrumentals com El Moldava de Smetana. També s’hi afegeix un fragment de Cançó d’amor i guerra i, en clau local, l’estrena d’un arranjament per a cor i orquestra dels Goigs a la Verge del Remei. A més, intervenen artistes com Santi Serratosa i Jana García (percussió corporal i dansa), l’actriu Begonya Ferrer i els audiovisuals de la productora Kionalia.
Aquesta creació multidisciplinària vol posar l’art al servei de la memòria col·lectiva, destacant el paper transformador dels Canals d’Urgell: una xarxa de 323 km de canals principals i 2.700 km de secundaris que reguen 72.000 hectàrees, subministren aigua a 100.000 persones, 121 municipis, 180 indústries i 1.500 explotacions ramaderes. Finançada amb capital privat de la burgesia barcelonina i fills de l’Urgell, aquesta obra va revolucionar l’agricultura, el paisatge, l’economia i la societat de les comarques de Ponent.
