Empreses, institucions i agents socials de Lleida han presentat aquest dimarts el full de ruta perquè la demarcació esdevingui un vector estructural per reforçar l’autonomia estratègica de Catalunya. En concret, han presentat projectes vinculats amb la bioeconomia, la transició energètica, la gestió forestal i la innovació industrial, que requeririen mobilitzar 200 milions d’euros d’inversió pública i privada i tindrien un impacte estimat de 314 milions, a més de permetre la creació de 2.395 llocs de treball.

Ho han fet en el marc de la jornada L’Horitzó Lleida 2050 i una Catalunya sostenible, celebrada aquest dimarts a Barcelona i impulsada per la Fundació Horitzons 2050 i el Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida. El conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper, ha assegurat que l’agenda compartida de Lleida és “exemplar” i hauria de fer-se extensiva a la resta del territori català.

El president de la Fundació Horitzons 2050, Antoni Gelonch, ha destacat que “Lleida sap què vol ser l’any 2050 i quins projectes ha d’impulsar abans del 2030 per fer-ho possible”. Gelonch ha remarcat que la jornada té un doble objectiu: “situar Lleida en el centre del debat econòmic del país i reclamar el compromís polític i financer necessari per accelerar inversions estratègiques que no només transformen el territori, sinó el conjunt de Catalunya”.

Per la seva banda, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha destacat que Catalunya només podrà garantir una sostenibilitat real i justa si es “posa en marxa de manera estratègica” el potencial de la zona de Lleida. Talarn ha subratllat que energia renovable, producció agroalimentària, recursos forestals, sòl productiu i recursos hídrics es concentren majoritàriament en aquest territori i que, “a través de la bioeconomia, Lleida pot esdevenir el motor de la descarbonització industrial, de la transició energètica i d’una producció alimentària sostenible”.

Entre les iniciatives presentades hi ha el desplegament de tres àrees d’activitat econòmica especialitzades en bioeconomia; la creació d’un entorn d’experimentació tecnològica i regulatòria per accelerar biotecnologies; un espai de proves d’indústria 4.0 al Parc Agrobiotech; així com un centre de formació en economia verda i una oficina d’atracció de talent.

El potencial productiu del territori

Les Terres de Lleida disposen de més de 12 milions de tones anuals de recursos orgànics susceptibles de ser transformats mitjançant biotecnologies en biometà, CO2 biogènic, biofertilitzants, biopolímers o biocarburants, amb aplicacions en sectors com el tèxtil, l’alimentari, el farmacèutic o el químic. A aquesta capacitat s’hi afegeix la seva posició geoestratègica, que permet articular cadenes de valor capaces de processar també prop de 30 milions de tones addicionals procedents de territoris veïns, concentrant al seu entorn el 20% d’aquests recursos disponibles a l’Estat. 

En paral·lel, la demarcació pot instal·lar fins a 15.000 MW addicionals de potència renovable, triplicant la potència actual instal·lada a Catalunya, i generar més de 20.000 GWh anuals d’energia excedentària, un factor clau per a la competitivitat industrial. 

El territori compta també amb 775.000 hectàrees forestals, 300.000 de titularitat municipal, amb capacitat per incrementar la disponibilitat hídrica, produir fusta estructural d’alt valor avui importada, generar energia de proximitat i desenvolupar mercats vinculats als crèdits de carboni.