Més de mig segle després d’haver-lo fet córrer pels camins de la ficció, Josep Vallverdú torna a donar vida al seu personatge més estimat. L’escriptor publica una nova història de Rovelló, "El retorn del Rovelló", convertint aquest retorn literari en un esdeveniment de comiat a la vida pública. Els seus gairebé 103 anys (els complirà el proper 9 de juliol) el porten ara a prioritzar una vida tranquil·la i acasada, allunyada dels tràfecs d'actes i trobades que tant han sovintejat (i l'han fatigat) en la seva qüotidianitat dels darrers anys.
Vallverdú s'acomiada, doncs, de la mà del seu amic entranyable, que va veure la llum el 1968 quan el panorama de la literatura infantil en català tot just començava a consolidar-se. Aquell gos espavilat, valent i profundament lligat al món rural va connectar de seguida amb milers de lectors. El llibre es va fer un lloc estable a escoles i biblioteques i, amb el temps, es va transformar en una lectura de referència i en una sèrie televisiva infantil.
Ara, la nova publicació, que edita La Galera, no busca simplement allargar l’aventura. Vallverdú proposa una mirada madura sobre el pas dels anys i sobre el significat de tornar als orígens. El personatge reapareix amb la càrrega del temps, però sense perdre l’essència que el va fer popular: l’instint, la fidelitat i el vincle amb la terra. "El Rovelló forma part de mi", assegura l'autor, que reconeix que sempre li ha divertit "explicar històries".
En la seva darrera roda de premsa, l'escriptor ha recordat la seva trajectòria literària i personal, marcada per la constància i el compromís cultural. Ha evocat els inicis, quan de nen escrivia versos a l’escola en plena postguerra, i ha continuat fins als anys d’aprenentatge a Barcelona, en un context que va definir com a gris i complex. En aquella etapa, les primeres obres van veure la llum en castellà, abans no arribessin els guardons i una producció literària que amb el temps esdevindria extensíssima.
Després d’haver-se consolidat com a referent de la literatura infantil i juvenil, Vallverdú va optar durant un temps per adreçar-se a lectors més adults. Anys més tard, a partir del 1998, va reprendre amb força aquella línia més diversa, ampliant registres i gèneres amb nous llibres i poemaris.
Més enllà de la narrativa, Vallverdú ha posat l'accent en la traducció com una escola literària decisiva. Segons ha explicat, l’ofici de traduir no només el va seduir intel·lectualment, sinó que li va proporcionar eines i recursos que després aplicaria a la seva pròpia escriptura. Tampoc no va obviar la seva dedicació a la docència, una faceta que considera inseparable del seu compromís amb la llengua i la cultura, un compromís que encara conserva i que mantindrà ara, en la seva serena vida al costat del Segre i als peus de l'església de Santa Maria de Balaguer.
