Les principals institucions econòmiques i empresarials de la demarcació de Lleida han escenificat aquest dijous una aposta conjunta per impulsar un nou model d’indústria verda vinculat a la bioeconomia circular, amb l’objectiu de convertir Ponent en un actor clau de la transició energètica i del reequilibri productiu de Catalunya. El moviment s’ha concretat en una declaració institucional presentada a la Cambra de Comerç de Lleida pel grup G10, que reclama una inversió inicial de 25 milions d’euros per desbloquejar projectes estratègics i accelerar-ne el desenvolupament.
La proposta defensa una industrialització rural basada en l’aprofitament dels recursos naturals del territori i sustentada en sectors com el gas renovable, els biofertilitzants, la biomassa forestal, la fusta per a la construcció o l’agricultura regenerativa. Segons els impulsors, aquest ecosistema industrial ja ha començat a prendre forma a les comarques de Lleida, però encara topa amb diversos obstacles que dificulten el seu creixement.
Entre les principals reivindicacions hi ha la necessitat de disposar de biopolígons, espais industrials especialitzats i adaptats a aquest tipus d’activitat, així com més infraestructures per fer testatge tecnològic, eines urbanístiques específiques i una aposta decidida per la formació professional vinculada als nous perfils laborals que requereix el sector.
El president de la Cambra de Comerç de Lleida, Jaume Saltó, ha assegurat que aquest model pot contribuir a “reequilibrar el mapa productiu de Catalunya” aprofitant els actius propis del territori: disponibilitat d’energia renovable, producció agroalimentària, recursos forestals i sòl productiu. Segons Saltó, Lleida té potencial per convertir-se en “motor de la descarbonització industrial i de la producció alimentària sostenible”.
Durant la jornada també hi han participat empreses i entitats com Alcarràs Bioproductors, ACTEL, VEOLIA Biomassa, MOEVE i l’Associació d’Empreses de la Fusta de Lleida. Totes elles han coincidit a denunciar els “colls d’ampolla” administratius i territorials que dificulten l’escalabilitat dels seus projectes, especialment en àmbits vinculats al biometà, la gestió forestal o la valorització de subproductes agrícoles.
Les empreses han defensat, a més, la necessitat d’enfortir la relació entre el sector primari i la indústria, remarcant que sense la pagesia i la ramaderia no seria possible desplegar aquest nou model econòmic. També han reivindicat una millor articulació logística per aprofitar excedents agrícoles i forestals i augmentar la mobilització de biomassa i fusta, especialment en un context en què menys del 30% dels boscos catalans estan actualment ordenats.
Per impulsar aquesta transformació, el G10 treballa amb diferents departaments de la Generalitat amb la voluntat de mobilitzar els recursos necessaris durant aquest mateix 2026. El grup, integrat per les principals institucions socials i econòmiques de la demarcació, lidera actualment un portfoli de nou projectes tractor amb una inversió prevista de 200 milions d’euros, un model que ja s’està exportant a altres territoris de l’Estat a través de la Red IT.
