Després de dècades liderant un dels motors econòmics més potents de les Terres de Lleida, Jaume Alsina Calvet (92 anys) ha deixat la presidència de bonÀrea en mans del seu fill, Ramon Alsina Cornellana.
El relleu, que s'ha fet oficial durant la darrera junta general d'accionistes, suposa la continuïtat de la família Alsina al capdavant del negoci i, alhora, marca el final d'una era i l'inici d'un nou cicle per al grup de Guissona: "Assumir la presidència és una gran responsabilitat i ho faig amb un profund agraïment cap al meu pare" ha apuntat el nou president.
Ramon Alsina va començar com a responsable de compres i matèries primeres de pinso i també va exercir com a director general de Caixa Rural de Guissona. Des del 1999 ocupava el càrrec de conseller delegat de bonÀrea, càrrec que ara farà compatible amb el de la presidència.
BonÀrea Guissona: de cooperativa local a gegant agroalimentari
La història de bonÀrea Guissona està estretament vinculada a la figura de Jaume Alsina i Calvet, veterinari nascut a Guissona el 1934. A finals dels anys cinquanta, Alsina va impulsar un model innovador per modernitzar l’activitat agrària i evitar el despoblament de les zones rurals. D’aquella iniciativa cooperativa, creada el 1959 amb quinze socis sota el nom de Cooperativa Agropecuària de Guissona (CAG), n’ha sorgit un dels principals grups agroalimentaris de l’Estat.
El seu èxit es basa en un sistema d’integració vertical que controla tota la cadena de producció, des de la fabricació de pinsos i la cria del bestiar fins a la transformació dels aliments i la venda directa al consumidor a través de la xarxa de botigues bonÀrea. Aquest model elimina intermediaris i permet oferir productes a preus competitius.
El creixement de l’empresa ha anat acompanyat d’una profunda transformació econòmica i social de Guissona. La demanda de mà d’obra va afavorir l’arribada de milers de treballadors estrangers, convertint el municipi en un dels més multiculturals de Catalunya. Actualment hi conviuen persones de prop de quaranta nacionalitats diferents, i més de la meitat dels habitants tenen origen estranger.
Una altra peça clau del desenvolupament del grup va ser la creació, el 1962, de la Caixa Rural de Guissona, que va facilitar el finançament dels socis per construir granges i adquirir maquinària. Paral·lelament, el grup va ampliar progressivament les seves activitats amb escorxadors, fàbriques de pinsos, serveis veterinaris, plantes de transformació alimentària i una extensa xarxa comercial pròpia.
L’any 1999 es va produir un punt d’inflexió amb la constitució de la Corporació Alimentària Guissona SA. Els actius industrials de la cooperativa es van integrar en una societat anònima participada pels socis, treballadors i la mateixa cooperativa. El canvi va generar controvèrsia dins del moviment cooperatiu, però els seus impulsors el van defensar com una eina imprescindible per garantir el creixement empresarial.
Des de llavors, el grup ha mantingut una trajectòria de creixement continuat, amb increments sostinguts de facturació, beneficis i inversions. Les botigues bonÀrea, nascudes a mitjans dels anys noranta per donar sortida a l’excés de producció, s’han convertit en un dels principals canals de comercialització de la companyia.
En els darrers anys, bonÀrea ha impulsat un ambiciós projecte d’expansió amb la construcció d’un gran complex agroalimentari a Épila (Saragossa), destinat a reproduir el model de Guissona i generar milers de llocs de treball. Aquesta aposta confirma la consolidació d’un grup que, en poc més de seixanta anys, ha passat de ser una petita cooperativa local a una de les empreses agroalimentàries més potents del país.
Un escenari de xifres rècord:
El canvi de cúpula coincideix amb un estat de salut financera excepcional per a la companyia. Les dades del darrer exercici consoliden bonÀrea com un referent del sector primari:
- Facturació: 2.680 milions d'euros (exercici 2024).
- Beneficis: 88,8 milions d'euros (un increment del 9,3%).
- Ocupació: Una plantilla que ja voreja els 6.500 treballadors.
- Ofensiva comercial: 40 noves obertures el 2026
L'estratègia del grup per a l'any actual no s'atura. BonÀrea té previst posar en marxa una quarantena d'establiments, repartits entre 20 inauguracions de zero i 19 reformes o trasllats per ampliar superfície. Amb aquest impuls, la xarxa comercial guanyarà 7.000 metres quadrats de venda i s'aproparà a la fita de les 632 botigues operatives.
Més enllà del seu feu tradicional a Catalunya i l'Aragó, la marca continua la seva expansió cap al centre i el llevant de la península, amb noves apostes a Madrid, València, Castella-la Manxa i la Rioja.
Baluard contra el despoblament rural
Un dels trets distintius que Ramon Alsina heretarà és el fort compromís social de l'empresa amb l'entorn rural. Actualment, una de cada tres botigues del grup està situada en pobles petits o zones rurals (un total de 200 establiments). Aquesta aposta conscient per la "dinamització de l'entorn" s'ha convertit en una de les principals banderes de la corporació per combatre el buidatge de l'interior i mantenir viva l'activitat econòmica en poblacions on altres operadors no arriben.
