Catalunya està immersa en un canvi de paradigma demogràfic. Amb una població cada vegada més envellida -menys natalitat, amb la taxa més baixa des de 2020, però un augment sostingut de la població fruit de la migració-, l'escola és un clar reflex d'aquesta nova realitat. Aprofitant la davallada de la natalitat, el Departament d'Educació i Formació Professional, que dirigeix Esther Niubó, ha començat a reduir les ràtios i el volum d'alumnat per aula, reclamació històrica del sector que, tot i que ja està en marxa, encara no ha complert amb els objectius que planteja el col·lectiu docent i la comunitat educativa. S'han fet passes, però encara en queden per fer.
És precisament aquí on posa el focus l'informe sobre l'estat de l'ensenyament de l'associació de famílies federades de Catalunya (aFFaC), que alerta que, tot i que el context demogràfic convida a reduir el nombre de places -abaixant la ràtio i, per conseqüència, garantint una millor atenció per a l'alumnat-, cal fer-ho "amb les polítiques educatives adequades". I, segons asseguren, les actuals desequilibren la relació de l'oferta entre pública i concertada: "Catalunya afronta una transformació demogràfica que tindrà conseqüències sobre el sistema educatiu durant els pròxims anys. El curs 2026/27 s'incorpora a I3 la generació més petita de les darreres dècades", remarquen les famílies en l'informe.
L'escenari és favorable, però des de l'aFFaC adverteixen que el gruix de la reducció de places ha recaigut en la xarxa pública d'infantil, cosa que impulsa més el pes de la concertada en aquesta etapa de l'ensenyament obligatori. En concret, d'acord amb les dades de la mateixa conselleria, entre els cursos 2021/22 i 2026/27, les places inicials d'I3 han passat de 72.665 a 58.353, una reducció del 19,7%. Aquesta reducció és superior a la baixada de la natalitat, ja que la generació que ha començat infantil enguany és un 14,3% menor que fa cinc anys. És a dir, dins la xarxa pública, s'ha tancat més oferta de places que la demanda existent.
Menys places, però mateixos grups
Les dades també mostren que la reducció de places públiques no s'ha traduït directament en una disminució dels grups. En xifres, entre els cursos 2021/22 i 2026/27, el nombre de grups públics d'infantil 3 només ha baixat un 2,6%. És a dir, hi ha menys places a la pública, però els grups classe són pràcticament els mateixos. Bona part de l'ajust s'explica, doncs, per la reducció de ràtios. Ara bé, les famílies denuncien que aquesta mesura no s'ha aplicat amb els mateixos criteris a les dues xarxes.
En concret, el curs 2026/27, el 96,2% dels grups públics s'han ofert amb 20 places o menys, davant del 53,1% dels concertats. És a dir, a la xarxa concertada o privada -majoritària en aquesta etapa de l'ensenyament- s'ofereixen més places que a la pública, desequilibrant -des del seu punt de vista- el repartiment de l'oferta: "La xarxa concertada ha guanyat pes en l'oferta educativa. Ha passat de representar el 32,2% de les places d'I3 al 33,8%", adverteixen les famílies en aquest informe.
En aquesta línia, tot i que en els darrers cursos s'ha reduït progressivament el nombre de places vacants al conjunt del sistema -sobretot a la concertada-, l'informe constata que aquestes continuen sent proporcionalment més elevades a la xarxa concertada. El curs 2025/26, tal com marquen les dades recollides en l'estudi, la concertada va deixar sense ocupar gairebé una de cada 10 places d'I3 (9,8%), davant del 7,4% de la pública.
Crida a replantejar l'oferta
En aquesta línia, els autors de l'estudi apunten que el problema no és que faltin places d'infantil, sinó el repartiment de l'oferta: "Els resultats indiquen que el sistema disposa globalment de places suficients, però que la seva distribució entre xarxes no garanteix una oferta pública capaç de cobrir totes les necessitats estimades", argumenten des de l'associació de famílies de Catalunya. A través de càlculs propis -com remarquen en l'informe- estimen que amb la creació d'entre 604 i 667 grups públics addicionals es podria escolaritzar tota la nova generació d'infants en centres educatius sostinguts, exclusivament, per recursos públics.
Les famílies, doncs, amb aquesta radiografia, demanen a la conselleria replantejar l'estructuració de l'ensenyament infantil: "La davallada demogràfica ha de servir per millorar les condicions educatives i reforçar la capacitat de la xarxa pública", conclouen des de l'aFFaC, que alerten que, amb les polítiques actuals, es consolida un repartiment que "debilita" la xarxa pública. La conselleria, però, no planteja canvis en aquest repartiment, ja que el juny de 2026 va aprovar la renovació dels concerts econòmics, mantenint pràcticament la totalitat de places actuals tot i la tendència a la baixa de la demografia.
