"Aquest novembre, blindem la pública". És el clam dels docents per afrontar el mes de mobilitzacions que han convocat per forçar la represa de les negociacions amb el Departament d'Educació, encallades des del tram final del curs passat fruit de l'acord que només va subscriure Professors de Secundària. Quan falta una setmana per la vaga general -nascuda en resposta a la crisi de l'habitatge-, els docents ja comencen a escalfar l'ambient per ressituar les seves reivindicacions al centre del debat públic: "És una oportunitat per situar les reivindicacions educatives al centre del debat públic, fer visibles les mancances del sistema i exigir compromisos concrets a les forces polítiques", defensen des d'USTEC, el sindicat majoritari del sector.
Aquest dimecres s'han convocat concentracions a tots els centres educatius del país. És el primer pas d'un calendari atapeït de mobilitzacions amb l'11-N com a gran detonant, però amb dues grans protestes més a curt termini: la manifestació de tota la comunitat educativa del 21 de novembre, i la vaga del sector escolar a tot Catalunya el 26 del mateix mes. Tot durant la cursa electoral del 29-N. L'objectiu d'aquest calendari mobilitzador, per als sindicats, és clar: aconseguir reprendre les negociacions amb els responsables de la conselleria. "Aquest calendari, aprovat a la 9a Assemblea Educativa de Catalunya (AEC) i impulsat conjuntament amb les organitzacions sindicals, és un nou pas per exigir negociacions reals i mesures concretes que posin fi a l’emergència educativa", defensen des de la CGT.
De moment, el calendari esbossat contempla protestes fins a les urnes del 29 de novembre, però els sindicats i el mateix col·lectiu docent estudia com encarar els trimestres vinents si les noves manifestacions i vagues no aconsegueixen reobrir les converses amb el Govern. D'acord amb el darrer debat assambleari, la voluntat de continuar les protestes hi és. Ara, a l'espera si les mobilitzacions de novembre donen els seus fruits, només els faltarà definir la futura estratègia de conflicte. Les reivindicacions del sector tampoc han canviat: "Reclamem una educació pública amb recursos suficients, inclusió real, ràtios més baixes, plantilles adequades, salaris dignes, menys burocràcia, infraestructures en condicions, una defensa efectiva del català i una democràcia real als centres educatius, on els claustres recuperin la capacitat de decisió", argumenten els sindicats crítics amb la conselleria.
Radiografiar la presència del català a les aules
Més enllà de les reivindicacions sindicals i les concentracions als centres educatius, aquest dimecres l'Assemblea Educativa de Catalunya, de la mà de tots els sindicats, enviarà una enquesta a tots els docents de la pública per "conèixer la situació real de la llengua als centres escolars". La iniciativa, que compta amb el suport de Plataforma per la Llengua, vol aconseguir fer una radiografia de l'ús del català a les escoles i instituts i aportar dades que permetin pressionar el Govern perquè emprengui mesures per revertir-ne el retrocés. Els docents disposaran de dues setmanes per respondre aquesta nova enquesta.
Tal com detallen totes les organitzacions sindicals i l'AEC en un comunicat conjunt, l'enquesta preguntarà als docents sobre diferents aspectes relacionats amb els usos lingüístics als centres, l'aplicació dels projectes lingüístics, les dinàmiques comunicatives dins i fora de l'aula i la percepció sobre l'evolució del català en l'entorn escolar. Les entitats impulsores fan una crida "a la participació massiva" del professorat perquè les dades obtingudes siguin representatives i esdevinguin una eina útil per impulsar canvis efectius en les polítiques educatives. És una eina més per forçar la conselleria a negociar, situant un marc compartit amb la llengua com a eix vertebrador.
