La Unió Europea ha posposat l'aprovació del nou objectiu de reducció de gasos d'efecte hivernacle per al 2040 per la divisió entre els estats. Els ministres de Medi Ambient de la UE s'han reunit aquest dijous per debatre la proposta de la Comissió Europea, que planteja reduir el 90% de CO2, però no la sotmetran votació. Països com Itàlia, Polònia o Hongria s'oposen a la proposta per lluitar contra el canvi climàtic i d'altres com França han demanat elevar la discussió als líders.
La UE també té pendent entregar abans de la COP30 del Brasil els seus compromisos de reducció d'emissions pel 2035 (NDC, per les sigles en anglès), però, de nou, la manca d'acord ha encallat la decisió i, per ara, el bloc es limitarà a aportar una "declaració d'intencions". "Soc optimista. En política, els processos gairebé mai són una línia recta que va des de la A fins a la B. Però, estic segur que en les pròximes dues setmanes aconseguirem solucionar-ho", ha afirmat el comissari europeu de Clima, Wopke Hoekstra.
Intentar accelerar la decisió
La presidència de torn del Consell de la UE, que ostenta Dinamarca fins a finals d'any, va convocar de forma extraordinària la reunió d'aquest dijous de ministres de Medi Ambient a Brussel·les per intentar accelerar les negociacions sobre la proposta per reduir el 90% de les emissions fins al 2040 -presentada per l'executiu comunitari el juliol- perquè la UE arribés a la COP30 amb la norma adoptada.
Malgrat que la Comissió ja va incorporar mecanismes de flexibilitat -com la possibilitat de comptar part de les reduccions a partir de projectes fora de la UE-, la divisió s'ha mantingut i la decisió s'ha acabat posposant. En aquest sentit, no se sotmetrà a votació fins que la qüestió es discuteixi en el pròxim Consell Europeu, on seuen els caps d'estat i de govern de la UE, que se celebrarà l'1 i 2 d'octubre a Copenhaguen.
Entre els països que han demanat elevar la discussió hi ha França. Alemanya s'ha sumat a la petició del govern d'Emmanuel Macron. Mentre que altres països com Polònia, Itàlia, Hongria o la República Txeca mantenen la seva oposició a donar llum verda als objectius climàtics plantejats per l'executiu d'Ursula von der Leyen.
Un dels principals esculls en la negociació són les anomenades "condicions habilitants" de la llei, és a dir, alguns governs nacionals reclamen que el text reculli més garanties per a la indústria o flexibilitat per a certs sectors, com podria ser el de defensa.
Així, de la reunió d'aquest dijous no s'espera cap decisió. El ministre de Medi Ambient d'Alemanya, Jochen Flasbarth, ha aplaudit també que el debat es porti a nivell de líders, però ha subratllat que el govern de Friedrich Merz "dona suport total" a la proposta de reduir el 90% de les emissions fins al 2040.
Compromisos de reducció d'emissions pel 2035
Paral·lelament, els ministres de Medi Ambient debaten també aquest dijous l'actualització dels compromisos nacionals per reduir els gasos d'efecte hivernacle fins al 2035. Es tracta de l'anomenada contribució determinada nacional (NDC, per les sigles en anglès), una part fonamental de l'Acord de París, que exigeix que cada membre de la convenció actualitzi els seus compromisos de reducció d'emissions cada cinc anys. La pròxima ronda de presentacions s'ha de fer abans de la COP30, que se celebrarà del 10 al 21 de novembre al Brasil.
De cara a la 80a Assemblea General de les Nacions Unides, que tindrà lloc la setmana vinent a Nova York, s'esperava que la UE -així com la resta de parts que formen part de l'Acord de París- aportessin ja els seus nous objectius de reducció d'emissions. Tanmateix, la manca d'acord per aprovar la llei del clima europea, ha provocat que s'hagi encallat també la decisió sobre els NDC i la UE anirà a l'assemblea de l'ONU sense una proposta.
Per evitar que el bloc comunitari aparegui a la cimera mundial amb les mans buides, la presidència del Consell de la UE (Dinamarca) ha proposat als estats membres consensuar una "declaració d'intencions" en què se subratlli el "compromís" del bloc comunitari amb la lluita contra el canvi climàtic i els compromisos de reducció d'emissions.
El text, en lloc d'una xifra de reducció d'emissions concreta, inclourà previsiblement un rang de percentatges en què es mou la UE de cara el 2035. Fonts diplomàtiques afirmaven en les últimes hores que hi havia un "suport ampli" a tirar endavant aquest escrit.
Les mateixes fonts subratllen que ambdues qüestions -la llei del clima europea i els compromisos de l'Acord de París- van de bracet i que, abans d'acordar els objectius pel 2035, cal arribar a un acord pel 2040. Ambdues qüestions s'han d'aprovar, com a tard, durant la primera quinzena de novembre, atès que la UE ha de presentar a la COP30 l'actualització dels objectius de reducció d'emissions pel 2035.
La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, ha defensat a la seva arribada a la reunió que el lideratge de la UE en la lluita contra el canvi climàtic "no es pot posar en qüestió" malgrat les dificultats per tirar endavant la llei del clima europea.
