Unió de Pagesos (UP) exigeix la nul·litat del Pla territorial sectorial per a la generació d'energia eòlica i fotovoltaica (Plater) i reclama tornar a "la casella de sortida" per impulsar un projecte que protegeixi l'espai agrari. El sindicat sosté que el pla actual és una "aberració" perquè afecta el 25% del sòl agrari de Catalunya, no prioritza la instal·lació d'energies renovables en sòls artificialitzats o zones urbanitzades i posa en risc la sobirania alimentària del país. El plec d'al·legacions d'UP té una vuitantena de pàgines i el sindicat ha fet una versió més reduïda perquè s'hi puguin sumar altres entitats, particulars i pagesos afectats. "Foc a aquest Plater", ha afirmat la coordinadora nacional del sindicat, Raquel Serrat.
Serrat remarca que el model que defensa UP implica potenciar les instal·lacions de dimensió més reduïda, prioritzar les zones urbanitzades i artificialitzades i incidir en l'autoconsum i la generació distribuïda. També assevera que aquesta planificació ha de ser rigorosa, distribuïda geogràficament i dissenyada en consens amb el territori.
El sindicat considera especialment greu que el Plater, segons la seva opinió, prioritzi grans superfícies de sòl rústic per implantar-hi renovables mentre deixa en un segon terme les teulades i els espais ja urbanitzats o artificialitzats. Serrat ha remarcat que la mateixa normativa estableix que aquests haurien de ser els primers emplaçaments i ha denunciat que el pla preveu 336.200 hectàrees prioritàries per a energia fotovoltaica quan, segons els seus càlculs, només en caldrien 31.400 per assolir els objectius fixats. "En marquen 27 vegades més", ha criticat. Cal recordar que document diferencia la zona apta de la prioritària. En aquest sentit, s'ha demanat als ajuntaments que aprofitin el període d'al·legacions per acotar el primer àmbit.
Segons UP, aquesta planificació tampoc incorpora els estudis que exigeix la legislació sobre l'impacte que pot tenir sobre l'activitat agrària. El sindicat agrari denuncia que el document no avalua les conseqüències econòmiques, socials o territorials del projecte, ni analitza aspectes com els terrenys amb certificació ecològica, els plans de gestió de dejeccions ramaderes o els efectes sobre la capacitat productiva. "No hi ha cap informe d'impacte econòmic, social o territorial respecte a aquesta qüestió, tot i que tenen l'obligació per llei que consti", ha afirmat.
Afectació de zones destinades a abocar purins
El sindicat sosté que aquesta manca d'anàlisi posa en risc la sobirania alimentària de Catalunya. Entre altres exemples, alerta que si s'instal·len plaques en terres vinculades als plans de gestió de dejeccions com els purins, moltes explotacions ramaderes es podrien quedar sense superfície on gestionar-les. També critica que el document no identifiqui els espais agraris d'alt valor ni prevegi mesures correctores o compensatòries per evitar la pèrdua de sòl productiu.
Per exemplificar les conseqüències del pla, el ramader de porcí ecològic de l'Alt Empordà Pino Delàs ha explicat que el Plater no assenyala com a prioritària la teulada de la seva granja -de més de 1.000 metres quadrats-, però sí els camps que cultiva. Delàs ha advertit que, si aquests terrenys acabessin ocupats per instal·lacions fotovoltaiques, incompliria els requisits per mantenir la certificació ecològica i també tindria problemes per gestionar les dejeccions de la seva explotació. A més, ha alertat que els projectes d'energies renovables podrien encarir el preu de la terra perquè el model impulsat pel pla obre la porta a grans companyies energètiques que podrien disparar preus de terrenys i augmentar la pressió a l'entorn rural.
