Aquest dimarts es van complir les dues primeres setmanes de la pitjor crisi ferroviària d'ençà que es va crear la xarxa de Rodalies ara fa quasi mig segle. Lluny de recuperar la normalitat com havien promès els responsables de Renfe i Adif -i que el Govern havia assumit com a previsió-, la situació continua sent “deplorable”, per utilitzar el dur adjectiu usat per la mateixa consellera Sílvia Paneque.
És cert que en les darreres hores hi ha hagut lleugeres millores -llançadores en trams fins ara tallats de l'R1 i l'R4-, però oferint un servei de mínims: trens que no passen de 30 km/h i més que duplicant el temps de viatge. A més, s'han produït noves incidències: els combois no circulen entre l'Hospitalet i Martorell pel despreniment d'un terraplè de les obres del soterrament a Sant Feliu. Actuacions -com la de Montcada o les previstes a Figueres- que suposaran gastar centenars de milions sense millorar la fiabilitat del conjunt de la xarxa.
Durant aquestes dues setmanes i mitja de caos ferroviari s'han encadenat promeses fallides, dades inexactes, exemples flagrants de neollengua i declaracions que no s'ajusten a la realitat. I el pitjor, és que tot apunta que podrem continuar ampliant-ne la llista. Aquest divendres, Antonio Carmona, portaveu de Renfe, ja apuntava que la “normalitat” -i aquí calen totes les cometes del món- no es podrà recuperar fins a l'abril. A aquest ritme, caldrà que el secretari d'Estat de Transports, que s'ha traslladat a Catalunya mentre no se solucioni la situació, s'acabi empadronant a Barcelona.
Aquest dissabte a la tarda, la societat catalana té una gran oportunitat per demostrar al carrer que aquesta crisi ha estat la gota que ha fet vessar el got. És una situació intolerable per l'afectació diària a desenes de milers de treballadors i estudiants, per la impossibilitat de conciliar feina i vida, per l'impacte en la salut emocional, per una factura incalculable per a l'administració i per a les empreses, per l'escanyament logístic del país i per l'impacte ambiental: menys trens equival a més autobusos, més camions, més avions i més contaminació. No només cal solucionar-ho ja, sinó començar a treballar perquè el mode de transport més sostenible recuperi fiabilitat, seguretat i confiança. Perquè parafrasejant el vell lema d'un grup de música antifeixista, es pot odiar la Renfe (o Adif), però els trens s'han d'estimar.
Embassaments plens, dessaladores funcionant
Sembla impossible tenir un dia sencer de sol i la tendència continuarà, una situació de precipitacions contínues que reobre el debat de com gestionem els recursos hídrics:
- Fotos | Els embassaments catalans, plens sis anys després
- El Govern no frena les dessaladores, ja que el transvasament del Ter supera els llindars marcats
- La Directiva Marc de l'Aigua, en risc? En parlarem en aquest debat d'Aigua és Vida
Aquesta setmana també és notícia
- Mor l'oceanògrafa Josefina Castellví, primera catalana a trepitjar l'Antàrtida
- Avenç tècnic català: converteixen aigües residuals i CO2 en combustible per a vaixells
- Catalunya atorga ajuts a més de 200 ajuntaments per prevenir incendis forestals
La volta al món en quatre notícies
- Després de la sequera, el repte de l'excés d'aigua: l'agricultura del Marroc, posada a prova pel clima (llegit a l'Hespress).
- Les contradiccions no resoltes dels Jocs Olímpics d'Hivern que se celebren a Milà-Cortina d'Ampezzo (llegit a Le Monde).
- Els intents de Trump d'eliminar l'energia eòlica marina no funcionen: cinquè revés judicial als plans per aturar projectes a la costa est (llegit a la CNN).
- La ciència ciutadana busca esperança al sud d'Austràlia malgrat el desastre de la proliferació d'algues (llegit ABC News).
