El nou programa d’exploració minera del govern espanyol destaca el potencial que tenen els Pirineus i les cadenes costaneres catalanes en l'obtenció d'elements com el plom, el zinc, el fluor, el bari, el coure, l’estany, el wolframi, el ferro i el manganès. El document, publicat aquesta setmana pel Ministeri per a la Transició Ecològica, constata que Catalunya té indicis d’acollir reserves de cinc dels 34 elements considerats “crítics” per la Unió Europea.
L’objectiu de l’executiu de Pedro Sánchez és incrementar la producció minera de l’Estat per contribuir a l’autonomia estratègica d’Europa, en un moment en què materials abans considerats poc rellevants han guanyat valor per la seva importància a l’hora de fabricar elements electrònics i de defensa. En aquest sentit, l’informe elaborat per la Subdirecció General de Mines i l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME) recull que les principals mineralitzacions dels Pirineus són de plom i zinc, però també hi ha fluor i bari, coure, estany i wolframi.
A la zona axial del Pirineu, la part més alta de la serralada que també arriba a l’Aragó, hi afloren també el ferro i el manganès. Pel que fa a les cadenes del litoral català, hi destaquen les mineralitzacions de fluor i bari, tot i que també s'hi troben petites concentracions de plom i zinc, ferro, manganès i coure.
Ester Boixareu, geòloga de l'IGME: "Si busques, pots trobar”
Tal com explica a l’ACN la geòloga de l’IGME Ester Boixareu, el procés miner és “molt llarg”, perquè primer s’ha de trobar el mineral i, després, veure si hi ha prou concentració i si es pot explotar de manera rendible. “Com a mínim poden passar deu anys”, assenyala, i reconeix que “de cada mil indicis de llocs on pensem que hi pot haver alguna cosa, un acaba en mina”. Tot i això, remarca que “si busques, pots trobar, si no busques, no” i posa d’exemple el cas de la Xina, on s’han fet molts esforços per trobar terres rares i ara en són un dels principals productors.
Boixareu, que treballa al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a Madrid, recorda que a Catalunya hi ha avui una gran producció de potassa, que és molt important per produir fertilitzants, però assegura que hi ha marge per trobar i explotar altres minerals importants. “Catalunya va ser una gran productora de fluorita i se’n podria tornar a trobar, o barita, que és crítica i se’n podria trobar. A la serralada prelitoral i costanera podria haver-hi alguna cosa i al Pirineu també hi queda molt per explorar”, agrega.
El wolframi, un altre material rellevant pels seus usos en indústria, electrònica i defensa, també podria trobar-se a Catalunya. “Hi ha unes mines molt importants de wolframi a França, però amb un dipòsit que podria continuar al vessant de Lleida del Pallars, i alguna empresa ho està mirant. Hi ha or, però no és crític dins del pla, i també es podria investigar més, perquè al Pirineu hi ha indicis de cobalt. Són coses molt petites, però investigar no costa gaire. A les serralades catalanes també es pot trobar níquel o grafit”, detalla Boixareu.
Tot i que la doctora en geologia admet que a escala espanyola Catalunya no és la zona minera “més interessant” en termes empresarials, apunta que hi pot haver oportunitats de creixement i negoci interessants per a zones despoblades. “Jo, que soc pallaresa, em sembla que és més beneficiós viure d’una mina que del sector terciari i el turisme”, argumenta. En aquest sentit, destaca que el sector de la mineria dona ocupació de qualitat i té un baix impacte ambiental si es desenvolupa correctament.
L’activitat minera a Catalunya
Tal com detalla l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), l’activitat minera de Catalunya es remunta a l’edat antiga amb explotacions de ferro, plom, coure, plata, sofre i or, entre d’altres. En temps més moderns i fins a mitjan segle XX, es van mantenir mines en diversos nuclis arreu del territori, però aquest sector ha anat perdent pes fins a convertir-se en una activitat poc rellevant en comparació a altres activitats com la indústria, els serveis o l’agricultura. L’ICGC ho atribueix a l’elevada densitat de població i a les polítiques ambientals, que compliquen projectes de mineria industrial a gran escala.
Els minerals i la transició energètica
El govern espanyol destaca que la transició energètica i digital que està en marca a Europa exigeix una “provisió adequada” de matèries primeres fonamentals que s’ha vist complicada pel context actual d’inestabilitat i competitivitat global. Així mateix, recorda que molts dels materials que calen per fer plaques, motors o bateries mostren avui un “elevat risc de patir interrupcions” a causa de la concentració de les fonts i la manca de substituts adequats i assequibles. Per això, ha localitzat “mineralitzacions d’interès” a diverses zones de tot l’Estat.
