Qualsevol gran incendi forestal desperta un encès debat sobre les causes directes i indirectes que els provoquen. Un dels tòpics és que els boscos estan bruts. I no, no és cert. En tot cas, només ho estan si hi ha un abocament de residus. En canvi, al Baix Empordà -i a bona part de Catalunya- hi ha uns ecosistemes forestals joves, en bona part fruit de l'abandonament de conreus, i poc adaptats a un nou clima molt més càlid i amb precipitacions irregulars. A continuació, 10 apunts sobre l'incendi de les Gavarres.
1. El paisatge històric de les Gavarres
Les Gavarres, com a bona part del país, les finques agrícoles i ramaderes permetien mantenir un mosaic agroforestal. A més, l'explotació del suro -una autèntica indústria a la zona- creava uns paisatges d'origen humà oberts i esclarissats força resilients al foc.
2. Un continu forestal
Amb la davallada del suro -de centenars d'empreses tot just en queden una vintena- i l'abandonament de conreus, molts d'aquests espais han evolucionat de manera natural o a partir de repoblacions cap a boscos de pi blanc, pi pinyoner o pinastre amb sotabosc molt dens. Les Gavarres, un massís de 350 quilòmetres quadrats sense cap gran població a l'interior, s'ha convertit en un continu forestal.
3. Les barreres a la gestió forestal
L'explotació del suro -sostenible per definició- era una forma rendible de gestió forestal. Amb l'explosió del plàstic, aquest sector queda molt tocat i moltes de les actuacions que s'han de fer al massís deixen de ser productives per passar a ser de prevenció de d'incendis. Això vol dir recursos públics -a Catalunya la superfície forestal no només ha crescut fins al 65% sinó que n'augmenta la densitat-, però també obrir pistes, talar arbres i extreure biomassa del bosc, un fet amb poca acceptació social. Hi ha consens de la necessitat de gestionar els boscos, però molesta molt veure maquinària i brigades treballant a les zones on es passeja o es fa esport. De fet, un estudi identifica Catalunya com un dels països europeus amb més barreres a la silvicultura.
4. La proliferació d'urbanitzacions
Incendis com els de les Gavarres no generarien tanta alarma si no es produïssin en zones tan poblades, especialment a l'estiu. De fet, Calonge -segons dades oficials- augmenta la població a l'estiu un 50% mentre que Platja d'Aro la duplica. Bona part d'aquests veïns estacionals s'ubiquen en urbanitzacions que s'enfilen en el vessant costaner de les Gavarres. Veïnats com Mas Ambrós, Cabanyes o Río de Oro han protagonitzat els moments més crítics aquesta nit passada. El risc de viure envoltat de bosc no es té en compte ni a l'hora de calcular la recaptació municipal en forma d'impostos ni a l'hora de comprar les segones residències.
5. 20 anys amb franges de protecció pendents
L'any 2003 el Parlament va aprovar una llei que obligava els pobles i urbanitzacions a protegir-se dels incendis amb franges d'almenys 25 metres d'amplada. Més de dues dècades més tard, segons dades del Departament d'Agricultura, en queden per executar un 50%. Es tracta d'una obligació dels privats que han de fer complir els ajuntaments, però que el Govern considera que ha de contribuir a solucionar aportant fins a 15 milions d'euros anuals. "Com a país no ens ho podem permetre", assegurava Jaume Minguell, director general de Boscos, en una entrevista a Nació.
6. La paradoxa de l'extinció
La millor vacuna per impedir un gran incendi forestal és que, anteriorment, s'hagin produït petits focs a baixa intensitat. Ara bé, l'estratègia de l'extinció total -en un context d'hiperfreqüentació del territori- aposta per apagar qualsevol conat. Aquest fet provoca que, cremes prescrites a part, el foc hagi deixat de ser un element de regulació de l'ecosistema i que es produeixi la denominada paradoxa de l'extinció: l'èxit en la lluita contra els petits incendis pot afavorir en el futur un megaincendi.
7. Un segle després del gran incendi
Els incendis no són cap novetat vinculada a l'abandonament de les activitats primàries i la crisi climàtica. Aquests dos elements -més combustible i més temperatura- augmenten l'energia i el seu potencial destructor. Ara bé, el temor de grans incendis a les Gavarres és secular. El 1928, de fet, van cremar 1.600 hectàrees a la zona del Montnegre, un episodi que va provocar forta commoció i que va motivar Joaquim Ruyra a escriure Entre flames. El 1947 van ser més de 3.000 hectàrees cremades, però en les darreres dècades només destaca el de 2014 amb 359 ha afectades.
8. Incendis fora de la capacitat d'extinció
Que l'incendi de les Gavarres seria el pitjor de l'inici de temporada es va constatar tan bon punt els Bombers van admetre -primer en privat i després en públic- que el foc estava fora de la capacitat d'extinció. Aquest fet suposa que l'energia del foc impedeix que els cossos d'emergència hi actuïn directament. I aquí sí que el canvi en el clima i l'augment del combustible hi tenen molt a veure: a Catalunya s'ha passat del 0,2 a l'11% dels focs, segons dades de Marc Castellnou, cap dels GRAF.
9. Evitar els megaincendis
Un dels temors dels Bombers és que un canvi de vent obrís el flanc dret de l'incendi -el que avança cap a Santa Cristina d'Aro- i el foc pogués avançar en direcció contrària cap a Girona. En el pitjor dels escenaris possibles, aquest fet tindria un potencial de cremar fins a 30.000 hectàrees. Ara bé, en el context dels denominats incendis de sisena generació, la preocupació és que tard o d'hora Catalunya pugui patir un episodi que salti d'un massís a un altre. Per evitar-ho, fa poques setmanes es va presentar l'estratègia dels eixos de confinament: 35.000 hectàrees on cal realitzar tales selectives per evitar els megaincendis.
10. El canvi climàtic provoca incendis?
Cada vegada que es produeix un desastre natural -sigui un incendi, inundacions com la dana o temporals marítims- es produeix el debat si és provocat o no per la crisi climàtica. Evidentment, la causa d'un foc és l'element que produeix una ignició -en el cas de les Gavarres la radial d'un operari de manteniment-, però l'escalfament el que provoca és que hi hagi més energia disponible. Ara bé, bombers i experts recorden que el combustible vegetal és l'altre element clau i el que permet incidir-hi tant en àmbit local com nacional.
