“Se'ns cremen les Gavarres. Tenim un foc fora de capacitat d'extinció”. Un missatge de whatsapp a dos quarts d'una ens ha fet disparar totes les alarmes a la redacció. Feia estona que ja havíem publicat un teletip pel confinament d'un barri de la Bisbal i una casa de colònies, però la imatge distribuïda pels Bombers en cap cas feia pensar que aquest divendres viuríem el primer gran incendi forestal de l'estiu al Principat. Arriba dies després del de la Franja de Ponent i l'endemà del que va afectar el Rosselló. De moment, ha cremat 2.300 hectàrees, ha provocat el confinament de set municipis i ha suposat la detenció de l'operació que, presumptament, n'hauria provocat l'inici per una imprudència.
Les Gavarres, un polvorí
L'incendi s'ha declarat a una hora poc habitual, poc després de les nou del matí. Malgrat que el fet que hagi començat a una zona de camps podia fer pensar que l'origen eren treballs agrícoles, ràpidament s'ha confirmat que l'origen era l'ús d'una serra radial. A la tarda, els Mossos han confirmat la detenció de l'operari que l'havia fet servir en una zona on estava específicament prohibit fer-ho, ja que estava inclòs en el nivell tres del Pla Alfa dels Agents Rurals.
Les possibilitats d'una ignició són quasi infinites. La gran majoria a causa d'imprudències vinculades a activitats humanes. Els provocats -malgrat totes les teories conspiranoiques- no passen del 15% mentre que els naturals -sobretot per llamps- són un 10%. Un de cada quatre, doncs, té a veure amb imprudències humanes.
La guspira en aquest cas ha estat la radial, l'element clau per fer-lo avançar la tramuntana i el combustible per convertir-lo en el primer gran incendi de la temporada: una de les masses forestals més denses i contínues del país. De fet, feia anys que es temia un escenari com el d'avui a les Gavarres, una zona que alcaldes com el de Santa Cristina d'Aro, Josep Xifré, qualifiquen de polvorí.
Un incendi temut
El massís de les Gavarres és l'extrem nord de la serralada litoral. En forma d'arc que s'obre cap al nord té una extensió notable de 350 quilòmetres quadrats -multiplica per 3,5 tot el terme municipal de Barcelona- repartits en 20 municipis del Gironès i el Baix Empordà.
Per una banda, limita amb l'àrea urbana de Girona mentre que a l'altre extrem se situa a tocar de nuclis de la Costa Brava sud que multipliquen la població a l'estiu. En aquest sentit, les Gavarres són un dels millors exemples de la gran contradicció que pateix bona part de Catalunya: l'abandonament de les activitats primàries conviu amb una explosió del turisme.
De fet, aquest massís subministrava un element clau per a l'economia de molts municipis: el suro. Malgrat que encara existeixen una trentena d'empreses, fa poques dècades eren més de 200. L'explotació d'aquest element necessitava ser sostenible per perviure: no es podia extreure més material de les alzines sureres que el que podien regenerar.
El cementiri de la indústria surera
Amb l'explosió del plàstic, el suro deixa de ser imprescindible i moltes finques es deixen de gestionar. "Hi ha un augment de la densitat forestal, la colonització per altres espècies com el pi blanc i una acumulació de sotabosc i biomassa", explica Marc Gassó, geògraf i meteoròleg. "Un paisatge que era més mosaic ha evolucionat cap a una massa forestal molt més contínua", afegeix. En aquest context, l'amenaça d'un gran incendi que cremi milers d'hectàrees esdevé un escenari temut no només pels Bombers, sinó per ajuntaments i veïns.
Ara bé, el foc en aquesta zona no es pot vincular només a l'abandonament i al context de canvi climàtic. Un dels pitjors que es recorda és de fa un segle: entre el 12 i el 13 d'agost de 1928 van cremar 1.600 hectàrees a la zona del Montnegre. Va ser un episodi amb diversos focs a les comarques gironines que van causar una forta commoció a la societat catalana -Joaquim Ruyra va escriure Entre flames-. El 1947 van ser més de 3.000 hectàrees cremades a la zona de Romanyà -ben aprop de l'actual- mentre que més recentment, destaca el de 2014 amb 359 ha afectades.
A l'Empordà no hi ha hagut treva meteorològica
Un dels elements que poden sorprendre d'un incendi que ha avançat amb tanta virulència és que bona part del país ha viscut els darrers dies amb una certa treva meteorològica. Malgrat que ha continuat fent calor, a la majoria de zones -excepte en punts del sud del país- les temperatures han quedat lluny de ser extremes.
A l'Empordà, en canvi, aquest període de gràcia abans de la segona onada de calor de l'estiu no ha existit. De fet, el Meteocat ha mantingut les darreres jornades avisos de calor nocturna. La tramuntana reescalfada -que avui ha impulsat l'incendi de l'interior cap a la costa- ha impedit que els termòmetres baixessin de manera significativa en cap moment. A tocar del mar les mínimes han estat tòrrides mentre que a l'interior del Baix Empordà, tropicals.
La “lluita” de vents és un dels elements que porten de corcoll els Bombers. Quan bufava clarament de nord, empenyia el foc cap a la costa, però quan entra la marinada, provoca que les flames puguin tornar cap a l'interior. De fet, un dels objectius expressats per David Borrell, inspector en cap dels Bombers de la Generalitat, és intentar frenar el màxim l'incendi entre aquesta nit i demà al matí perquè a la tarda, quan s'intensifiqui el vent d'origen marítim, la situació estigui més controlada.
Fins a les nou del vespre de divendres, ha cremat unes 2.300 hectàrees, segons el darrer balanç provisional dels Agents Rurals. Però els Bombers ja han alertat que aquest foc té un potencial de set o vuit-mil. El juliol comença amb un incendi causat per una radial, però cuinat a foc lent durant les darreres dècades.
