El Govern finalment ha aprovat el nou pla Inuncat. Amb molt de retard -la llei de Protecció Civil obligava a revisar-lo el febrer de 2019- es culmina un llarg procés per adaptar-se al “nou escenari climàtic” i per passar de “gestionar les pluges a fer-ho també amb les inundacions”. En aquest sentit, el principal canvi -ja anunciat- és la creació d’una tipologia d’avís que s’activarà quan es pronostiquin 60 litres en 3 hores.
Avisos per situacions cada vegada més freqüents
A Catalunya, fins ara, hi havia dos avisos de perill per pluja. El d’intensitat -20 litres en mitja hora- són els típics de tempestes de finals d’estiu mentre que els d’acumulació -100 litres en 24 hores- corresponen a grans temporals com les famoses llevantades.
Tanmateix, en els darrers anys -segurament a conseqüència del canvi climàtic- s’ha intensificat la freqüència dels denominats “trens de tempestes”. Una situació que provoca que en una àrea relativament petita es mantingui de manera persistent la precipitació. Genera acumulacions molt importants en poca estona que, més enllà d’afectar directament la zona, pot provocar greus inundacions aigües avall. "Ens permetrà millorar la prevenció en aquests episodis de pluja més estàtics", explica la portaveu Sílvia Paneque.
A Catalunya dos bons exemples són els episodis del Francolí a la Conca de Barberà de l’octubre de 2019 o les inundacions d’Alcanar del març de 2023. Una situació extrema, però d’una estructura atmosfèrica similar, va ser la destructiva dana del País Valencià.
Els avisos no rebaixen els llindars
Els avisos d’intensitat i acumulació es mantenen invariables. En canvi, se’n crea un de nou -denominat d’intensitat acumulada, però que popularment es coneixerà com de tres hores- amb aquests llindars:
- 60 mm en tres hores (nivell 1, 2 i 3)
- 90 mm en tres hores (nivell 4, 5 i 6)
Segons Protecció Civil, el canvi de paradigma és passar d’un “pla de pluges” a un “pla d'inundacions”. Fins ara, la gestió es basava sovint en la quantitat d'aigua caiguda; ara, el focus se situa en la hidrometeorologia, és a dir, en els efectes que les precipitacions causaran aigües avall. En aquest sentit, es tracta d’una tipologia d’avís que pugui anticipar desbordaments i problemes a les lleres.
En cap cas, suposa rebaixar els llindars. De fet, es tracta de situacions que fins ara no quedaven cobertes. Això sí, malgrat que l’Inuncat s’aprova aquest dimarts, els nous avisos no entraran en funcionament fins al 13 d’abril. Protecció Civil -que ja va aprovar l’Inuncat en el seu consell tècnic del passat desembre- justifica que necessita dues setmanes per posar-ho tot a punt.
La integració dels ES-alert a l’Inuncat
La revisió de l’Inuncat també ha permès incorporar l’ús dels famosos missatges ES-alert. En aquest sentit, es manté l’actual funcionament, tant de preventius -quan hi ha un avís vermell del Meteocat- com de reactius -quan hagin començat les incidències i es transmeti un missatge d’obligat compliment-.
De moment, encara no s’aplicaran nous nivells d’avisos, ja que el govern espanyol ho ha de regular i les operadores adaptar-ho. En aquest sentit, cal recordar que el sistema EU-alert preveu fins a cinc llindars i que estats com Bèlgica ja ho apliquen.
Una altra de les grans novetats és que l'augment del risc de pluges intenses i d'inundacions, molt vinculat al canvi climàtic, suposarà que tots els municipis estiguin obligats o se'ls recomani l'elaboració de plans municipals. En el primer cas s'inclouen 135 poblacions noves -fins a arribar a 656 (69% del total)- i en el segon 50 més -i seran 291 (31%)-. Malgrat que encara hi ha molts ajuntaments que no han fet la feina, des de la Generalitat descarten sancions. "Confiem en la bona entesa i la col·laboració municipal", ha assegurat Paneque.
